SEMINARI «EL MONSTRE DE LES MIL CARES: TRANSFORMACIONS DEL QUE ENS ESPANTA»
Professor: Toritaka Tokumei
Tipus de curs: presencial virtual o mixt (a acordar quan s'hagi format el grup)
Data: 3 novembre 2025 – 29 desembre 2025
Horari: Dilluns, de les 18:30 a 20:30h (16h en 8 sessions)
Preu: 100€ (80 € per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)
Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç:
http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/
També ho podeu fer trucant al 937 859 231
o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h)
El monstre té un paper fonamental en la cultura de l’ésser humà. El monstre, en totes les seves formes, les seves cares, és una necessitat a la que recorrem constantment, atès funcionen com a custodi, com a eina que permet una focalització per mirar d’entendre, més aviat d’enfrontarse, les preocupacions humanes. Va servir com a projecció de les pors primigènies representant l’enemic invasor i les forces naturals. També de les pors de l’època clàssica en els seus relats mitològics per advertir del poder dels déus (figures reguladores de la mala praxi de l’ésser humà i les seves conseqüències), per servir de guardians fronterers al llindar del conegut i el desconegut, de la raó i de la màgia. Fins als temps moderns representant des d’epidèmies globals, crisis econòmiques, socials o fins i tot tecnològiques.
Al llarg de la història del món, doncs, el monstre ha estat i és una via per expressar allò que afecta i preocupa la humanitat. Fonamental per posicionar-nos respecte el món en un intent d’entendre’l i entendre’ns a nosaltres mateixos.
En aquest seminari farem un recorregut diacrònic aturant-nos en una sèrie de monstres que han esdevingut clau a la tradició literària sota diferents formes per analitzar i participar de l’articulació que ha anat prenent fins avui.
Programa:
• Introducció a la figura del monstre. Concepte i formes que ha adoptat el monstre des dels seus inicis fins a l’actualitat. Veurem una panoràmica de les diferents cares que ha tingut històricament i que han mutat fins a naturalitzar-se, esgotar-se o potenciar-se.
• El vampir. Des de Dràcula, el vampir de Bram Stoker, com a portador d’una de les cares més importants en la història del monstre fins a l’evolució de la figura del vampir en la tradició literària i artística, amb especial atenció al cinema, des dels seus inicis del fantàstic clàssic fins a la seva articulació a la postmodernitat.
• La criatura. En el dos-cents aniversari de la publicació de l’obra de Mary Shelley, veurem el rostre de la criatura artificial més rellevant que neix en la frontera del fantàstic i la ciència ficció. Després de l’anàlisi de Frankenstein passarem al recorregut de la tradició en les criatures artificials, des dels primers autòmats als darrers androides, ciborgs i altres formes.
• El revenant. La figura d’aquell qui torna després de la mort a la tradició literària occidental, sigui en forma d’esperit o de zombi, ha estat present com a eina per pensar què hi ha després de la vida, què és la mort i, per tant, què és la vida i quin valor li donem. Atenent a la importància antropològica d’aquesta figura, també farem una exploració a tradicions no occidentals per veure com s’ha pensat aquest monstre en altres cultures o societats, especialment la japonesa amb la seva important crítica feminista.
Lectures principals:
Stoker, Abraham (1993). Drácula. Madrid, Cátedra.
Ajvide Lindqvist, John (2009). Déjame entrar. Madrid, Espasa.
Shelley, Mary (1996). Frankenstein o el moderno Prometeo. Madrid, Cátedra.
Asimov, Isaac (2009). Yo, robot. Barcelona, Edhasa.
Potocki, Jan (2009). Manuscrito encontrado en Zaragoza. Barcelona, Acantilado.
Hearn, Lafcadio (2007). Kwaidan: cuentos fantásticos del Japón. Madrid, Alianza.
A banda, es proveirà d’un dossier a principi de curs i/o diverses fotocòpies a cada sessió, així com fragments d’obres audiovisuals.
Més informació: escolaliteraturaterrassa@gmail.com