També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
Aquest seminari es centrarà en una lectura reflexiva de La mort i la primavera, així com la d'alguns contes de Mercè Rodoreda («Brusa vermella», «Abans de morir», «La salamandra», «Nit i boira», «Orleans, 3 quilòmetres» i «Paràlisi»).
Josep Maria Lluró (Barcelona, 1963) és llicenciat en Geografia i Història, i doctor en Literatura i Humanitats amb una tesi sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini. Ha col·laborat en nombroses revistes i diaris amb articles sobre el colonialisme, la literatura del testimoniatge dels camps d’extermini i els processos de deshumanització. Ha impartit força conferències i participat en diversos col·loquis. Ha estat coordinador del llibre Història, memòria i testimoniatge. Un llegat per a Europa (Lleonard Muntaner, Palma 2011).
A l'Escola de Literatura de Terrassa ha impartit seminaris en els que s'ha tractat d'obres escrites per Joseph Conrad, Primo Levi, Vassili Grossman, Nadejda Mandelstam, Danilo Kiš, Unica Zürn i Agustí Bartra.
Una aproximació a les principals característiques de la narrativa catalana del segle XXI (tendències, temes, obres…) mitjançant el diàleg amb tres veus autoritzades.
Una panoràmica de la nova narrativa catalana del segle XXI
Entrevistador i coordinador: Guillem Miralles
Interlocutors: Joan Todó, Núria Cadenes i Roser Cabré-Verdiell
Dates: 13, 20 i 27 d’abril de 2026
Horari: Dilluns, de les 19:00 a les 20:30 (4h30m en 3 sessions)
Preu: 30€ (15€ per a persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20€ per a les jubilades i menors de 30 anys)
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
* * *
Dilluns 13 d'abril: Joan Todó
Dilluns 20 d'abril: Núria Cadenes
Dilluns 27 d'abril: Roser Cabré-Verdiell
* * *
Guillem Miralles Puig (Terrassa, 1973), treballa al Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. És impulsor i coeditor
amb Tina Vallès de Paper de vidre, una de les primeres revistes digitals
culturals, amb continguts de la qual se’n va editar els llibres Paper de
vidre (Labreu Edicions, 2005) i Paper de vidre. Una nova polida (Labreu
Edicions, 2013). El 2014 es transformà en un portal de contes, i se n’ha editat
el llibre 24 contes al dia (Godall Edicions, 2018).
Ha organitzat molts actes
en llibreries i ateneus, entre els quals destaquen les nou edicions de la Nit de Contes amb la Llibreria Synusia de Terrassa.
Ha estat jurat del Premi Anna
Murià de contes de Terrassa (2020-21) i del Premi Mercè Rodoreda d’Òmnium
(2022-25).
Joan Todó
Cortiella (La Sénia, 1977), poeta i escriptor.
Obra publicada
Los fòssils (al
ras). LaBreu Edicions, 2007.
A butxacades. LaBreu Edicions, 2011.
El fàstic que
us cega. LaBreu Edicions, 2012.
L'horitzó
primer. L'Avenç, 2013.
La recerca del flamenc. LaBreu Edicions, 2015 [amb Sebastià Portell i Jaume C. Pons Alorda].
Lladres. LaBreu
Edicions, 2016.
Respirar el
segle. Un perfil de Gregori Estrada. Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, 2017.
Guia sentimenal
del Delta de l'Ebre. Pòrtic, 2018.
La vista als
dits. LaBreu Edicions, 2021.
La verda és
porta. Godall Edicions, 2021.
La dolçor de
viure. LaBreu, 2025.
Premis rebuts
2021 - Premi Serra d’Or d’Assaig, Premi NoLlegiu de No Ficció i Premi Finestres de Narrativa per La verda és porta.
2022 - Premi de la Crítica de Poesia per La vista als dits.
Núria Cadenes Alabèrnia(Barcelona, 1970), escriptora i periodista.
