Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lectura crítica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lectura crítica. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de juliol del 2025

«L'ull postmodern», taller de lectura i debat


Agota Kristof, Olga Tokarczuk, Fleur Jaeggy, 

Clarice Lispector, Neus Canyelles i Lydia Davis



Professor:
 Josep Anglada Bigordà

Dates i dia de la setmana: Els dijous 6, 13, 20 i 27 de novembre, i 4 i 11 de desembre 

Horari: De 19:00 a 20:30h (9 hores en 6 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 60€ (45 per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 50 per a les jubilades i menors de 35 anys) 

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: 

http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/

També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h)

* * *

Els seminari, de sis sessions, està pensat com a taller de lectura i debat sobre sis escriptores postmodernes. Se'n llegiran i comentaran textos breus per tal d'analitzar-ne el tipus d'eines narratives de què se serveixen i la imatge de la dona i la societat contemporània que se'n desprèn.

 

1a sessió: Què és la postmodernitat? Postmodernitat en arquitectura, filosofia i literatura. Minimalisme i auto-referència: lectures d'Agota Kristof.

2a sessió: Fragmentació i barreja de gèneres. Lectures de d'Olga Tokarczuk.

3a sessió: Ironia i relativisme. Lectura de Fleur Jaeggy.

4a sessió: Fabulació i qüestionament de la trama. Lectura de Clarice Lispector.

5a sessió: Narrador no fiable i humor negre. Lectura de Neus Canyelles.

6a sessió: Hipertextualitat i pastitx. Lectura de Lydia Davis.

 

Textos que es comentaran i llibres de referència

-Agota Kristof, Tant és, Amsterdam Ed. 2024. Textos: "La destral", "La mort d'un obrer", "Tant és" i "El producte".

 -Olga Tokarczuk, Cos, :Rata- Ed. 2019 o Los errantes, Anagrama 2019. Textos: "Soc", "El cap al mon", "Endevinant a través de Cioran" i "Kunicki. Aigua I".

-Fleur Jaeggy, La por del cel, Ed. Les hores 2019. Text: "Una dona".

-Clarice Lispector, Restes de carnaval, Comanegra 2020 o Cuentos completos, Ed. Siruela, 2019". Text: L'ou i la gallina".

-Neus Canyelles, Les millors vacances de la meva vida, Empúries 2019. Text: "L'escapada"

-Lydia Davis, Ni puc ni vull, Edicions de 1984, 2015. Textos: "Breu incident amb as tòniques, as àtones i una semivocal", "La meva germana i la reina d'Anglaterra", "Homes", "Les vaques" i "Carta a una empresa de caramels de menta".


Josep Anglada Bigordà (Ullastrell, 1959). Com a escriptor, va participar el 2019 a Dones i no, un volum de contes d’autoria col·lectiva, i el 2024 va publicar el llibre de poemes Defensa Petrov. El 2025 ha impartit el seminari «Literatura i escacs» a l'Escola de Literatura de Terrassa i el 2024 va conduir un Club de Lectura de Literatura Russa a la llibreria La Temerària.



dilluns, 3 de març del 2025

Eudald Puig: el món, la vida i la poesia (2025)

Professor: Jaume Aulet

Dates i dia de la setmana: Els dijous 29 de maig i 5 i 12 de juny.

Horari: De 19:00 a 20:30h (4 hores i 30 minuts en 3 sessions setmanals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 15€ (12€ per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/

També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).


EUDALD PUIG: EL MÓN, LA VIDA I LA POESIA

Ens hem preguntat mai què poden fer, a fora, tres cadires blanques contra la fosca de la nit? Què hi ha darrere d’aquest blanc lluminós? En aquest breu seminari de tres sessions sobre la figura d’Eudald Puig (1948-2013) mirarem d’esbrinar-ho. I, de passsada, hi descobrirem un dels grans poetes terrassencs –molt vinculat a Amics de les Arts– i una figura prou notable (i massa desconeguda) de la poesia del seu temps. Va viure de manera molt intensa l’obsessió per la poesia i per la creació (fins al punt que això li condiciona bona part de la vida i de l’experiència) i, amb un gran domini del llenguatge, és capaç d’oferir-nos una visió poètica del món que ens arriba de manera molt intensa i que no ens deixa indiferents. Gens indiferents.

