El 20 d'octubre de 2025 Toritaka oferí als alumnes de 6è A de l'Escola Ponent (La Maurina) la xerrada «Què és la literatura?».
Durant el primer trimestre de 2026 oferirà una altra xerrada als alumnes de 6è B de la mateixa escola.
El 20 d'octubre de 2025 Toritaka oferí als alumnes de 6è A de l'Escola Ponent (La Maurina) la xerrada «Què és la literatura?».
Durant el primer trimestre de 2026 oferirà una altra xerrada als alumnes de 6è B de la mateixa escola.
SEMINARI «EL MONSTRE DE LES MIL CARES: TRANSFORMACIONS DEL QUE ENS ESPANTA»
Professor: Toritaka Tokumei
Tipus de curs: presencial virtual o mixt (a acordar quan s'hagi format el grup)
Data: 3 novembre 2025 – 29 desembre 2025
Horari: Dilluns, de les 18:30 a 20:30h (16h en 8 sessions)
Preu: 100€ (80 € per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)
Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç:
http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/
També ho podeu fer trucant al 937 859 231
o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h)
El monstre té un paper fonamental en la cultura de l’ésser humà. El monstre, en totes les seves formes, les seves cares, és una necessitat a la que recorrem constantment, atès funcionen com a custodi, com a eina que permet una focalització per mirar d’entendre, més aviat d’enfrontarse, les preocupacions humanes. Va servir com a projecció de les pors primigènies representant l’enemic invasor i les forces naturals. També de les pors de l’època clàssica en els seus relats mitològics per advertir del poder dels déus (figures reguladores de la mala praxi de l’ésser humà i les seves conseqüències), per servir de guardians fronterers al llindar del conegut i el desconegut, de la raó i de la màgia. Fins als temps moderns representant des d’epidèmies globals, crisis econòmiques, socials o fins i tot tecnològiques.
Al llarg de la història del món, doncs, el monstre ha estat i és una via per expressar allò que afecta i preocupa la humanitat. Fonamental per posicionar-nos respecte el món en un intent d’entendre’l i entendre’ns a nosaltres mateixos.
En aquest seminari farem un recorregut diacrònic aturant-nos en una sèrie de monstres que han esdevingut clau a la tradició literària sota diferents formes per analitzar i participar de l’articulació que ha anat prenent fins avui.
Programa:
• Introducció a la figura del monstre. Concepte i formes que ha adoptat el monstre des dels seus inicis fins a l’actualitat. Veurem una panoràmica de les diferents cares que ha tingut històricament i que han mutat fins a naturalitzar-se, esgotar-se o potenciar-se.
• El vampir. Des de Dràcula, el vampir de Bram Stoker, com a portador d’una de les cares més importants en la història del monstre fins a l’evolució de la figura del vampir en la tradició literària i artística, amb especial atenció al cinema, des dels seus inicis del fantàstic clàssic fins a la seva articulació a la postmodernitat.
• La criatura. En el dos-cents aniversari de la publicació de l’obra de Mary Shelley, veurem el rostre de la criatura artificial més rellevant que neix en la frontera del fantàstic i la ciència ficció. Després de l’anàlisi de Frankenstein passarem al recorregut de la tradició en les criatures artificials, des dels primers autòmats als darrers androides, ciborgs i altres formes.
• El revenant. La figura d’aquell qui torna després de la mort a la tradició literària occidental, sigui en forma d’esperit o de zombi, ha estat present com a eina per pensar què hi ha després de la vida, què és la mort i, per tant, què és la vida i quin valor li donem. Atenent a la importància antropològica d’aquesta figura, també farem una exploració a tradicions no occidentals per veure com s’ha pensat aquest monstre en altres cultures o societats, especialment la japonesa amb la seva important crítica feminista.
Lectures principals:
Stoker, Abraham (1993). Drácula. Madrid, Cátedra.