Obra publicada
Cartes de la
presó. Eliseu Climent, 1990.
El cel de les
oques. Columna, 1999.
Memòries de
presó (1988-1992). Eliseu Climent, 1994.
L'Ovidi. Eliseu Climent, 2002.
Vine al sud!
Guia lúdica del País Valencià. Columna, 2008.
AZ. Eliseu Climent, 2009.
El banquer. Edicions de 1984, 2013.
Tota la
veritat. La Magrana, 2016.
Secundaris.
Comanegra, 2018.
Guillem. Amsterdam, 2020.
Temps obert. Comanegra, 2022.
Tiberi Cèsar. Proa, 2023.
En carn i
ossos. Ara Llibres, 2025.
Qui salva una
vida. Proa, 2025.
Premis rebuts
2010 - Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, per AZ.
2021 - Premi Lletra d'Or, per Guillem.
2025 - Premi Proa, per Qui salva una vida.
Roser
Cabré-Verdiell Surribas (Barcelona, 1982), escriptora i periodista.
Obra publicada
Extraordinàries. Males Herbes, 2020 [amb altres autores].
AIOUA. Males Herbes, 2022.
Que morin els
fills dels altres. Males Herbes, 2025.
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
PER QUÈ ENS AGRADA TANT LA POESIA DE JOAN
SALVAT-PAPASSEIT I PER QUÈ ENS HAURIA D’AGRADAR ENCARA MÉS?
Joan Salvat-Papasseit és, sens dubte, un dels
grans poetes de la literatura catalana. Tot i que va morir el 1924, amb només
trenta anys, la seva obra ha arribat a tenir un ressò ben notable. I com passa
amb escriptors mítics (pensem en Jacint Verdaguer, per exemple) tothom intenta
apropiar-se’l. Ja sigui com a poeta avantguardista, realista, proletari,
eròtic, vitalista, neopopularista o tantes altres qualificacions. Els cantants
i els dramaturgs també hi han dit la seva, en aquest intent d’apropiació (o
voluntat d’acostament, si ho preferiu). El que és indubtable és que a la
majoria de gent, quan el llegim, ens agrada. I molt!
Per què ens agrada tant la poesia de Joan
Salvat-Papasseit? És això, precisament el que intentarem descobrir en aquest
seminari a través de la lectura d’una selecció dels seus poemes i fixant-nos,
sobretot, en la manera com estan escrits. Però amb això no en tenim pas prou:
mirarem d’esbrinar també per què ens hauria d’agradar encara més. I és que en
poesia –ni tan sols en la de poetes com Salvat-Papasseit– no tot és tan evident
a primera vista. És aquí, precisament, on s’amaga el plaer de la lectura. I és justament
això el que intentarem descobrir. Tot un repte.
Per seguir el curs no és pas necessari conèixer
gaire a fons la poesia de l’autor ni tenir cap bagatge com a lector de poesia.
Només cal que ens agradi de llegir-ne i no ens faci por. Seria convenient que
les persones matriculades disposessin d’alguna edició de la poesia completa de
Salvat. El 2024, amb motiu del centenari de la mort, se’n van publicar dues: la
d’Edicions 62 i la coeditada per Godall Edicions i Lo Diable Gros. També poden
servir les anteriors, tot i que ara ja no estiguin a l’abast a les llibreries.
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
DESCRIPCIÓ
La dimensió temporal és una de les més complexes i riques de qualsevol obra narrativa. La seqüencialitat i unitat(s) en la qual percebem el temps es converteixen en la matèria base per configurar el joc que tot relat i tota història, en el seu acte narratiu, suposa. Categories conceptuals com passat, present i futur s’experimenten de manera diferent i (no sempre) òbvia en la narració, així com la pròpia substància i experiència del temps es distorsiona de tal manera que, en última instància, tot esdevé en el moment d’escriptura, en el moment de lectura: tot passa ara.