Ho anirem veient a través de la lectura atenta d’alguns poemes de llibres tan emblemàtics com Cel de nit (1979), La vinya cremada (1986), Parc de gessamins (1987), Poemes per a Clara (1998) o La vida entredita (2006). Amb alguna incursió en els seus llibres en prosa, i en especial a Paradís perdut (1985). Serà un exercici de lectura ben interessant. Eudald Puig tenia coses a dir i les digué, sens dubte. El que hem de fer nosaltres, és clar, és llegir-les. I, al final, ves a saber què hi descobrirem, darrere del blanc lluminós de les tres cadires! 

Podeu trobar els poemes que comentarem a Eudald PUIG, Obra poètica completa, Girona, Curbet Edicions, 2014. Per facilitar les coses, però, es lliurarà als inscrits la còpia dels poemes que es treballaran a classe. 

 


 

Seminari sobre la memòria i l'escriptura de la crueltat i el dolor (I)




Seminari sobre la memòria i l'escriptura de la crueltat i el dolor

Aquest seminari es basa en la lectura crítica de tres clàssics sobre la crueltat d'aquells que neguen la condició humana als seus semblants per motius racistes i el dolor que causen a les seves víctimes.

En El cor de les tenebres, Joseph Conrad testimonia el menyspreu absolut per la vida humana que representà el colonialisme europeu del segle XIX, un menyspreu que es manifestarà més endavant a la mateixa Europa.

Els enfonsats i els salvats, la tercera part de la trilogia de Primo Levi sobre Auschwitz, és un recull d'assaigs sobre la memòria, la llibertat, la vergonya, la responsabilitat, la complicitat amb els botxins, el sadisme, el compromís i l'oblit.

Vassili Grossman, a Tot passa, reflexionà sobre el Gulag soviètic i el seu paral·lelisme amb els Lager, els camps de concentració del nacionalsocialisme.


Professor: Josep Maria Lluró

Dates i dia de la setmana: Els dimecres 28 de maig, i 11 i 25 de juny. 

Horari: De 19:00 a 20:30h (4 hores i 30 minuts en 3 sessions quinzenals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 15€ (12€ per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/

També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).


Programa de lectures

28 de maig - 1a sessió: El cor de les tenebres de Joseph Conrad

11 de juny - 2a sessió: Els enfonsats i els salvats de Primo Levi 

28 de juny - 3a sessió: Tot passa de Vasili Grossman

divendres, 8 de novembre del 2024

Poetes essencials del segle XX: Salvador Espriu, Pedro Salinas i Salvatore Quasimodo / 2025

 



POETES ESSENCIALS DEL SEGLE XX: 

SALVADOR ESPRIU, PEDRO SALINAS I SALVATORE QUASIMODO

LECTURA I COMENTARIS


Mentor: Antoni Clapés

Tipus de curs: Virtual

Dates: 15 i 29 de gener, i 12 de febrer de 2025 

Horari: Dimecres, de 19:00 a 20:00h (3h en 3 sessions)

Preu: 10€  les tres sessions (7€ les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).


Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, ​​1985) fou un narrador, dramaturg i poeta català. La seva obra, tant per la seva depurada elaboració formal com per la seva projecció civil, representa amb força força l'època històrica que viu l'autor. Entre els anys 1946 i 1955 va publicar cins llibres de poemes: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint, llibre pel qual el  guardonaren amb el Premi Lletra d'Or. En les quatre obres, tot i tractar temàtiques diferents, com poden ser passejar-se amb Dant per l'infern i el purgatori o viatjar pel Mediterrani seguint l'estil d'Ulisses, resulta comuna la meditació sobre la mort. La pell de brau (1960), sens dubte el llibre amb més ressò del seu autor conté un discurs crític amb el poder i a favor de la llibertat i la convivència entre els pobles d'Espanya.

