dijous, 16 de maig del 2024

Seminari sobre literatura i escacs (2025)


Professor: Josep Anglada Bigordà

Dia de la setmana: Dilluns

Dates: 28 d'abril i 5, 12 i 19 de maig de 2025

Horari: De 18:30 a 20:30h (8 hores en 4 sessions setmanals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 64€ (44€ per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 50€ per a les jubilades)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/ També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).


LITERATURA I ESCACS

 

L’objectiu del seminari és mostrar d’una manera divulgativa, i sense ànim de ser exhaustius, de quines diferents maneres  s’ha incorporat el joc dels escacs –com a recurs simbòlic i formal– a la literatura, des de la poesia persa del segle X fins a la novel·la contemporània.

Per seguir el curs no és necessari, per tant, ni saber jugar a escacs ni ser-ne especialment aficionat. Per altra part, sí que fora recomanable, tot i que no imprescindible, conèixer els textos de Poe, Nabokov, Ζweig, Maier i Ossipov que serviran com a eix explicatiu de la seva sessió corresponent.

 

1a sessió

-Relats mítics. primers textos sobre l’origen del joc: Al-Masudi, Firdusi, Khayam (s. X). El mite de Caissa: William Jones (s. XVIII).

-Escacs i religió. De joc prohibit a font de valors: Els sermons de Jacobo de Cessolis (s. XIV). Primer poema en català: Scachs d’amor (s. XV).

-El Cafè de la Regence: Denis Diderot, Benjamin Franklin (s. XVIII). 

-Caure dins una partida: Lewis Carroll, Alícia a través del mirall (s. XIX). La màquina de jugar a escacs («el Turc»), el relat gòtic d’Ambrose Bierce (s. XIX).

-L’anàlisi escaquística com a font del conte detectivesc: Comentari d’Els crims del carrer Morgue d’Edgar Allan Poe (s.XIX).

 

2a sessió

-Els escacs com a al·legoria: Friedrich Dürrenmatt, Jorge Luis Borges, William Faulkner, Patrick Süskind.

-Tipologies de jugadors d’escacs: Elias Canetti, Samuel Beckett, Miguel de Unamuno, Daniel Tammet.

-El nen prodigi: Arturo Pomar i els escacs durant el franquisme a El peón de Paco Cerdá.

-El relat psicològic: el jugador d’escacs com a geni trastornat. Comentari de La defensa de Vladimir Nabokov.

 

3a sessió

-Els  escacs com a idea d’humanisme. Els cafès: George Steiner, Jorge Luis Borges, Fernando Pessoa.  

-Oulipo, la literatura com a joc: els escacs com a estructura de la novel·la. Georges Pérec i Julio Cortázar (Rayuela). Escacs com a codi universal: Italo Calvino

-Escacs i llenguatge: Jorge Luis Borges, Alejandra Pizarnik, Ludwig Wittgenstein

-Europa s’ensorra: comentari de Novel·la d’escacs d’Stefan Ζweig com a metàfora de la lluita pel nou ordre mundial.

 

4a sessió

-La guerra freda: George Steiner, Bobby Fischer, Luděk Pachman.

-Els escacs i el mal a la literatura russa: Nicolai Gógol, Mikhaïl Bulgàkov i Varlam Xalàmov.

-Escacs i novel·la de gènere (negra, històrica, d’aventures, humor, feminisme, autoajuda): Fernando Arrabal, Arturo Pérez-Reverte, Woody Allen, Garri Kasparov (Gambit de dama).

-Escacs i ciència ficció. Literatura i cinema: Ingmar Bergman (El setè segell). Philip K. Dick (Blade runner). Arthur C. Clarke (2001, Una odissea de l’espai), Isaac Asimov.

-De la Patagònia a Moscou i de Petersburg a Califòrnia. Nous viatges, vells tractaments: comentari d’Otra novelita rusa de Gonzalo Maier i Peces en un pla de Maksim Ossipov amb el teló de fons de la caiguda de la URSS.

