També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h)
* * *
Els seminari, de sis sessions, està pensat com a taller
de lectura i debat sobre sis escriptores postmodernes. Se'n llegiran i
comentaran textos breus per tal d'analitzar-ne el tipus d'eines narratives de
què se serveixen i la imatge de la dona i la societat contemporània que se'n
desprèn.
1a sessió: Què és la postmodernitat? Postmodernitat en
arquitectura, filosofia i literatura. Minimalisme i auto-referència:
lectures d'Agota Kristof.
2a sessió: Fragmentació i barreja de gèneres.
Lectures de d'Olga Tokarczuk.
3a sessió: Ironia i relativisme. Lectura de Fleur
Jaeggy.
4a sessió: Fabulació i qüestionament de la trama.
Lectura de Clarice Lispector.
5a sessió: Narrador no fiable i humor negre. Lectura
de Neus Canyelles.
6a sessió: Hipertextualitat i pastitx. Lectura de
Lydia Davis.
Textos que es comentaran i llibres de referència
-Agota Kristof, Tant és, Amsterdam Ed.
2024. Textos: "La destral", "La mort d'un obrer",
"Tant és" i "El producte".
-Olga
Tokarczuk, Cos, :Rata- Ed. 2019 o Los errantes, Anagrama 2019.
Textos: "Soc", "El cap al mon", "Endevinant a través
de Cioran" i "Kunicki. Aigua I".
-Fleur Jaeggy, La por del cel, Ed. Les
hores 2019. Text: "Una dona".
-Clarice Lispector, Restes de carnaval,
Comanegra 2020 o Cuentos completos, Ed. Siruela, 2019". Text: L'ou
i la gallina".
-Neus Canyelles, Les millors vacances de la
meva vida, Empúries 2019. Text: "L'escapada"
-Lydia Davis, Ni puc ni vull, Edicions de 1984,
2015. Textos: "Breu incident amb as tòniques, as àtones i una
semivocal", "La meva germana i la reina d'Anglaterra",
"Homes", "Les vaques" i "Carta a una empresa de
caramels de menta".
Josep Anglada
Bigordà (Ullastrell, 1959). Com a escriptor, va
participar el 2019 a Dones i no, un volum de contes
d’autoria col·lectiva, i el 2024 va publicar el llibre de poemes Defensa
Petrov. El 2025 ha impartit el seminari «Literatura i escacs» a l'Escola de
Literatura de Terrassa i el 2024 va conduir un Club de Lectura de Literatura
Russa a la llibreria La Temerària.
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).
LITERATURA I ESCACS
L’objectiu
del seminari és mostrar d’una manera divulgativa, i sense ànim de ser
exhaustius, de quines diferents maneres
s’ha incorporat el joc dels escacs –com a recurs simbòlic i formal– a la
literatura, des de la poesia persa del segle X fins a la novel·la
contemporània.
Per
seguir el curs no és necessari, per tant, ni saber jugar a escacs ni ser-ne
especialment aficionat. Per altra part, sí que fora recomanable, tot i que no
imprescindible, conèixer els textos de Edgar Allan Poe, Vladimir Nabokov, Stefan Ζweig, Gonzalo Maieri Maksim Ossipov que serviran com a eix explicatiu de
la seva sessió corresponent.
1a sessió
-Relats
mítics. primers textos sobre l’origen del joc: Al-Masudi, Firdusi, Khayam (s. X). El mite de Caissa: William Jones (s. XVIII).
-Escacs
i religió. De joc prohibit a font de valors: Els sermons de Jacobo de Cessolis (s. XIV). Primer
poema en català: Scachs d’amor (s.
XV).
-El
Cafè de la Regence: Denis Diderot, BenjaminFranklin (s. XVIII).
-Caure
dins una partida: Lewis Carroll, Alícia a través del mirall (s. XIX). La
màquina de jugar a escacs («el Turc»), el relat gòtic d’Ambrose Bierce (s. XIX).
-L’anàlisi
escaquística com a font del conte detectivesc: Comentari d’Els crims del carrer Morgue d’Edgar
Allan Poe (s.XIX).
2a sessió
-Els
escacs com a al·legoria: FriedrichDürrenmatt, Jorge LuisBorges, WilliamFaulkner, Patrick Süskind.
-Tipologies
de jugadors d’escacs: Elias Canetti, Samuel Beckett, Miguel de Unamuno, Daniel Tammet.
-El
nen prodigi: Arturo Pomar i els escacs durant el franquisme a El peón de Paco Cerdá.
-El
relat psicològic: el jugador d’escacs com a geni trastornat. Comentari de La defensa de Vladimir Nabokov.
3a sessió
-Elsescacs com a idea d’humanisme. Els cafès: George Steiner, Jorge Luis Borges, Fernando Pessoa.
-Oulipo,
la literatura com a joc: els escacs com a estructura de la novel·la. Georges Pérec i Julio Cortázar (Rayuela). Escacs
com a codi universal: Italo Calvino
-Escacs
i llenguatge: Jorge LuisBorges, AlejandraPizarnik, Ludwig Wittgenstein
-Europa
s’ensorra: comentari de Novel·la d’escacs
d’Stefan Ζweig com a metàfora de la
lluita pel nou ordre mundial.
4a sessió
-La
guerra freda: George Steiner, Bobby Fischer, Luděk Pachman.
-Els
escacs i el mal a la literatura russa: Nicolai Gógol,
Mikhaïl Bulgàkov i Varlam Xalàmov.
-Escacs
i novel·la de gènere (negra, històrica, d’aventures, humor, feminisme,
autoajuda): FernandoArrabal, Arturo Pérez-Reverte,
Woody Allen, Garri Kasparov (Gambit de
dama).
-Escacs
i ciència ficció. Literatura i cinema: IngmarBergman (El setè segell).Philip K. Dick (Blade runner).
Arthur C. Clarke (2001, Una odissea de l’espai),IsaacAsimov.
-De
la Patagònia a Moscou i de Petersburg a Califòrnia. Nous viatges, vells
tractaments: comentari d’Otra novelita rusa
de Gonzalo Maier i Peces en un pla de Maksim Ossipov amb el teló de fons de la caiguda de la URSS.
Lectures recomanades
Maier,
Gonzalo, Otra novelita rusa, Minúscula 2019
Nabokov,
Vladimir, La defensa, Anagrama
1990
Óssipov,
Maksim, «Peces en un pla» dins El crit de
l’ocell domèstic, Club Editor 2016
Poe,
Edgar Allan, Los crímenes de la calle
Morgue, Alianza 1994