Pedro Salinas (Madrid, 1891 - Boston, 1951) fou un poeta espanyol de la Generació del 27. Ha estat reconegut com una veu inigualable per la subtilesa amb què sabé aprofundir en el sentiment amorós i alhora transcendir les pures anècdotes per trobar la clau més joiosa de les relacions sentimentals; des d'una posició clarament antiromàntica, l'amor és per a ell, en comptes de patiment, una força prodigiosa que dóna plenitud a la vida i sentit al món, enriquiment del propi ésser i enriquiment de la persona estimada, un esdeveniment jubilós. La voz a ti debida (1933) i Razón de amor (1936) són el seu llibres més significatius.

Salvatore Quasimodo (Modica, 1901 -Amalfi, 1968) fou un poeta italià que rebé el Premi Nobel de Literatura l'any 1959. Poden distingir-se a la seva poesia  dues etapes diferents. La primera correspon als poemes recollits a l'antologia Ed è subito sera (1942), en la qual utilitza unes formes concises, gairebé minimalistes, juntament amb un contingut fortament simbòlic i hermètic. Un cop acabada la guerra, la poesia de Quasimodo, més clara i vital, inicia una segona etapa i es fixa en la problemàtica social, utilitzant hàbilment l'analogia entre les esclavituds humanes actuals i els mites grecs.


dilluns, 17 de juny del 2024

Jaume Aulet: «El conte: tot un gènere. Una aproximació al conte català del segle XX (de Víctor Català a Quim Monzó)» / 2024

 

Professor: Jaume Aulet

Tipus de curs: Presencial

Dates: 7 d'octubre a 9 de desembre de 2024

Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30h (20 hores en 10 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 160€ (110€ persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 130€ les jubilades)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/

També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).



El conte: tot un gènere. 
Una aproximació al conte català del segle XX 
(de Víctor Català a Quim Monzó)

El conte ha estat considerat sovint com un gènere narratiu menor o complementari. En realitat, però, té unes característiques pròpies que el fan del tot singular i permeten situar-lo al mateix nivell que qualsevol altre dels gèneres tradicionals. I si no pensem-hi una mica, per què hi ha tants poetes que escriuen contes i són incapaços de fer novel·la? Per què hi ha grans contistes que amb la novel·la no se’n surten? O grans novel·listes que són incapaços d’exercir també com a grans contistes?

Aquest curs vol ser, d’una banda, una introducció al conte com a gènere literari i, de   l’altra, una aproximació a la tradició del gènere en la  literatura catalana contemporània, cosa que permetrà de veure la seva evolució al llarg del segle XX (amb alguna incursió, fins i tot, en textos més actuals). Durant les deu sessions anirem resseguint aquesta evolució, sempre a partir de la lectura de contes concrets. 

Farem, doncs, un panorama cronològic centrat en aquests punts i autors:

1. El conte com a gènere. Consideracions generals i exemples concrets.

2. El conte modernista. De la crisi  de  la  narració a les noves propostes
innovadores. Amb atenció especial a Víctor Català i a Joaquim Ruyra.

3. El Noucentisme i el conte com a esquer per a la recuperació del públic
lector. El cas paradigmàtic de Josep Carner, però també les atzagaiades de
Carles Soldevila i alguna altra sorpresa.

4. Els anys trenta i algunes propostes incipients: de Jesús Ernest Martínez
Ferrando a Salvador Espriu, passant per les beceroles de Pere Calders.

5. Els anys quaranta, des de l’exili: Ramon Vinyes i Agustí Bartra.

6. Els anys cinquanta o la dècada prodigiosa. Quatre llibres emblemàtics: Vint-i-dos contes de Mercè Rodoreda, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders,  La ciutat i el tròpic de Lluís Ferran de Pol i Mites de Jordi Sarsanedas.

7. Els anys seixanta i el camí cap al realisme. Atenció a les propostes de Josep M. Espinàs, Joaquim Carbó i Víctor Mora.