 

Lectures recomanades

Maier, Gonzalo, Otra novelita rusa, Minúscula 2019

Nabokov, Vladimir, La defensa, Anagrama 1990

Óssipov, Maksim, «Peces en un pla» dins El crit de l’ocell domèstic, Club Editor 2016

Poe, Edgar Allan, Los crímenes de la calle Morgue, Alianza 1994

Ζweig, Stefan, Novel·la d’escacs, Quaderns Crema 1987

 

Bibliografia complementària

Al-Masudi, Prairies d'or [Les prades d'or], Société Asiatique 1861-1917

Allen, Woody, Com ensorrar la cultura, Columna 1988

Arrabal, Fernando, La torre herida por el rayo, Destino 1983

Asimov, Isaac, Los mejores relatos de Ciencia Ficción, Círculo de Lectores 1984

Beckett, Samuel, Murphy, Lumen 1990

Bierce, Ambrose, Escac i mat, Laertes 1987

Borges, Jorge Luís, Nueva antologia personal, Bruguera 1982

Borges, Jorge Luís, Prosa, Círculo de Lectores 1975

Bulgàkov, Mihail, Le maître et Marguerite, Robert Laffont 2012

Calvino, Italo, Les ciutats invisibles, La Butxaca 2023

Carroll, Lewis, Throught the Looking-Glass, Oxford U.P. 2009

Cerdà, Paco, El peón, Pepitas de Calabaza 2020

Clarke, Arthur C., «Quarantine», The Magazine of Fantasy & Science Fiction 1977

Cortázar, Julio, Alguien que anda por ahí, Bruguera 1978

Cortázar, Julio, Rayuela, Bruguera, 1984

De Cessolis, Jacobo, El juego de ajedrez o dechado de fortuna, Siruela 1991

Dick, Philip K., Els androides somien xais elèctrics?, Labutxaca 2013

Dürrenmatt, Friedich, El jutge i el seu botxí, Edicions 62 1988

Dürrenmatt, Friedich, Der Schachspieler [El jugador de ajedrez]Officina Ludi 2007

Edmonds, David i Eidinow, John, Bobby Fischer se fue a la guerra, Debate 2004

Faulkner, William, Gambito de caballo, Alianza 2004

Fernández, Francisco J., El ajedrez de la Filosofía, Plaza i Valdés 2010

Firdusi, El libro de los reyes, Alianza 2024

Franklin, Benjamin, The morals of chess

Gógol, Nikolai, Les ànimes mortes, Edicions 62 MOLU 1984

Kasparov, Garry, Cómo la vida imita al ajedrez, Debate 2007

Khayam, Omar, Els «Robayat», Quaderns Crema 2010

Maier, Gonzalo, Otra novelita rusa, Minúscula 2019

Nabokov, Vladimir, Poems and Problems, McGraw-Hill 1970

Nabokov, Vladimir, La defensa, Anagrama 1990

Neville, Katherine, El ocho, Ediciones B 2006

Óssipov, Maksim, El crit de l’ocell domèstic, Club Editor 2016

Pachman, Ludek, Ajedrez y comunismo, Martínez Roca 1974

Pérec, Georges, La vida, manual d’ús, Proa 1998

Pérez-Reverte, Arturo, La tabla de Flandes, Alfaguara 1993

Poe, Edgar Allan, Los crímenes de la calle Morgue, Alianza 1994

Poe, Edgar Allan, Maezel’s chess Player, Baltimore Magazine 1836

Rasskin, Diego, Metáforas de ajedrez, La Casa del Ajedrez 2005

Steiner, George, Campos de fuerza, La Fábrica 2004

Steiner, George, La idea d’Europa, Arcadia 2004

Süskind, Patrick, Un combate, Seix Barral

Tammet, Daniel, Mishenka, Éditions des Arènes 2016

Tevis, Walter, Gambit de dama, Edicions 62 2020

Unamuno, Miguel de, Don Sandalio, jugador de ajedrez, Alianza 2009

Vinyoles, Narcís, Scachs d’amor, Interserveis Empordà 1992

Diversos autors, Larousse del Ajedrez, Larousse 1998

Williams, Gareth, El ajedrez: historia e iconografia, Grijalbo 2001

Wittgenstein, Ludwig, Investigacions filosòfiques, Laia 1983

Xalàmov, Varlam, Els relats de Kolimà (vol. 5), Minúscula 2013

Ζweig, Stefan, Novel·la d’escacs, Quaderns Crema 1987

 

Seminari sobre humor i literatura (2025)


Professor: Joan Manuel Homar

Dia de la setmana: Dilluns

Dates: Del 13 de gener al 17 de febrer de 2025

Horari: De 18:30 a 20:30h (12 hores en 6 sessions setmanals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 96€ (67 per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 77 per a les jubilades)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/ També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).