En aquest seminari intensiu introduïrem i treballarem com es pensa i es representa el temps en la literatura, i els efectes que aquesta representació generen en l’experiència lectora a partir del seu estudi teòric, i la seva aplicació pràctica en exercicis de lectura i d’escriptura.
PROGRAMA
1. Introducció a la literarietat i a l’obra literària. 2. El concepte de temps: què és i com el mesurem. Del cronos i kairós grecs fins al temps lingüístic i el no temps, l’acronia o ucronia. 3. L’organització temporal: més enllà de l’ordo naturalis/ordo artificialis, del mite i la faula a l’argument i la intriga, el(s) concepte(s) de història (-)i(-) trama i l’ordre. Anacronies genettianes: analepsi i prolepsi internes, externes i mixtes. 4. La durada temporal i el ritme en narrativa, des de Genette fins a Onimus: isocronies, anisocronies, narració oberta, lineal, íntima, múltiple i de penetració. L’acceleració, la desacceleració i la pausa narratives. L’elipsi. 5. La freqüència temporal: el temps en iteració, repetició o singulació. 6. El concepte de cronotop de Bakhtín com a marc.
Informació important
Els cursos i seminaris tenen places limitades. La reserva de plaça es farà un cop formalitzat l’import del curs.
Les dates indicades per a cada curs o seminari podran experimentar de manera excepcional alguna variació, que serà notificada convenientment.
Perquè el curs es pugui fer, caldrà que aquest tingui un mínim d’alumnes inscrits. En cas contrari, quedarà anul·lat i es tornarà íntegrament l’import pagat.
En aquest curs, analitzarem grans poemes per treure'n l'entrellat i poder imitar-ne els valors, les fórmules i les idees.
Serà la barreja perfecta entre un repàs d'història de la poesia, un treball de lectura en profunditat i un seguit d'exercicis creatius inspirats en els grans clàssics.
Entre el plagi i la caricatura, entre la falsificació i l'escarni, buscarem un espai on la inspiració de les obres punyents ens ajudi a parlar amb el cor i la pensa.
Poètiques modèliques
Professor:Josep Pedrals i Urdàniz
Dates i dia de la setmana:Elsdimarts 29 d'abril; 6, 13, 20, 27 de maig; i 3 de juny.
Horari: De 18:30 a 20:30h (12 hores en 6 sessions setmanals)
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
Preu: 125€ (100€ per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals, i 110 per a les jubilades)
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
EUDALD PUIG: EL MÓN, LA VIDA I LA POESIA
Ens hem preguntat mai què poden fer, a fora, tres cadires blanques
contra la fosca de la nit? Què hi ha darrere d’aquest blanc lluminós? En aquest
breu seminari de tres sessions sobre la figura d’Eudald Puig (1948-2013)
mirarem d’esbrinar-ho. I, de passsada, hi descobrirem un dels grans poetes
terrassencs –molt vinculat a Amics de les Arts– i una figura prou notable (i
massa desconeguda) de la poesia del seu temps. Va viure de manera molt intensa
l’obsessió per la poesia i per la creació (fins al punt que això li condiciona
bona part de la vida i de l’experiència) i, amb un gran domini del llenguatge,
és capaç d’oferir-nos una visió poètica del món que ens arriba de manera molt
intensa i que no ens deixa indiferents. Gens indiferents.
Ho anirem veient a través de la lectura atenta d’alguns poemes de
llibres tan emblemàtics com Cel de nit
(1979), La vinya cremada (1986), Parc de gessamins (1987), Poemes per a Clara (1998) o La vida entredita (2006). Amb alguna
incursió en els seus llibres en prosa, i en especial a Paradís perdut (1985). Serà un exercici de lectura ben interessant. Eudald Puig tenia coses a dir i les digué, sens dubte. El que hem de fer
nosaltres, és clar, és llegir-les. I, al final, ves a saber què hi descobrirem,
darrere del blanc lluminós de les tres cadires!