8. L’esclat dels anys setanta i el fil inacabable. De Montserrat Roig a Jaume
Cabré, amb permís de n’Ofèlia Dracs.

9. Els anys posteriors. Una àmplia oferta, amb dos altres casos paradigmàtics: Quim Monzó i Sergi Pàmies.

Es facilitarà als alumnes un dossier amb els contes que es treballaran a classe.


dimarts, 23 de gener del 2024

Literatura de l'exili republicà / 2024

 Literatura de l'exili republicà / 2024

Professora: Esther Lázaro

Dates: 8, 15, 22 i 29 d'abril 2024 

Horari: Dilluns, de 19:00 a 20:30h (6 hores en 4 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 30€ (21€ les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 24€ les jubilades)


Descripció: En aquest seminari s’oferirà una aproximació a la literatura de l’exili republicà del 1939 des de l’estudi del seu context i la seva recepció, així com dels trets característics d’aquesta literatura, a partir de la lectura d’obres de diversos gèneres (narrativa, teatre, poesia, no ficció...) d’autores i autors representatius de l’èxode, com Max Aub o Mercè Rodoreda, i d’altres més desconegudes com Mercè Núñez Targa o Segundo Serrano Poncela, passant també per la segona generació de l’exili.

Programa (orientatiu): 

Sessió 1: Panoràmica històrica per abordar la literatura de l’exili republicà i les seves característiques.

Sessió 2: Narratives exiliades. Max Aub, autor global. 
Lectures: 
Antologia de narracions breus, AA. VV.
La verdadera historia de la muerte de Francisco Franco, Max Aub

Sessió 3: Teatre i poesia. La segona generació de l’exili.
Lectures: 
Antologia poètica, AA. VV.
Antologia de peces dramàtiques breus, AA. VV.

Sessió 4: Escriptures del jo i literatura concentracionària.
Lectures: 
Antologia epistolar inèdita, AA. VV.
Cartes a l’Anna Murià, Mercè Rodoreda

El carretó dels gossos, Mercè Núñez Targa

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

dissabte, 16 de setembre del 2023

Això és un clàssic: seminari sobre el cànon literari occidental i l’anàlisi d’obres clàssiques / 2024

Professor: Toritaka Tokumei

Dates: 11 de gener de 2024 a 18 d’abril de 2024 

Horari: Dijous, de 18:30 a 20:30h (16 hores en 8 sessions quinzenals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 180€ (30% de descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20% per a les jubilades)


Descripció

Cicle de vuit sessions per apropar-nos a les obres «clàssiques» que formen part del cànon occidental: lectures que a tothom li sonen però sovint no es llegeixen. Les posarem sota anàlisi i debatrem sobre la seva vigència avui dia.

Programa

1. Sessió introductòria: Què és un clàssic, en quins períodes o tradicions literàries s’emmarca i, més important, encara funcionen?
2. Primera lectura: Els sofriments del jove Werther de Goethe i el Romanticisme.
3. Segona lectura: Madame Bovary de Flaubert i el Realisme.
4. Tercera lectura: El jugador de Dostoievski i l’aparició de la novel·la polifònica a Rússia.

Dates exactes: 11 i 25 gener - 8 i 22 febrer - 7 i 21 març - 4 i 18 abril

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

dijous, 31 d’agost del 2023

Curs de reflexió poètica i de lectura: on s’amaga la poesia en allò que escriuen els poetes? / 2023

Curs de reflexió poètica i de lectura: on s’amaga la poesia en allò que escriuen els poetes? / 2023

Professor: Jaume Aulet

Tipus de curs: Presencial

Dates: 25 de setembre a 18 de desembre de 2023

Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30 h (24 hores en 12 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 365€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals: 292€)

Aquest és un curs de lectura de poesia. De fet vol ser una continuació del que vam fer l’any passat i que es titulava «D’això que escriuen, per què en diem poesia?». Quedi clar que serà una continuació, però no un segon nivell. O sigui que s’hi pot apuntar qui estigui interessat pel tema, tant si ja va venir l’any passat com si no.

Tornarem, doncs, a fer-nos preguntes i més preguntes. Què és un vers? Quina importància té la mètrica a l’hora de parlar de poesia i per què no se n’acaba de prescindir mai del tot? Per què sempre parlem tant de ritme? I el tòpic de les «figures retòriques»? Són útils per a alguna cosa, a part d’exercitar la memòria amb una rècula infinita de noms? On és la veritable essència del llenguatge poètic? O és que potser no n’hi ha cap, d’essència?