SEMINARI SOBRE L'HUMOR I LA LITERATURA

Repassarem allò que s’ha escrit sobre l’humor i sobre els recursos que el generen.

Farem un recorregut per les diferents manifestacions de l’humor en la literatura, sense oblidar el cinema, el teatre i els acudits verbals i gràfics.

Analitzarem textos literaris i veurem com es construeixen les situacions còmiques o humorístiques, com hi apareix l’humor en totes les seves vessants.

L’objectiu del taller és reflexionar sobre l’humor, conèixer els diferents procediments que originen els productes humorístics i abordar la literatura d'humor a través de la lectura i del comentari d’una selecció de textos.

Les sessions de comentari de textos seran eminentment pràctiques, la qual cosa demanarà la participació dels assistents. Naturalment, no cal tenir cap mena de coneixement previ sobre el tema. Només calen ganes de passar-s'ho bé llegint i comentant els textos escollits. 

 

CONTINGUT

1. Introducció.

2. L’humor a la vida quotidiana.

3. Definicions i etimologia dels mots relacionats amb l’humor.

4. Teories de l’humor.

5. Classes d’humor.

6. Procediments de l’enginy.

7. Funcions i objectius de l’humor.

8. L’humor segons la geografia i l’època.

9. Recepció de l’humor.

10. Exemples d’humor literari.

11. Exercicis per al taller: comentari de textos humorístics d’autors catalans.

dijous, 21 de març del 2024

Una aproximació a la narrativa de Jaume Cabré i al sentit de la seva ficció / 2024

 



Professor: Jaume Aulet

Dates: Dilluns 6, 13, 20 i 27 de maig de 2024

Horari: De 19:00 a 20:30h (6 hores en 4 sessions setmanals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 30€ (30% de descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20% per a les jubilades)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/ També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).


UNA APROXIMACIÓ A LA NARRATIVA DE JAUME CABRÉ I AL SENTIT DE LA SEVA FICCIÓ

Jaume Cabré és, sens dubte, un dels narradors i novel·listes més importants de la literatura catalana de les darreres dècades. Al llarg de les quatre sessions d’aquest seminari mirarem d’entrar en la seva obra, ben endins (fins a la cuina, si podem), per descobrir quin és el sentit de la seva ficció i per adonar-nos que una novel·la seva no només ens mostra «un» món, sinó que ella mateixa, en el fons, esdevé «el» món.

Farem un repàs cronològic de l’obra de Cabré, amb atenció especial a algunes de les novel·les més significatives. Intentarem que cada sessió se centri en un d’aquests quatre punts:

  • Els miralls i les ombres, tant dels contes inicials com de les primeres novel·les.
  • L’any 1984. De com Fra Junoy es desempallega de la teranyina.
  • Més ombres, ara la d’una senyoria i la d’unes veus fluvials, però sobretot la d’un eunuc.
  • Jo també confesso. Sí, que m’agradaria saber qui confessa i què.

Passarem una mica per totes les obres, però ens centrarem bàsicament en tres títols: Fra Junoy o l’agonia els sons (1984), L’ombra de l’eunuc (1996) i Jo confesso (2011). És convenient tenir aquestes tres novel·les una mica fresques, tot i que tampoc no és imprescindible per al seguiment del curs. Ah, i sapigueu que, tant si les porteu llegides com si no, si tot va bé al final acabarem consumits pel foc, que no és pas poca cosa!