Ajvide Lindqvist, John (2009). Déjame entrar. Madrid, Espasa.
Shelley, Mary (1996). Frankenstein o el moderno Prometeo. Madrid, Cátedra.
Asimov, Isaac (2009). Yo, robot. Barcelona, Edhasa.
Potocki, Jan (2009). Manuscrito encontrado en Zaragoza. Barcelona, Acantilado.
Hearn, Lafcadio (2007). Kwaidan: cuentos fantásticos del Japón. Madrid, Alianza.
A banda, es proveirà d’un dossier a principi de curs i/o diverses fotocòpies a cada sessió, així com fragments d’obres audiovisuals.
Més informació: escolaliteraturaterrassa@gmail.com
Agota Kristof, Olga Tokarczuk, Fleur Jaeggy,
Clarice Lispector, Neus Canyelles i Lydia Davis
Dates i dia de la setmana: Els dijous 6, 13, 20 i 27 de novembre, i 4 i 11 de desembre
Horari: De 19:00 a 20:30h (9 hores en 6 sessions)
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
Preu: 60€ (45 per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 50 per a les jubilades i menors de 35 anys)
Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç:
http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h)
* * *
Els seminari, de sis sessions, està pensat com a taller
de lectura i debat sobre sis escriptores postmodernes. Se'n llegiran i
comentaran textos breus per tal d'analitzar-ne el tipus d'eines narratives de
què se serveixen i la imatge de la dona i la societat contemporània que se'n
desprèn.
1a sessió: Què és la postmodernitat? Postmodernitat en
arquitectura, filosofia i literatura. Minimalisme i auto-referència:
lectures d'Agota Kristof.
2a sessió: Fragmentació i barreja de gèneres.
Lectures de d'Olga Tokarczuk.
3a sessió: Ironia i relativisme. Lectura de Fleur
Jaeggy.
4a sessió: Fabulació i qüestionament de la trama.
Lectura de Clarice Lispector.
5a sessió: Narrador no fiable i humor negre. Lectura
de Neus Canyelles.
6a sessió: Hipertextualitat i pastitx. Lectura de
Lydia Davis.
Textos que es comentaran i llibres de referència
-Agota Kristof, Tant és, Amsterdam Ed.
2024. Textos: "La destral", "La mort d'un obrer",
"Tant és" i "El producte".
-Olga
Tokarczuk, Cos, :Rata- Ed. 2019 o Los errantes, Anagrama 2019.
Textos: "Soc", "El cap al mon", "Endevinant a través
de Cioran" i "Kunicki. Aigua I".
-Fleur Jaeggy, La por del cel, Ed. Les
hores 2019. Text: "Una dona".
-Clarice Lispector, Restes de carnaval,
Comanegra 2020 o Cuentos completos, Ed. Siruela, 2019". Text: L'ou
i la gallina".
-Neus Canyelles, Les millors vacances de la
meva vida, Empúries 2019. Text: "L'escapada"
-Lydia Davis, Ni puc ni vull, Edicions de 1984,
2015. Textos: "Breu incident amb as tòniques, as àtones i una
semivocal", "La meva germana i la reina d'Anglaterra",
"Homes", "Les vaques" i "Carta a una empresa de
caramels de menta".
Josep Anglada
Bigordà (Ullastrell, 1959). Com a escriptor, va
participar el 2019 a Dones i no, un volum de contes
d’autoria col·lectiva, i el 2024 va publicar el llibre de poemes Defensa
Petrov. El 2025 ha impartit el seminari «Literatura i escacs» a l'Escola de
Literatura de Terrassa i el 2024 va conduir un Club de Lectura de Literatura
Russa a la llibreria La Temerària.
Curs de guió per a curtmetratges
Luis Ortubia Arnó (Terrassa, 1992)
Trajectòria com a guionista
Formació
![]() |
| Josep Pedrals |
Professor: Josep Pedrals i Urdàniz
Dates i dia de la setmana: Els dimarts 29 d'abril; 6, 13, 20, 27 de maig; i 3 de juny.