I continuarem veient per què els poetes saben captivar-nos amb allò que escriuen. L’efecte que proporcionen és extraordinari i no té res a veure amb el que pugui produir una altra mena de text escrit (o una altra forma artística, fins i tot). Hi fa molt que la seva principal eina de treball sigui la llengua. I una llengua que reconeixem perquè és la nostra.

Les diferents sessions volen forjar un camí (com en la «Cançoneta incerta» de Josep Carner) per a introduir-nos en tot aquest món, per adonar-nos que al darrere d’un poema hi ha un esforç per a la construcció d’un text, que respon a uns recursos que són més tècnics que no pas màgics. Perquè un poema sempre té un punt d’artifici, de construcció artificiosa. I si aconseguim endinsar-nos en els mecanismes de composició ja tindrem molt de guanyat a l’hora d’entendre’l.

El curs passat vam fixar-nos bàsicament en la tradició poètica catalana (des de l’època medieval fins als anys 30 del segle XX) i aquest cop arrencarem amb la poesia de postguerra i arribarem fins a la creació més estrictament actual. No treballarem amb un temari tancat perquè l’anirem adaptant a les circumstàncies i al ritme de les classes, però aquests punts poden servir d’orientació:
      1. Noves remarques sobre el concepte de poesia. Reflexions generals i exemples il·lustradors: entre les ametistes de Guerau de Liost i la bijuteria de na Juana Dolores Romero Casanova.
      2. L’any 1939 és l’any zero per a la literatura catalana, com s’ha dit més d’un cop? I un nap! O és que no sabem que la poesia, com l’au fènix, sempre té cendres a punt per poder renéixer?
      3. Com podem endinsar-nos en la força tel·lúrica d’Agustí Bartra? Amb un bon coneixement del terreny? Amb maquinària pesada?
      4. Oliver, Brossa i Vinyoli. Tres Joans i un Pere que fa el quart.
      5. Què fa que agradi a tanta gent la poesia de Miquel Martí Pol o de Joan Margarit? I per què, durant un temps, havia agradat tant la de Salvador Espriu i ara sembla que no se’n canti ni gall ni gallina?
      6. Gabriel Ferrater i la multitud infinita i inacable de poetes ferraterians. On s’acaba l’experiència i comença la intel·ligència?
      7. L’Esclat dels anys 70. I el Bonpreu.
      8. Altres poetes. Del tastet al menú de degustació, amb atenció especial per a Jordi Cervera, Miquel Desclot, Marta Pessarrodona, Gemma Gorga, Bel Granya, Laia Noguera, Núria Martínez Vernis, Marc Rovira… i uns quants més que ens vinguin de gust a l’hora de les postres.
Treballarem els textos a partir d’un dossier que s’anirà facilitant a les persones inscrites. No cal haver fet lectures prèvies ni remenar gaire bibliografia, tot i que aniran sortint recomanacions concretes. S’han de tenir ganes de llegir, això sí. I és que… si no llegim, no som res!



Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com


Jaume Aulet i Amela (Terrassa, 1959). Historiador de la literatura, escriptor i professor universitari català. Estudià Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà el 1989 i exercí la docència, com a professor de literatura catalana. S'ha dedicat, sobretot, a l'estudi del Noucentisme i de la poesia catalana contemporània, temes sobre els quals ha publicat diversos llibres, com L'obra de Josep Carner (1991) o Josep Carner i els orígens del Noucentisme (1992), treball que va merèixer dos premis, el Jordi Rubió i Balaguer (1989), d'història de la literatura catalana, i el Manuel Milà i Fontanals (1991), a la millor tesi doctoral. També és autor de l'Antologia de la poesia noucentista (1997). També ha publicat nombroses edicions de textos i estudis diversos, especialment sobre la poesia dels anys seixanta, la d'exili, el conte de postguerra o la poesia més estrictament coetània. Des de l'any 2005 és membre del consell de redacció de la revista Estudis Romànics de l'Institut d'Estudis Catalans.