Jaume Aulet

dijous, 15 de febrer del 2024

«La novel·la policíaca africana», xerrada a càrrec de Toritaka Tokumei / 2024



Divendres  15 de març a les 18:30h

«La novel·la policíaca africana»,

xerrada a càrrec de Toritaka Tokumei


Biblioteca Districte 2 

Sant Cosme, 157 – Terrassa

 

Col·laboració amb el Festival de Novel·la Negra de Terrassa 

BLACK VALLPARADÍS TSA


dimecres, 24 de gener del 2024

«Digueu-me Ismael». Seminari intensiu d’escriptura enfocat en el narrador / 2024

 

Professor: Toritaka Tokumei

Dates: 29 de febrer de 2024 a 20 de juny de 2024

Horari: Dijous, de 18:30 a 20:30h (16 hores en 8 sessions quinzenals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 180€ (30% de descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20% per a les jubilades)


Descripció

La figura de qui narra té una importància fonamental en la literatura i vincla l’essència del que anomenem pacte ficcional i la suspensió de la incredulitat: mentre llegim convenim que algú explica una història a algú altre i, de la mateixa manera que qui fa un cafè amb una amistat per posar-se al dia, esperem que allò que aquest algú explica sigui creïble sense haver de comprovar cada detall. La versemblança es teixeix, doncs, des d’una veu que parla i, a partir d’aquesta, la resta dels constituents de totes les històries, de tota narració.

Aquest és un taller d’escriptura que es centra en la veu narrativa, un dels pilars de la narratologia per la que, malgrat la seva importància, s’acostuma a passar de puntetes. Per això, ens dedicarem a estudiar els diferents tipus de narrador, tenint present que es tracta del responsable de la resta d’elements de l’obra, i després els desplegarem en exercicis d’escriptura per veure com s’articulen a la pràctica.

Programa:

1. L’acte de narrar, qui parla i des d’on.

2. Entre l’autor i el lector: autor implícit, narrador, narratari i lector implícit.

3. Tipus de narrador des de l’extraheterodiègesi fins a l’intrahomodiègesi, des de

l’omnisciència fins a la narradora poc fiable.

4. Focalització i personatge.

5. Decòrum: Llenguatge, adequació i estil.

Dates exactes: 29 febrer 14 març - 11 i 25 abril - 9 i 23 maig - 6 i 20 juny  

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Bibliografia orientativa recomanada:

Bajtín, M. (1989). Teoría y estética de la novela. Madrid: Taurus.

Bal, M. (2001). Teoría de la narrativa. Madrid: Cátedra.

Baudrillard, J. (1988). El otro por sí mismo. Barcelona: Anagrama.

Beltrán Almería, L. (1992). Palabras transparentes (la configuración del discurso del personaje en la novela). Barcelona: Cátedra.

Booth, W. C. (1974). Retórica de la ficción. Barcelona: Bosch.

Breuer, R. (1988). «La autorreflexividad en la literatura ejemplificada en la trilogía novelística de Samuel Beckett». En La realidad inventada. Barcelona: Gedisa.

Catelli, N. (1997). «El punto de vista en la novela», La novela del siglo xx y su mundoEscuela de Letras, n. 11 i 12, pp. 183-196.

Chatman, S. (1990). Historia y discurso (La estructura narrativa en la novela y en el cine). Barcelona: Taurus Humanidades.

Derrida, J. (1977). Posiciones. Valencia: Pre-Textos.

Ducrot, O. (1984). El decir y lo dicho. Polifonía de la enunciación. Barcelona: Paidós.

Friedman, F. (1955). «Point of view in fiction. The development of a critical concept», P. Sterik (ed.), The theory of the novel. New York: The Free Press.

Friedman, N. (1955). «El punto de vista en la ficción: el desarrollo de un concepto crítico». En PMLA. pp. 1169-1184.

Garrido Domínguez, A. (1993). El texto narrativo. Madrid: Síntesis.

Genette, G. (1998). Nuevo discurso del relato. Madrid: Cátedra.

_________ (1989). Figuras III, Barcelona: Lumen.

_________ (1989). Palimpsestos. La literatura de segundo grado. Madrid: Taurus.

_________ (1992). Ficción y dicción. Barcelona: Lumen.

Gullón, R. (1983). La novela como acto imaginativo. Madrid: Taurus.

Lukács, G. (1960). Teoría de la novela. México: Siglo XXI.

_________ (1977). «¿Narrar o describir?». En: Altamirano, Carlos/Sarlo, Beatriz (eds.): Literatura y sociedad. Buenos Aires: Cedal, pp. 37-49.

Martin-Gaite, C. (1973). La búsqueda de interlocutor y otras búsquedas. Madrid: Nostromo.