Podeu trobar els poemes que comentarem a Eudald PUIG, Obra poètica completa, Girona, Curbet
Edicions, 2014. Per facilitar les coses, però, es lliurarà als inscrits la
còpia dels poemes que es treballaran a classe.
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
LITERATURA I ESCACS
L’objectiu
del seminari és mostrar d’una manera divulgativa, i sense ànim de ser
exhaustius, de quines diferents maneres
s’ha incorporat el joc dels escacs –com a recurs simbòlic i formal– a la
literatura, des de la poesia persa del segle X fins a la novel·la
contemporània.
Per
seguir el curs no és necessari, per tant, ni saber jugar a escacs ni ser-ne
especialment aficionat. Per altra part, sí que fora recomanable, tot i que no
imprescindible, conèixer els textos de Edgar Allan Poe, Vladimir Nabokov, Stefan Ζweig, Gonzalo Maieri Maksim Ossipov que serviran com a eix explicatiu de
la seva sessió corresponent.
1a sessió
-Relats
mítics. primers textos sobre l’origen del joc: Al-Masudi, Firdusi, Khayam (s. X). El mite de Caissa: William Jones (s. XVIII).
-Escacs
i religió. De joc prohibit a font de valors: Els sermons de Jacobo de Cessolis (s. XIV). Primer
poema en català: Scachs d’amor (s.
XV).
-El
Cafè de la Regence: Denis Diderot, BenjaminFranklin (s. XVIII).
-Caure
dins una partida: Lewis Carroll, Alícia a través del mirall (s. XIX). La
màquina de jugar a escacs («el Turc»), el relat gòtic d’Ambrose Bierce (s. XIX).
-L’anàlisi
escaquística com a font del conte detectivesc: Comentari d’Els crims del carrer Morgue d’Edgar
Allan Poe (s.XIX).
2a sessió
-Els
escacs com a al·legoria: FriedrichDürrenmatt, Jorge LuisBorges, WilliamFaulkner, Patrick Süskind.
-Tipologies
de jugadors d’escacs: Elias Canetti, Samuel Beckett, Miguel de Unamuno, Daniel Tammet.
-El
nen prodigi: Arturo Pomar i els escacs durant el franquisme a El peón de Paco Cerdá.
-El
relat psicològic: el jugador d’escacs com a geni trastornat. Comentari de La defensa de Vladimir Nabokov.
3a sessió
-Elsescacs com a idea d’humanisme. Els cafès: George Steiner, Jorge Luis Borges, Fernando Pessoa.
-Oulipo,
la literatura com a joc: els escacs com a estructura de la novel·la. Georges Pérec i Julio Cortázar (Rayuela). Escacs
com a codi universal: Italo Calvino
-Escacs
i llenguatge: Jorge LuisBorges, AlejandraPizarnik, Ludwig Wittgenstein
-Europa
s’ensorra: comentari de Novel·la d’escacs
d’Stefan Ζweig com a metàfora de la
lluita pel nou ordre mundial.
4a sessió
-La
guerra freda: George Steiner, Bobby Fischer, Luděk Pachman.
-Els
escacs i el mal a la literatura russa: Nicolai Gógol,
Mikhaïl Bulgàkov i Varlam Xalàmov.
-Escacs
i novel·la de gènere (negra, històrica, d’aventures, humor, feminisme,
autoajuda): FernandoArrabal, Arturo Pérez-Reverte,
Woody Allen, Garri Kasparov (Gambit de
dama).
-Escacs
i ciència ficció. Literatura i cinema: IngmarBergman (El setè segell).Philip K. Dick (Blade runner).
Arthur C. Clarke (2001, Una odissea de l’espai),IsaacAsimov.
-De
la Patagònia a Moscou i de Petersburg a Califòrnia. Nous viatges, vells
tractaments: comentari d’Otra novelita rusa
de Gonzalo Maier i Peces en un pla de Maksim Ossipov amb el teló de fons de la caiguda de la URSS.