Horari: De 18:30 a 20:30h (12 hores en 6 sessions setmanals)
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
Preu: 125€ (100€ per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals, i 110 per a les jubilades)
Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
Professor: Jaume Aulet
Dates i dia de la setmana: Els dijous 29 de maig i 5 i 12 de juny.
Horari: De 19:00 a 20:30h (4 hores i 30 minuts en 3 sessions setmanals)
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
Preu: 15€ (12€ per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)
Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
EUDALD PUIG: EL MÓN, LA VIDA I LA POESIA
Ens hem preguntat mai què poden fer, a fora, tres cadires blanques contra la fosca de la nit? Què hi ha darrere d’aquest blanc lluminós? En aquest breu seminari de tres sessions sobre la figura d’Eudald Puig (1948-2013) mirarem d’esbrinar-ho. I, de passsada, hi descobrirem un dels grans poetes terrassencs –molt vinculat a Amics de les Arts– i una figura prou notable (i massa desconeguda) de la poesia del seu temps. Va viure de manera molt intensa l’obsessió per la poesia i per la creació (fins al punt que això li condiciona bona part de la vida i de l’experiència) i, amb un gran domini del llenguatge, és capaç d’oferir-nos una visió poètica del món que ens arriba de manera molt intensa i que no ens deixa indiferents. Gens indiferents.
Ho anirem veient a través de la lectura atenta d’alguns poemes de llibres tan emblemàtics com Cel de nit (1979), La vinya cremada (1986), Parc de gessamins (1987), Poemes per a Clara (1998) o La vida entredita (2006). Amb alguna incursió en els seus llibres en prosa, i en especial a Paradís perdut (1985). Serà un exercici de lectura ben interessant. Eudald Puig tenia coses a dir i les digué, sens dubte. El que hem de fer nosaltres, és clar, és llegir-les. I, al final, ves a saber què hi descobrirem, darrere del blanc lluminós de les tres cadires!
Podeu trobar els poemes que comentarem a Eudald PUIG, Obra poètica completa, Girona, Curbet Edicions, 2014. Per facilitar les coses, però, es lliurarà als inscrits la còpia dels poemes que es treballaran a classe.
Tota acció té lloc en un lloc: en un espai. Una de les primeres impressions lectores és la màgia de poder-se traslladar a qualsevol lloc a través d’una obra literària. Trepitjar la lluna, Mart, els dormitoris de Hogwarts o la Terra Mitjana pot fer-se’ns tan reals com l’aquí. Un espai evocat pel llenguatge que no té límits de pressupost (a diferència del cinema o del teatre) i que es relaciona de manera directa amb el principal element de la narrativa: l’acció.
Però des de la imaginació i el pensament, en la narrativa l’espai pren i és forma de conceptes i emocions que trascendeixen el simple escenari, així en aquest seminari intensiu introduïrem i veurem com es (re)produeix l’espai en la literatura i des d’aquesta, tant en la lectura crítica com en l’escriptura.
Horari: De 18:30 a 20:30h (16 hores en 8 sessions setmanals)
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
Preu: 100€ (75€ per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 85€ per a les jubilades)
Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
Horari: De 18:30 a 20:30h (8 hores en 4 sessions setmanals)
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
Preu: 64€ (44€ per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 50€ per a les jubilades)
Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
L’objectiu del seminari és mostrar d’una manera divulgativa, i sense ànim de ser exhaustius, de quines diferents maneres s’ha incorporat el joc dels escacs –com a recurs simbòlic i formal– a la literatura, des de la poesia persa del segle X fins a la novel·la contemporània.
Per
seguir el curs no és necessari, per tant, ni saber jugar a escacs ni ser-ne
especialment aficionat. Per altra part, sí que fora recomanable, tot i que no
imprescindible, conèixer els textos de Edgar Allan Poe, Vladimir Nabokov, Stefan Ζweig, Gonzalo Maier i Maksim Ossipov que serviran com a eix explicatiu de
la seva sessió corresponent.