divendres, 30 de juny del 2023

Llegir no és resseguir paraules. Seminari intensiu sobre la lectura literària: aprendre a llegir i a interpretar un text (2023)

 Llegir no és resseguir paraules

  • Professor: Toritaka Tokumei
  • Tipus de curs: presencial.
  • Dates: 21 de setembre de 2023 – 30 de novembre de 2023
  • Horari: Dijous, de 18:30 a 20:30h (16 hores en 8 sessions).
  • Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa).
  • Preu: 250€ (200€ les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals).
  • S’enviarà a cada persona inscrita un dossier amb les textos que es tractaran.

 

Del pas de la poesia a la literatura (etimològicament) se’n deriva que l’art té a veure d’alguna manera amb la recepció, amb aquella persona que llegeix, que sap relacionar-se amb un text. Però llegir no és passar la mirada per damunt la tinta negra sobre paper blanc: requereix d’una participació activa, d’un diàleg entre obra i lectora.

En aquest seminari aprendrem com acostar-nos a una obra literària i construir la significació. Perquè en una obra tot significa, i veurem la diferència entre significat i significació, aquesta operació constant que ens obliga a interpretar (paraula que crema). Llegir és establir una xarxa de relacions que, en cada moment, en l’acte de la interpretació, podem fer explícita a través de l’argumentació amb diàleg amb l’obra.

Finalment ens aproparem a la crítica literària des de la seva premisa etimològica: l’exercici crític té a veure amb una ruptura per una banda i per la separació, discriminació, per l’altra; així, l’acte crític no és un acte d’integració, de fusió al qual aspirem quan llegim un text sinó que és un acte de separació, de fragmentació. Llegir críticament vol dir necessàriament deixar coses fora. Com? Argumentant-ho. Així enfrontem l’angoixa que produeix no tenir una resposta immediata davant un poema. 


Toritaka Tokumei és un escriptor format en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. És membre del col·lectiu Visiones de lo Fantástico (UAB) i del Cercle d’Escriptura i Crítica (UB). Des de l’any 1998, ha publicat narrativa breu en diverses antologies a Catalunya, Espanya i Perú. Imparteix cursos d’escriptura i xerrades literàries a l’Escola Bloom i a l’Escola de Literatura de Terrassa.

 

dimecres, 11 de gener del 2023

Poetes essencials del segle XX: José Ángel Valente, Phillippe Jaccottet i Joan Vinyoli (2023)

 POETES ESSENCIALS DEL SEGLE XX

LECTURA I COMENTARIS

José Ángel Valente, Phillippe Jaccottet i Joan Vinyoli



Instructor: Antoni Clapés
Tipus de curs: Virtual
Dates: 7, 14 i 21 març, 2023 
Horari: Dimarts, de 19:00 a 20:00h (3h en 3 sessions)
Preu: 9€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals) les tres sessions

 

 

José Ángel Valente (Ourense, 1929 – Ginebra, 2000 ) fou un escriptor i poeta gallec. Adscrit en un primer moment a l’anomenat «Grupo poético de los años 50», des de 1966 la seva poesia evoluciona cap a una metapoesia que defineix la seva lírica dins el corrent denominat «Poesia del silenci», molt influïda per la mística. Assimilant tendències filosòfiques i tradicions culturals històriques en poesia i prosa i també a través de la música i la pintura, l’escriptura de José Ángel Valente és considerada com una de les més ambicioses i profundes de la literatura espanyola contemporània.

Philippe Jaccottet (Moudon, 1925 – Grinhan, 2021) fou un poeta suís francòfon, establert a França des de 1953. A més de crear una obra extensa com a poeta, prosista i assagista, traduí nombrosos autors i poetes al francès, incloent Goethe, Hölderlin, Mann, Mandelstam, Góngora, Leopardi, Musil, Rilke, Homer i Ungaretti. La poesia de Philippe Jaccottet es caracteritza per la seva sobrietat expressiva, però és alhora corprenedora per la reflexió profunda sobre el dolor i pel diàleg malenconiós i enigmàtic amb el paisatge natural més proper.