Lectures recomanades
Maier,
Gonzalo, Otra novelita rusa, Minúscula 2019
Nabokov,
Vladimir, La defensa, Anagrama
1990
Óssipov,
Maksim, «Peces en un pla» dins El crit de
l’ocell domèstic, Club Editor 2016
Poe,
Edgar Allan, Los crímenes de la calle
Morgue, Alianza 1994
Horari: De 19:00 a 20:30h (6 hores en 4 sessions setmanals)
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
Preu: 30€ (30% de descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20% per a les jubilades)
Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
UNA APROXIMACIÓ A LA
NARRATIVA DE JAUME CABRÉ I AL SENTIT DE LA SEVA FICCIÓ
Jaume Cabré és, sens dubte, un dels narradors i
novel·listes més importants de la literatura catalana de les darreres dècades.
Al llarg de les quatre sessions d’aquest seminari mirarem d’entrar en la seva
obra, ben endins (fins a la cuina, si podem), per descobrir quin és el sentit
de la seva ficció i per adonar-nos que una novel·la seva no només ens mostra «un» món, sinó que ella mateixa, en el fons, esdevé «el» món.
Farem un repàs cronològic de l’obra de Cabré,
amb atenció especial a algunes de les novel·les més significatives. Intentarem
que cada sessió se centri en un d’aquests quatre punts:
Els miralls i les ombres, tant
dels contes inicials com de les primeres novel·les.
L’any 1984. De com Fra Junoy es
desempallega de la teranyina.
Més ombres, ara la d’una senyoria
i la d’unes veus fluvials, però sobretot la d’un eunuc.
Jo també confesso. Sí, que
m’agradaria saber qui confessa i què.
Passarem una mica per totes les obres, però ens
centrarem bàsicament en tres títols: Fra
Junoy o l’agonia els sons (1984), L’ombra
de l’eunuc (1996) i Jo confesso (2011).
És convenient tenir aquestes tres novel·les una mica fresques, tot i que tampoc
no és imprescindible per al seguiment del curs. Ah, i sapigueu que, tant si les
porteu llegides com si no, si tot va bé al final acabarem consumits pel foc,
que no és pas poca cosa!
Horari: Dijous, de 18:30 a 20:30h (16 hores en 8 sessions quinzenals)
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
Preu: 180€ (30% de descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20% per a les jubilades)
Descripció
La figura de qui narra té una importància fonamental en la literatura i vincla l’essència del que anomenem pacte ficcional i la suspensió de la incredulitat: mentre llegim convenim que algú explica una història a algú altre i, de la mateixa manera que qui fa un cafè amb una amistat per posar-se al dia, esperem que allò que aquest algú explica sigui creïble sense haver de comprovar cada detall. La versemblança es teixeix, doncs, des d’una veu que parla i, a partir d’aquesta, la resta dels constituents de totes les històries, de tota narració.
Aquest és un taller d’escriptura que es centra en la veu narrativa, un dels pilars de la narratologia per la que, malgrat la seva importància, s’acostuma a passar de puntetes. Per això, ens dedicarem a estudiar els diferents tipus de narrador, tenint present que es tracta del responsable de la resta d’elements de l’obra, i després els desplegarem en exercicis d’escriptura per veure com s’articulen a la pràctica.
Programa:
1. L’acte de narrar, qui parla i des d’on.
2. Entre l’autor i el lector: autor implícit, narrador, narratari i lector implícit.
3. Tipus de narrador des de l’extraheterodiègesi fins a l’intrahomodiègesi, des de
l’omnisciència fins a la narradora poc fiable.
4. Focalització i personatge.
5. Decòrum: Llenguatge, adequació i estil.
Dates exactes:29 febrer - 14 març - 11 i 25 abril - 9 i 23 maig - 6 i 20 juny
Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
Bajtín,
M. (1989). Teoría
y estética de la novela. Madrid: Taurus.
Bal, M.
(2001). Teoría
de la narrativa. Madrid: Cátedra.
Baudrillard,
J. (1988). El otro por sí mismo. Barcelona: Anagrama.
Beltrán
Almería, L. (1992). Palabras transparentes (la configuración del
discurso del personaje en la novela). Barcelona: Cátedra.
Booth,
W. C. (1974). Retórica de la ficción. Barcelona: Bosch.
Breuer,
R. (1988). «La autorreflexividad en la literatura ejemplificada en la trilogía novelística
de Samuel Beckett». En La realidad inventada. Barcelona: Gedisa.
Catelli,
N. (1997). «El punto de vista en la novela», La novela del siglo xx y
su mundo. Escuela de Letras, n. 11 i 12, pp. 183-196.
Chatman,
S. (1990). Historia y discurso (La estructura narrativa en la novela y
en el cine). Barcelona: Taurus Humanidades.
Derrida,
J. (1977). Posiciones. Valencia: Pre-Textos.
Ducrot,
O. (1984). El decir y lo dicho. Polifonía de la enunciación.
Barcelona: Paidós.
Friedman, F. (1955). «Point of view in fiction. The
development of a critical concept», P. Sterik (ed.), The theory of
the novel. New York: The Free Press.
Friedman,
N. (1955). «El punto de vista en la ficción: el desarrollo de un concepto crítico».
En PMLA. pp. 1169-1184.
Garrido
Domínguez, A. (1993). El texto narrativo. Madrid: Síntesis.
Genette,
G. (1998). Nuevo discurso del relato. Madrid: Cátedra.
_________
(1989). Figuras III, Barcelona: Lumen.
_________
(1989). Palimpsestos. La literatura de segundo grado. Madrid:
Taurus.
_________
(1992). Ficción y dicción. Barcelona: Lumen.
Gullón,
R. (1983). La novela como acto imaginativo. Madrid: Taurus.
Lukács,
G. (1960). Teoría de la novela. México: Siglo XXI.
_________
(1977). «¿Narrar o describir?». En: Altamirano, Carlos/Sarlo, Beatriz (eds.): Literatura
y sociedad. Buenos Aires: Cedal, pp. 37-49.
Martin-Gaite,
C. (1973). La búsqueda de interlocutor y otras búsquedas. Madrid: Nostromo.
Martínez
Bonati, F. (1983). La estructura de la obra literaria. Barcelona:
Editorial Ariel.
Paz, O.
(1990). La otra voz. Barcelona: Seix Barral.
Perdomo,
A. (2002). «Un constructo: el narratario». Contexto: revista anual de estudios literarios. Vol. 6, n. 8.
Perera
San Martín, N. (2002): «Bueno, como te íbamos diciendo... (El aparato formal de la
interlocución en Glosa)». En: Ezquerro, Milagros (ed.): El lugar de
Juan José Saer. Actes 10. Montpellier: Éditions du CERS, pp. 323-333.
Pozuelo I. , J. M. (1992). Teoría
del lenguaje literario. Barcelona: Cátedra.
Prada
O., R et al (1989). La narratología hoy. Ciudad de La Habana:
Editorial Arte y Literatura.
Roa
Bastos, A. (1978). Yo El Supremo, Madrid: Cátedra.
Spang,
K. (2009). El arte de la literatura. Otra teoría de la literatura.
Pamplona: Eunsa.
Tacca,
O. (1987). Las voces de la novela. Madrid: Taurus.
Todorov,
T. (1982). Análisis estructural del relato. Barcelona: Ediciones
Barcelona.
Van
Rossum-Guyon, F.. (1974). «Punto de vista o perspectiva narrativa. Teorías y conceptos
teóricos». En Eco. Bogotá: T:XXVIII/1. Mayo, n. 163.