1a sessió
-Relats
mítics. primers textos sobre l’origen del joc: Al-Masudi, Firdusi, Khayam (s. X). El mite de Caissa: William Jones (s. XVIII).
-Escacs
i religió. De joc prohibit a font de valors: Els sermons de Jacobo de Cessolis (s. XIV). Primer
poema en català: Scachs d’amor (s.
XV).
-El
Cafè de la Regence: Denis Diderot, Benjamin Franklin (s. XVIII).
-Caure
dins una partida: Lewis Carroll, Alícia a través del mirall (s. XIX). La
màquina de jugar a escacs («el Turc»), el relat gòtic d’Ambrose Bierce (s. XIX).
-L’anàlisi
escaquística com a font del conte detectivesc: Comentari d’Els crims del carrer Morgue d’Edgar
Allan Poe (s.XIX).
2a sessió
-Els
escacs com a al·legoria: Friedrich Dürrenmatt, Jorge Luis Borges, William Faulkner, Patrick Süskind.
-Tipologies
de jugadors d’escacs: Elias Canetti, Samuel Beckett, Miguel de Unamuno, Daniel Tammet.
-El
nen prodigi: Arturo Pomar i els escacs durant el franquisme a El peón de Paco Cerdá.
-El
relat psicològic: el jugador d’escacs com a geni trastornat. Comentari de La defensa de Vladimir Nabokov.
3a sessió
-Els escacs com a idea d’humanisme. Els cafès: George Steiner, Jorge Luis Borges, Fernando Pessoa.
-Oulipo,
la literatura com a joc: els escacs com a estructura de la novel·la. Georges Pérec i Julio Cortázar (Rayuela). Escacs
com a codi universal: Italo Calvino
-Escacs
i llenguatge: Jorge Luis Borges, Alejandra Pizarnik, Ludwig Wittgenstein
-Europa
s’ensorra: comentari de Novel·la d’escacs
d’Stefan Ζweig com a metàfora de la
lluita pel nou ordre mundial.
4a sessió
-La
guerra freda: George Steiner, Bobby Fischer, Luděk Pachman.
-Els
escacs i el mal a la literatura russa: Nicolai Gógol,
Mikhaïl Bulgàkov i Varlam Xalàmov.
-Escacs
i novel·la de gènere (negra, històrica, d’aventures, humor, feminisme,
autoajuda): Fernando Arrabal, Arturo Pérez-Reverte,
Woody Allen, Garri Kasparov (Gambit de
dama).
-Escacs
i ciència ficció. Literatura i cinema: Ingmar Bergman (El setè segell). Philip K. Dick (Blade runner).
Arthur C. Clarke (2001, Una odissea de l’espai), Isaac Asimov.
-De
la Patagònia a Moscou i de Petersburg a Califòrnia. Nous viatges, vells
tractaments: comentari d’Otra novelita rusa
de Gonzalo Maier i Peces en un pla de Maksim Ossipov amb el teló de fons de la caiguda de la URSS.