Martínez Bonati, F. (1983). La estructura de la obra literaria. Barcelona: Editorial Ariel.

Paz, O. (1990). La otra voz. Barcelona: Seix Barral.

Perdomo, A. (2002). «Un constructo: el narratario». Contexto: revista anual de estudios literarios. Vol. 6, n. 8.

Perera San Martín, N. (2002): «Bueno, como te íbamos diciendo... (El aparato formal de la interlocución en Glosa)». En: Ezquerro, Milagros (ed.): El lugar de Juan José Saer. Actes 10. Montpellier: Éditions du CERS, pp. 323-333.

Pozuelo I. , J. M. (1992). Teoría del lenguaje literario. Barcelona: Cátedra.

Prada O., R et al (1989). La narratología hoy. Ciudad de La Habana: Editorial Arte y Literatura.

Roa Bastos, A. (1978). Yo El Supremo, Madrid: Cátedra.

Spang, K. (2009). El arte de la literatura. Otra teoría de la literatura. Pamplona: Eunsa.

Tacca, O. (1987). Las voces de la novela. Madrid: Taurus.

Todorov, T. (1982). Análisis estructural del relato. Barcelona: Ediciones Barcelona.

Van Rossum-Guyon, F.. (1974). «Punto de vista o perspectiva narrativa. Teorías y conceptos teóricos». En Eco. Bogotá: T:XXVIII/1. Mayo, n. 163.



dimarts, 23 de gener del 2024

Literatura de l'exili republicà / 2024

 Literatura de l'exili republicà / 2024

Professora: Esther Lázaro

Dates: 8, 15, 22 i 29 d'abril 2024 

Horari: Dilluns, de 19:00 a 20:30h (6 hores en 4 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 30€ (21€ les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 24€ les jubilades)


Descripció: En aquest seminari s’oferirà una aproximació a la literatura de l’exili republicà del 1939 des de l’estudi del seu context i la seva recepció, així com dels trets característics d’aquesta literatura, a partir de la lectura d’obres de diversos gèneres (narrativa, teatre, poesia, no ficció...) d’autores i autors representatius de l’èxode, com Max Aub o Mercè Rodoreda, i d’altres més desconegudes com Mercè Núñez Targa o Segundo Serrano Poncela, passant també per la segona generació de l’exili.

Programa (orientatiu): 

Sessió 1: Panoràmica històrica per abordar la literatura de l’exili republicà i les seves característiques.

Sessió 2: Narratives exiliades. Max Aub, autor global. 
Lectures: 
Antologia de narracions breus, AA. VV.
La verdadera historia de la muerte de Francisco Franco, Max Aub

Sessió 3: Teatre i poesia. La segona generació de l’exili.
Lectures: 
Antologia poètica, AA. VV.
Antologia de peces dramàtiques breus, AA. VV.

Sessió 4: Escriptures del jo i literatura concentracionària.
Lectures: 
Antologia epistolar inèdita, AA. VV.
Cartes a l’Anna Murià, Mercè Rodoreda

El carretó dels gossos, Mercè Núñez Targa

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

dissabte, 16 de setembre del 2023

Això és un clàssic: seminari sobre el cànon literari occidental i l’anàlisi d’obres clàssiques / 2024

Professor: Toritaka Tokumei

Dates: 11 de gener de 2024 a 18 d’abril de 2024 

Horari: Dijous, de 18:30 a 20:30h (16 hores en 8 sessions quinzenals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 180€ (30% de descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20% per a les jubilades)


Descripció

Cicle de vuit sessions per apropar-nos a les obres «clàssiques» que formen part del cànon occidental: lectures que a tothom li sonen però sovint no es llegeixen. Les posarem sota anàlisi i debatrem sobre la seva vigència avui dia.

Programa

1. Sessió introductòria: Què és un clàssic, en quins períodes o tradicions literàries s’emmarca i, més important, encara funcionen?
2. Primera lectura: Els sofriments del jove Werther de Goethe i el Romanticisme.
3. Segona lectura: Madame Bovary de Flaubert i el Realisme.
4. Tercera lectura: El jugador de Dostoievski i l’aparició de la novel·la polifònica a Rússia.

Dates exactes: 11 i 25 gener - 8 i 22 febrer - 7 i 21 març - 4 i 18 abril

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).