Joan Vinyoli (Barcelona, 1914 – 1984) fou un poeta català. Concebia la seva poesia com a una eina indagatòria i de coneixement sobre un mateix i sobre el món i com una forma de realització espiritual. La seva lírica, deutora del romanticisme alemany i el postsimbolisme, evoluciona progressivament cap a una poesia metafísica i existencial empeltada d’un realisme de caràcter experiencial i moral. La poesia és, per a Vinyoli, una via d’arrelament en la realitat i de transcendència d’aquesta i el mitjà òptim, de salvació, per superar l’estat d’indigència que ell creia inherent a la condició humana.

 



Us podeu matricular en aquest enllaç:
o trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria
d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h
Carrer de Sant Pere, 46, 1r pis).
Podeu sol·licitar més informació sobre els cursos escrivint a:

diumenge, 19 de juny del 2022

D'això que escriuen (o que escrivim), per què en diem poesia? (2022-2023)

 

D’això que escriuen (o que escrivim), per què en diem poesia? Escola de Literatura de Terrassa / 2022-2023


CURS DE REFLEXIÓ I DE PRÀCTICA POÈTICA – I

  • Instructor: Jaume Aulet.
  • Tipus de curs: presencial.
  • Dates: 3 octubre a 28 novembre, 2022 (Bloc 1 – 8 sessions) / 9 a 30 gener, 2023 (Bloc 2 – 4 sessions).
  • Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30 h (24 hores en 12 sessions).
  • Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa).
  • Preu Bloc 1: 160€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). 
  • Preu Bloc 1 + Bloc 2: 280€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). 

 

D’AIXÒ QUE ESCRIUEN (O QUE ESCRIVIM), PER QUÈ EN DIEM POESIA?

Vet aquí una de les grans preguntes de la literatura, especialment per a aquells que, a l’hora d’escriure o de llegir, són temptats per l’inefable.

Què és un vers? Quina importància té la mètrica a l’hora de parlar de poesia i per què no se n’acaba de prescindir mai del tot? Per què sempre parlem tant de ritme? I el tòpic de les “figures retòriques”? Són útils per a alguna cosa, a part d’exercitar la memòria amb una rècula infinita de noms? On és la veritable essència del llenguatge poètic? O és que potser no n’hi ha cap, d’essència?

Enmig de tantes preguntes hi ha, si més no, una gran certesa: els poetes saben captivar-nos amb allò que escriuen. L’efecte que proporcionen és extraordinari i no té res a veure amb el que pugui produir una altra mena de text escrit (o una altra forma artística, fins i tot). Hi fa molt que la seva principal eina de treball sigui la llengua. I una llengua que reconeixem perquè és la nostra.

Aquest curs vol ser un camí per a introduir-nos en tot aquest món, per adonar-nos que al darrere d’un poema hi ha un esforç per a la construcció d’un text (abans en dèiem un “artefacte”), que respon a uns recursos que són més tècnics que no pas màgics. Perquè un poema sempre té un punt d’artifici, de construcció artificiosa. I si aconseguim endinsar-nos en els mecanismes de composició ja tindrem molt de guanyat a l’hora d’entendre’l. I també de produir-ne, és clar, en cas que aquest sigui el nostre objectiu.

El curs està pensat tant per a lectors de poesia amb voluntat d’aprofundir en els mecanismes, tècniques i recursos de la creació poètica, com per a gent amb vocació poètica que vulgui dedicar-se a escriure’n, de poesia. Per això les dotze sessions previstes, queden repartides en dos blocs:

  1. Bloc 1: Vuit sessions de lectura i anàlisi de poemes.
  2. Bloc 2: Quatre sessions de pràctica creativa.

Hi ha la possibilitat d’inscriure’s només al primer bloc o bé a tots dos alhora. La programació definitiva es farà en funció del nombre d’assistents i dels interessos del grup, però ja d’entrada es defineixen, a grans trets, les característiques de cada un dels dos apartats.