Lectures recomanades
Maier,
Gonzalo, Otra novelita rusa, Minúscula 2019
Nabokov,
Vladimir, La defensa, Anagrama
1990
Óssipov,
Maksim, «Peces en un pla» dins El crit de
l’ocell domèstic, Club Editor 2016
Poe,
Edgar Allan, Los crímenes de la calle
Morgue, Alianza 1994
Ζweig,
Stefan, Novel·la d’escacs, Quaderns
Crema 1987
Bibliografia complementària
Al-Masudi,
Prairies d'or [Les prades d'or], Société Asiatique 1861-1917
Allen,
Woody, Com ensorrar la cultura, Columna 1988
Arrabal,
Fernando, La torre herida por el rayo, Destino 1983
Asimov,
Isaac, Los mejores relatos de Ciencia
Ficción, Círculo de Lectores 1984
Beckett,
Samuel, Murphy, Lumen 1990
Bierce,
Ambrose, Escac i mat, Laertes
1987
Borges,
Jorge Luís, Nueva antologia personal,
Bruguera 1982
Borges,
Jorge Luís, Prosa, Círculo de
Lectores 1975
Bulgàkov,
Mihail, Le maître et Marguerite, Robert Laffont 2012
Calvino,
Italo, Les ciutats invisibles, La Butxaca 2023
Carroll,
Lewis, Throught the Looking-Glass,
Oxford U.P. 2009
Cerdà,
Paco, El peón, Pepitas de
Calabaza 2020
Clarke,
Arthur C., «Quarantine», The Magazine of Fantasy & Science Fiction 1977
Cortázar,
Julio, Alguien que anda por ahí, Bruguera 1978
Cortázar,
Julio, Rayuela, Bruguera, 1984
De
Cessolis, Jacobo, El juego de ajedrez o
dechado de fortuna, Siruela 1991
Dick,
Philip K., Els androides somien xais
elèctrics?, Labutxaca 2013
Dürrenmatt,
Friedich, El jutge i el seu botxí,
Edicions 62 1988
Dürrenmatt,
Friedich, Der Schachspieler [El jugador de ajedrez],
Edmonds,
David i Eidinow, John, Bobby Fischer se
fue a la guerra, Debate 2004
Faulkner,
William, Gambito de caballo, Alianza 2004
Fernández,
Francisco J., El ajedrez de la Filosofía,
Plaza i Valdés 2010
Firdusi,
El libro de los reyes, Alianza 2024
Franklin,
Benjamin, The morals of chess
Gógol,
Nikolai, Les ànimes mortes, Edicions 62
MOLU 1984
Kasparov,
Garry, Cómo la vida imita al ajedrez, Debate 2007
Khayam,
Omar, Els «Robayat», Quaderns Crema
2010
Maier,
Gonzalo, Otra novelita rusa, Minúscula 2019
Nabokov,
Vladimir, Poems and Problems,
McGraw-Hill 1970
Nabokov,
Vladimir, La defensa, Anagrama
1990
Neville,
Katherine, El ocho, Ediciones B 2006
Óssipov,
Maksim, El crit de l’ocell domèstic,
Club Editor 2016
Pachman, Luděk, Ajedrez y comunismo, Martínez Roca 1974
Pérec,
Georges, La vida, manual d’ús, Proa 1998
Pérez-Reverte,
Arturo, La tabla de Flandes,
Alfaguara 1993
Poe,
Edgar Allan, Los crímenes de la calle
Morgue, Alianza 1994
Poe,
Edgar Allan, Maezel’s chess Player,
Baltimore Magazine 1836
Rasskin,
Diego, Metáforas de ajedrez, La Casa del Ajedrez 2005
Steiner,
George, Campos de fuerza, La Fábrica 2004
Steiner,
George, La idea d’Europa, Arcadia 2004
Süskind,
Patrick, Un combate, Seix Barral
Tammet,
Daniel, Mishenka, Éditions des Arènes
2016
Tevis,
Walter, Gambit de dama, Edicions 62 2020
Unamuno,
Miguel de, Don Sandalio, jugador de
ajedrez, Alianza 2009
Vinyoles,
Narcís, Scachs d’amor, Interserveis Empordà 1992
Diversos autors,
Larousse del Ajedrez, Larousse
1998
Williams,
Gareth, El ajedrez: historia e
iconografia, Grijalbo 2001
Wittgenstein,
Ludwig, Investigacions filosòfiques, Laia 1983
Xalàmov,
Varlam, Els relats de Kolimà (vol.
5), Minúscula 2013
Ζweig,
Stefan, Novel·la d’escacs, Quaderns
Crema 1987