PRIMER BLOC. QUÈ TÉ DE POESIA ALLÒ QUE ESCRIUEN ELS POETES? (8 sessions)

  1. El concepte de poesia. Reflexions generals i exemples il·lustradors: de les traduccions de Safo de Lesbos als recosits d’Antoni Clapés.
  2. Per què Ausiàs March mereixeria el Nobel de literatura i Ramon Llull, en canvi, s’hauria de conformar amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes?
  3. Aparteu-vos, Góngoras i Quevedos, que ve el Rector de Vallfogona! De la poesia en blanc i negre a la poesia en color.
  4. Jacint Verdaguer i la coca de Folgueroles. Un aliment per a insaciables.
  5. Amb què s’entreté Joan Maragall a l’hora que el sol es pon? Bevent aigua de la font? Baixant al santuari de Núria (en comptes de pujar-hi)?
  6. Hi ha un abans i un després de Josep Carner? I no serà que n’hi ha dos, de Carners?
  7. Diumenge de tertúlia poètica. O anem a la de Carles Riba i Clementina Arderiu o a la de J. V. Foix. És clar que sempre podem passar el cap de setmana a les vinyes verdes vora el mar.
  8. Oliver, Brossa i Vinyoli. Tres Joans i un Pere que fa el quart.
  9. Com podem endinsar-nos en la força tel·lúrica d’Agustí Bartra? Amb un bon coneixement del terreny? Amb maquinària pesada?
  10. Què fa que agradi a tanta gent la poesia de Miquel Martí Pol o de Joan Margarit? I per què, durant un temps, havia agradat tant la de Salvador Espriu i ara no se’n canta ni gall ni gallina?
  11. Altres poetes. Del tastet al menú de degustació, amb atenció especial per a Jordi Cervera, Miquel Desclot, Marta Pessarrodona, Gemma Gorga, Bel Granya, Laia Noguera, Núria Martínez Vernis, Marc Rovira… i algú altre que ens vingui de gust.

Treballarem els textos a partir d’un dossier que s’anirà facilitant a les persones inscrites. No hi ha una bibliografia obligatòria a llegir, però sí que és recomanable donar un cop d’ull a algun d’aquests quatre llibres:

  • Charles BAUDELAIRE, Consells als joves escriptors i altres escrits, selecció de Jordi Llovet i traducció de Lluís M. Todó, Barcelona, Columna, 1996, (“Biblioteca d’Idees Literàries”, 2).
  • Pere BALLART, El contorn del poema, Barcelona, Quaderns Crema, 1998, (“Assaig”, 21). N’hi ha traducció castellana del 2005 a Acantilado.
  • Terry EAGLETON, Cómo leer un poema, traducció de Mario Jurado, Madrid, Akal, 2010, (“Teoría Literaria”, 12).
  • Jaume MEDINA, L’art de la paraula. Tractat de retòrica i poètica, Barcelona, Proa, 2000, (“Biblioteca Literària”, estudis, 1).

Per a inscriure’s a aquest bloc no és necessari tenir cap formació prèvia. Només cal que a qui s’apunti li agradi la poesia i tingui ganes de llegir-ne.

SEGON BLOC. QUÈ TÉ DE POESIA ALLÒ QUE ESCRIVIM? (4 sessions)

  1. El món en vers i la possibilitat de poetitzar sobre qualsevol cosa: des del teorema de Pitàgoras fins a la nova T-10 per viatjar a Sabadell, passant pel preu de les mongetes tendres.
  2. De la imitació de models al pastitx com a pràctica creativa. Fins a quin punt puc ser foixós? O carnerívol? Si em ve de gust, soc capaç de martipolejar o de marçalejar?
  3. Anàlisi i comentari compartit de poemes de creació pròpia.

Per a inscriure’s a aquest bloc cal haver-se apuntat també al primer i haver-lo seguit amb regularitat. No cal dir que aquestes sessions estan pensades per a gent amb vocació creativa, amb ganes d’iniciar-se en la pràctica poètica o de millorar-ne els resultats.


Us podeu matricular
o trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria
d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h
Carrer de Sant Pere, 46, 1r pis).
Podeu sol·licitar més informació sobre els cursos escrivint a: