Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jaume Aulet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jaume Aulet. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de maig del 2026

Visitem l'exposició «"Drama en el port" - Joan Salvat-Papasseit» d'Antoni Fàbregas

 Els assistents al seminari «Per què ens agrada tant la poesia de Joan Salvat-Papasseit i per què ens hauria d'agradar encara més?», impartit per Jaume Aulet, visiten l'exposició «"Drama en el port" - Joan Salvat-Papasseit» d'Antoni Fàbregas i escolten les explicacions del creador plàstic i visual.





L'exposició es podrà veure fins al 22 de maig de 2026, de dilluns a divendres, de 17h a 22h a l’Espai La Cúpula dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa (carrer de Sant Pere, 46, 1r pis).

dimecres, 26 de novembre del 2025

Per què ens agrada tant la poesia de Joan Salvat-Papasseit i per què ens hauria d'agradar encara més? (2026)

Professor: Jaume Aulet

Dates: 9, 16 i 30 d'abril, i 7 de maig de 2026

Dia i horari: Dijous, de 18:30 a 20:30h (8 hores en 4 sessions setmanals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 60€ (40€ per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 50€ per a les persones jubilades o les menors de 30 anys)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/

També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).


PER QUÈ ENS AGRADA TANT LA POESIA DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT I PER QUÈ ENS HAURIA D’AGRADAR ENCARA MÉS?

Joan Salvat-Papasseit és, sens dubte, un dels grans poetes de la literatura catalana. Tot i que va morir el 1924, amb només trenta anys, la seva obra ha arribat a tenir un ressò ben notable. I com passa amb escriptors mítics (pensem en Jacint Verdaguer, per exemple) tothom intenta apropiar-se’l. Ja sigui com a poeta avantguardista, realista, proletari, eròtic, vitalista, neopopularista o tantes altres qualificacions. Els cantants i els dramaturgs també hi han dit la seva, en aquest intent d’apropiació (o voluntat d’acostament, si ho preferiu). El que és indubtable és que a la majoria de gent, quan el llegim, ens agrada. I molt!

Per què ens agrada tant la poesia de Joan Salvat-Papasseit? És això, precisament el que intentarem descobrir en aquest seminari a través de la lectura d’una selecció dels seus poemes i fixant-nos, sobretot, en la manera com estan escrits. Però amb això no en tenim pas prou: mirarem d’esbrinar també per què ens hauria d’agradar encara més. I és que en poesia –ni tan sols en la de poetes com Salvat-Papasseit– no tot és tan evident a primera vista. És aquí, precisament, on s’amaga el plaer de la lectura. I és justament això el que intentarem descobrir. Tot un repte.

Per seguir el curs no és pas necessari conèixer gaire a fons la poesia de l’autor ni tenir cap bagatge com a lector de poesia. Només cal que ens agradi de llegir-ne i no ens faci por. Seria convenient que les persones matriculades disposessin d’alguna edició de la poesia completa de Salvat. El 2024, amb motiu del centenari de la mort, se’n van publicar dues: la d’Edicions 62 i la coeditada per Godall Edicions i Lo Diable Gros. També poden servir les anteriors, tot i que ara ja no estiguin a l’abast a les llibreries.

https://godalledicions.cat/titols/joan-salvat-papasseit-poeta-amb-majuscula/


dilluns, 3 de març del 2025

Eudald Puig: el món, la vida i la poesia (2025)

Professor: Jaume Aulet

Dates i dia de la setmana: Els dijous 29 de maig i 5 i 12 de juny.

Horari: De 19:00 a 20:30h (4 hores i 30 minuts en 3 sessions setmanals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 15€ (12€ per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/

També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).


EUDALD PUIG: EL MÓN, LA VIDA I LA POESIA

Ens hem preguntat mai què poden fer, a fora, tres cadires blanques contra la fosca de la nit? Què hi ha darrere d’aquest blanc lluminós? En aquest breu seminari de tres sessions sobre la figura d’Eudald Puig (1948-2013) mirarem d’esbrinar-ho. I, de passsada, hi descobrirem un dels grans poetes terrassencs –molt vinculat a Amics de les Arts– i una figura prou notable (i massa desconeguda) de la poesia del seu temps. Va viure de manera molt intensa l’obsessió per la poesia i per la creació (fins al punt que això li condiciona bona part de la vida i de l’experiència) i, amb un gran domini del llenguatge, és capaç d’oferir-nos una visió poètica del món que ens arriba de manera molt intensa i que no ens deixa indiferents. Gens indiferents.

Ho anirem veient a través de la lectura atenta d’alguns poemes de llibres tan emblemàtics com Cel de nit (1979), La vinya cremada (1986), Parc de gessamins (1987), Poemes per a Clara (1998) o La vida entredita (2006). Amb alguna incursió en els seus llibres en prosa, i en especial a Paradís perdut (1985). Serà un exercici de lectura ben interessant. Eudald Puig tenia coses a dir i les digué, sens dubte. El que hem de fer nosaltres, és clar, és llegir-les. I, al final, ves a saber què hi descobrirem, darrere del blanc lluminós de les tres cadires! 

Podeu trobar els poemes que comentarem a Eudald PUIG, Obra poètica completa, Girona, Curbet Edicions, 2014. Per facilitar les coses, però, es lliurarà als inscrits la còpia dels poemes que es treballaran a classe. 

 


 

dilluns, 17 de juny del 2024

Jaume Aulet: «El conte: tot un gènere. Una aproximació al conte català del segle XX (de Víctor Català a Quim Monzó)» / 2024

 

Professor: Jaume Aulet

Tipus de curs: Presencial

Dates: 7 d'octubre a 9 de desembre de 2024

Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30h (20 hores en 10 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 160€ (110€ persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 130€ les jubilades)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/

També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).



El conte: tot un gènere. 
Una aproximació al conte català del segle XX 
(de Víctor Català a Quim Monzó)

El conte ha estat considerat sovint com un gènere narratiu menor o complementari. En realitat, però, té unes característiques pròpies que el fan del tot singular i permeten situar-lo al mateix nivell que qualsevol altre dels gèneres tradicionals. I si no —pensem-hi una mica—, per què hi ha tants poetes que escriuen contes i són incapaços de fer novel·la? Per què hi ha grans contistes que amb la novel·la no se’n surten? O grans novel·listes que són incapaços d’exercir també com a grans contistes?

Aquest curs vol ser, d’una banda, una introducció al conte com a gènere literari i, de   l’altra, una aproximació a la tradició del gènere en la  literatura catalana contemporània, cosa que permetrà de veure la seva evolució al llarg del segle XX (amb alguna incursió, fins i tot, en textos més actuals). Durant les deu sessions anirem resseguint aquesta evolució, sempre a partir de la lectura de contes concrets. 

Farem, doncs, un panorama cronològic centrat en aquests punts i autors:

1. El conte com a gènere. Consideracions generals i exemples concrets.

2. El conte modernista. De la crisi  de  la  narració a les noves propostes
innovadores. Amb atenció especial a Víctor Català i a Joaquim Ruyra.

3. El Noucentisme i el conte com a esquer per a la recuperació del públic
lector. El cas paradigmàtic de Josep Carner, però també les atzagaiades de
Carles Soldevila i alguna altra sorpresa.

4. Els anys trenta i algunes propostes incipients: de Jesús Ernest Martínez
Ferrando a Salvador Espriu, passant per les beceroles de Pere Calders.

5. Els anys quaranta, des de l’exili: Ramon Vinyes i Agustí Bartra.

6. Els anys cinquanta o la dècada prodigiosa. Quatre llibres emblemàtics: Vint-i-dos contes de Mercè Rodoreda, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders,  La ciutat i el tròpic de Lluís Ferran de Pol i Mites de Jordi Sarsanedas.

7. Els anys seixanta i el camí cap al realisme. Atenció a les propostes de Josep M. Espinàs, Joaquim Carbó i Víctor Mora.

8. L’esclat dels anys setanta i el fil inacabable. De Montserrat Roig a Jaume
Cabré, amb permís de n’Ofèlia Dracs.

9. Els anys posteriors. Una àmplia oferta, amb dos altres casos paradigmàtics: Quim Monzó i Sergi Pàmies.

Es facilitarà als alumnes un dossier amb els contes que es treballaran a classe.


dijous, 21 de març del 2024

Una aproximació a la narrativa de Jaume Cabré i al sentit de la seva ficció / 2024

 



Professor: Jaume Aulet

Dates: Dilluns 6, 13, 20 i 27 de maig de 2024

Horari: De 19:00 a 20:30h (6 hores en 4 sessions setmanals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 30€ (30% de descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20% per a les jubilades)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/ També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).


UNA APROXIMACIÓ A LA NARRATIVA DE JAUME CABRÉ I AL SENTIT DE LA SEVA FICCIÓ

Jaume Cabré és, sens dubte, un dels narradors i novel·listes més importants de la literatura catalana de les darreres dècades. Al llarg de les quatre sessions d’aquest seminari mirarem d’entrar en la seva obra, ben endins (fins a la cuina, si podem), per descobrir quin és el sentit de la seva ficció i per adonar-nos que una novel·la seva no només ens mostra «un» món, sinó que ella mateixa, en el fons, esdevé «el» món.

Farem un repàs cronològic de l’obra de Cabré, amb atenció especial a algunes de les novel·les més significatives. Intentarem que cada sessió se centri en un d’aquests quatre punts:

  • Els miralls i les ombres, tant dels contes inicials com de les primeres novel·les.
  • L’any 1984. De com Fra Junoy es desempallega de la teranyina.
  • Més ombres, ara la d’una senyoria i la d’unes veus fluvials, però sobretot la d’un eunuc.
  • Jo també confesso. Sí, que m’agradaria saber qui confessa i què.

Passarem una mica per totes les obres, però ens centrarem bàsicament en tres títols: Fra Junoy o l’agonia els sons (1984), L’ombra de l’eunuc (1996) i Jo confesso (2011). És convenient tenir aquestes tres novel·les una mica fresques, tot i que tampoc no és imprescindible per al seguiment del curs. Ah, i sapigueu que, tant si les porteu llegides com si no, si tot va bé al final acabarem consumits pel foc, que no és pas poca cosa!

Jaume Aulet

dijous, 31 d’agost del 2023

Curs de reflexió poètica i de lectura: on s’amaga la poesia en allò que escriuen els poetes? / 2023

Curs de reflexió poètica i de lectura: on s’amaga la poesia en allò que escriuen els poetes? / 2023

Professor: Jaume Aulet

Tipus de curs: Presencial

Dates: 25 de setembre a 18 de desembre de 2023

Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30 h (24 hores en 12 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 365€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals: 292€)

Aquest és un curs de lectura de poesia. De fet vol ser una continuació del que vam fer l’any passat i que es titulava «D’això que escriuen, per què en diem poesia?». Quedi clar que serà una continuació, però no un segon nivell. O sigui que s’hi pot apuntar qui estigui interessat pel tema, tant si ja va venir l’any passat com si no.

Tornarem, doncs, a fer-nos preguntes i més preguntes. Què és un vers? Quina importància té la mètrica a l’hora de parlar de poesia i per què no se n’acaba de prescindir mai del tot? Per què sempre parlem tant de ritme? I el tòpic de les «figures retòriques»? Són útils per a alguna cosa, a part d’exercitar la memòria amb una rècula infinita de noms? On és la veritable essència del llenguatge poètic? O és que potser no n’hi ha cap, d’essència?

I continuarem veient per què els poetes saben captivar-nos amb allò que escriuen. L’efecte que proporcionen és extraordinari i no té res a veure amb el que pugui produir una altra mena de text escrit (o una altra forma artística, fins i tot). Hi fa molt que la seva principal eina de treball sigui la llengua. I una llengua que reconeixem perquè és la nostra.

Les diferents sessions volen forjar un camí (com en la «Cançoneta incerta» de Josep Carner) per a introduir-nos en tot aquest món, per adonar-nos que al darrere d’un poema hi ha un esforç per a la construcció d’un text, que respon a uns recursos que són més tècnics que no pas màgics. Perquè un poema sempre té un punt d’artifici, de construcció artificiosa. I si aconseguim endinsar-nos en els mecanismes de composició ja tindrem molt de guanyat a l’hora d’entendre’l.

El curs passat vam fixar-nos bàsicament en la tradició poètica catalana (des de l’època medieval fins als anys 30 del segle XX) i aquest cop arrencarem amb la poesia de postguerra i arribarem fins a la creació més estrictament actual. No treballarem amb un temari tancat perquè l’anirem adaptant a les circumstàncies i al ritme de les classes, però aquests punts poden servir d’orientació:
      1. Noves remarques sobre el concepte de poesia. Reflexions generals i exemples il·lustradors: entre les ametistes de Guerau de Liost i la bijuteria de na Juana Dolores Romero Casanova.
      2. L’any 1939 és l’any zero per a la literatura catalana, com s’ha dit més d’un cop? I un nap! O és que no sabem que la poesia, com l’au fènix, sempre té cendres a punt per poder renéixer?
      3. Com podem endinsar-nos en la força tel·lúrica d’Agustí Bartra? Amb un bon coneixement del terreny? Amb maquinària pesada?
      4. Oliver, Brossa i Vinyoli. Tres Joans i un Pere que fa el quart.
      5. Què fa que agradi a tanta gent la poesia de Miquel Martí Pol o de Joan Margarit? I per què, durant un temps, havia agradat tant la de Salvador Espriu i ara sembla que no se’n canti ni gall ni gallina?
      6. Gabriel Ferrater i la multitud infinita i inacable de poetes ferraterians. On s’acaba l’experiència i comença la intel·ligència?
      7. L’Esclat dels anys 70. I el Bonpreu.
      8. Altres poetes. Del tastet al menú de degustació, amb atenció especial per a Jordi Cervera, Miquel Desclot, Marta Pessarrodona, Gemma Gorga, Bel Granya, Laia Noguera, Núria Martínez Vernis, Marc Rovira… i uns quants més que ens vinguin de gust a l’hora de les postres.
Treballarem els textos a partir d’un dossier que s’anirà facilitant a les persones inscrites. No cal haver fet lectures prèvies ni remenar gaire bibliografia, tot i que aniran sortint recomanacions concretes. S’han de tenir ganes de llegir, això sí. I és que… si no llegim, no som res!



Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com


Jaume Aulet i Amela (Terrassa, 1959). Historiador de la literatura, escriptor i professor universitari català. Estudià Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà el 1989 i exercí la docència, com a professor de literatura catalana. S'ha dedicat, sobretot, a l'estudi del Noucentisme i de la poesia catalana contemporània, temes sobre els quals ha publicat diversos llibres, com L'obra de Josep Carner (1991) o Josep Carner i els orígens del Noucentisme (1992), treball que va merèixer dos premis, el Jordi Rubió i Balaguer (1989), d'història de la literatura catalana, i el Manuel Milà i Fontanals (1991), a la millor tesi doctoral. També és autor de l'Antologia de la poesia noucentista (1997). També ha publicat nombroses edicions de textos i estudis diversos, especialment sobre la poesia dels anys seixanta, la d'exili, el conte de postguerra o la poesia més estrictament coetània. Des de l'any 2005 és membre del consell de redacció de la revista Estudis Romànics de l'Institut d'Estudis Catalans.



dilluns, 30 de gener del 2023

Poesia i cançó. Seminari a càrrec de Jaume Aulet (2023)

 



  • Instructor: Jaume Aulet.
  • Tipus de curs: presencial
  • Dates: 11, 18 i 25 de maig de 2023
  • Horari: Dijous, de les 18:30 a les 20:30h (6 hores en 3 sessions)
  • Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
  • Preu: 36€ (20% descompte per a persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals) 

 

LA POESIA I LA CANÇÓ, UNA RELACIÓ ESPLENDOROSA I ENREVESSADA

La cançó sempre ha estat una bona manera de difondre la poesia. No hi ha dubte que poetes com Ausiàs March, Salvador Espriu, Màrius Torres o Joan Salvat-Papasseit són avui dia més coneguts gràcies a les versions musicades dels seus poemes. Ara bé: fins a quin punt els poemes –o determinats poemes, si més no– tenen necessitat de ser musicats? Quina és la música que els escau? N’hi ha d’inadequades? Hi ha poemes que realment hi surten guanyant, una vegada musicats? I què passa amb els que hi surten perdent? Els cantants tenen presents els aspectes literaris, a més dels musicals, quan versionen un text? Per què diferents versions musicades d’un mateix poema generen “lectures” tan contraposades? Fins a quin punt les lletres de les cançons poden ser considerades poemes? Què passa quan un cantant guanya el premi Nobel de literatura?

Totes aquestes qüestions (i unes quantes més) ens les plantejarem en un breu seminari de tres sessions.  Hi analitzarem versions ja clàssiques (les de Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet o Marina Rossell) i també les de cantants de llarga trajectòria en aquest àmbit (com Miquel Pujadó, Celdoni Fonoll o Xavier Ribalta). Així mateix ens fixarem en algunes de les moltes versions més estrictament actuals i no tan conegudes (les de Blaumut, Els Amics de les Arts, Feliu Ventura, Gemma Humet o Judit Nedermann, entre d’altres).

De ben segur que no arribarem a cap conclusió definitiva, però segur també que acabarem constatant que hi ha uns quants criteris bàsics que els cantants haurien de tenir presents a l’hora de mostrar i divulgar la feina dels poetes. Una cosa sí que està garantida: cada un dels tres dies hi haurà bona música i bona poesia!


 

Us podeu matricular en aquest enllaç:

http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/

o trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria
d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals

(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h
Carrer de Sant Pere, 46, 1r pis).

Podeu sol·licitar més informació sobre els cursos escrivint a:

diumenge, 19 de juny del 2022

D'això que escriuen (o que escrivim), per què en diem poesia? (2022-2023)

 

D’això que escriuen (o que escrivim), per què en diem poesia? Escola de Literatura de Terrassa / 2022-2023


CURS DE REFLEXIÓ I DE PRÀCTICA POÈTICA – I

  • Instructor: Jaume Aulet.
  • Tipus de curs: presencial.
  • Dates: 3 octubre a 28 novembre, 2022 (Bloc 1 – 8 sessions) / 9 a 30 gener, 2023 (Bloc 2 – 4 sessions).
  • Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30 h (24 hores en 12 sessions).
  • Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa).
  • Preu Bloc 1: 160€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). 
  • Preu Bloc 1 + Bloc 2: 280€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). 

 

D’AIXÒ QUE ESCRIUEN (O QUE ESCRIVIM), PER QUÈ EN DIEM POESIA?

Vet aquí una de les grans preguntes de la literatura, especialment per a aquells que, a l’hora d’escriure o de llegir, són temptats per l’inefable.

Què és un vers? Quina importància té la mètrica a l’hora de parlar de poesia i per què no se n’acaba de prescindir mai del tot? Per què sempre parlem tant de ritme? I el tòpic de les “figures retòriques”? Són útils per a alguna cosa, a part d’exercitar la memòria amb una rècula infinita de noms? On és la veritable essència del llenguatge poètic? O és que potser no n’hi ha cap, d’essència?

Enmig de tantes preguntes hi ha, si més no, una gran certesa: els poetes saben captivar-nos amb allò que escriuen. L’efecte que proporcionen és extraordinari i no té res a veure amb el que pugui produir una altra mena de text escrit (o una altra forma artística, fins i tot). Hi fa molt que la seva principal eina de treball sigui la llengua. I una llengua que reconeixem perquè és la nostra.

Aquest curs vol ser un camí per a introduir-nos en tot aquest món, per adonar-nos que al darrere d’un poema hi ha un esforç per a la construcció d’un text (abans en dèiem un “artefacte”), que respon a uns recursos que són més tècnics que no pas màgics. Perquè un poema sempre té un punt d’artifici, de construcció artificiosa. I si aconseguim endinsar-nos en els mecanismes de composició ja tindrem molt de guanyat a l’hora d’entendre’l. I també de produir-ne, és clar, en cas que aquest sigui el nostre objectiu.

El curs està pensat tant per a lectors de poesia amb voluntat d’aprofundir en els mecanismes, tècniques i recursos de la creació poètica, com per a gent amb vocació poètica que vulgui dedicar-se a escriure’n, de poesia. Per això les dotze sessions previstes, queden repartides en dos blocs:

  1. Bloc 1: Vuit sessions de lectura i anàlisi de poemes.
  2. Bloc 2: Quatre sessions de pràctica creativa.

Hi ha la possibilitat d’inscriure’s només al primer bloc o bé a tots dos alhora. La programació definitiva es farà en funció del nombre d’assistents i dels interessos del grup, però ja d’entrada es defineixen, a grans trets, les característiques de cada un dels dos apartats.

PRIMER BLOC. QUÈ TÉ DE POESIA ALLÒ QUE ESCRIUEN ELS POETES? (8 sessions)

  1. El concepte de poesia. Reflexions generals i exemples il·lustradors: de les traduccions de Safo de Lesbos als recosits d’Antoni Clapés.
  2. Per què Ausiàs March mereixeria el Nobel de literatura i Ramon Llull, en canvi, s’hauria de conformar amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes?
  3. Aparteu-vos, Góngoras i Quevedos, que ve el Rector de Vallfogona! De la poesia en blanc i negre a la poesia en color.
  4. Jacint Verdaguer i la coca de Folgueroles. Un aliment per a insaciables.
  5. Amb què s’entreté Joan Maragall a l’hora que el sol es pon? Bevent aigua de la font? Baixant al santuari de Núria (en comptes de pujar-hi)?
  6. Hi ha un abans i un després de Josep Carner? I no serà que n’hi ha dos, de Carners?
  7. Diumenge de tertúlia poètica. O anem a la de Carles Riba i Clementina Arderiu o a la de J. V. Foix. És clar que sempre podem passar el cap de setmana a les vinyes verdes vora el mar.
  8. Oliver, Brossa i Vinyoli. Tres Joans i un Pere que fa el quart.
  9. Com podem endinsar-nos en la força tel·lúrica d’Agustí Bartra? Amb un bon coneixement del terreny? Amb maquinària pesada?
  10. Què fa que agradi a tanta gent la poesia de Miquel Martí Pol o de Joan Margarit? I per què, durant un temps, havia agradat tant la de Salvador Espriu i ara no se’n canta ni gall ni gallina?
  11. Altres poetes. Del tastet al menú de degustació, amb atenció especial per a Jordi Cervera, Miquel Desclot, Marta Pessarrodona, Gemma Gorga, Bel Granya, Laia Noguera, Núria Martínez Vernis, Marc Rovira… i algú altre que ens vingui de gust.

Treballarem els textos a partir d’un dossier que s’anirà facilitant a les persones inscrites. No hi ha una bibliografia obligatòria a llegir, però sí que és recomanable donar un cop d’ull a algun d’aquests quatre llibres:

  • Charles BAUDELAIRE, Consells als joves escriptors i altres escrits, selecció de Jordi Llovet i traducció de Lluís M. Todó, Barcelona, Columna, 1996, (“Biblioteca d’Idees Literàries”, 2).
  • Pere BALLART, El contorn del poema, Barcelona, Quaderns Crema, 1998, (“Assaig”, 21). N’hi ha traducció castellana del 2005 a Acantilado.
  • Terry EAGLETON, Cómo leer un poema, traducció de Mario Jurado, Madrid, Akal, 2010, (“Teoría Literaria”, 12).
  • Jaume MEDINA, L’art de la paraula. Tractat de retòrica i poètica, Barcelona, Proa, 2000, (“Biblioteca Literària”, estudis, 1).

Per a inscriure’s a aquest bloc no és necessari tenir cap formació prèvia. Només cal que a qui s’apunti li agradi la poesia i tingui ganes de llegir-ne.

SEGON BLOC. QUÈ TÉ DE POESIA ALLÒ QUE ESCRIVIM? (4 sessions)

  1. El món en vers i la possibilitat de poetitzar sobre qualsevol cosa: des del teorema de Pitàgoras fins a la nova T-10 per viatjar a Sabadell, passant pel preu de les mongetes tendres.
  2. De la imitació de models al pastitx com a pràctica creativa. Fins a quin punt puc ser foixós? O carnerívol? Si em ve de gust, soc capaç de martipolejar o de marçalejar?
  3. Anàlisi i comentari compartit de poemes de creació pròpia.

Per a inscriure’s a aquest bloc cal haver-se apuntat també al primer i haver-lo seguit amb regularitat. No cal dir que aquestes sessions estan pensades per a gent amb vocació creativa, amb ganes d’iniciar-se en la pràctica poètica o de millorar-ne els resultats.


Us podeu matricular
o trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria
d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h
Carrer de Sant Pere, 46, 1r pis).
Podeu sol·licitar més informació sobre els cursos escrivint a:

divendres, 31 de desembre del 2021

Qui té por de la poesia? Estratègies de lectura (2022)


Seminari: Qui té por de la poesia? Estratègies de lectura

  • Instructor: Jaume Aulet
  • Data: 22 feb., 2022 – 29 març., 2022
  • Horari: dimarts, de 19:00 a 20:30 (9h en 6 sessions)
  • Preu: 95€ (20% descompte per a persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

QUI TÉ POR DE LA POESIA?
ESTRATÈGIES DE LECTURA

L’objectiu d’aquestes sessions és poder disposar d’unes quantes claus per mirar d’entendre tres aspectes bàsics relacionats amb la lectura de poesia. El primer, per què la poesia és tan important en el món on vivim, encara que no ens en faci l’efecte. El segon, com hem d’entrar-hi per a fer-nos-la nostra, per difícil que ens sembli. I el tercer, com podem aprofundir les nostres lectures fins a descobrir-hi multitud d’aspectes que de ben segur que no advertim a primera vista. Ah, i també quins són els límits d’aquest esforç d’aprofundiment.

És per això que les sis sessions del curs van adreçades a tota mena de lectors interessats pel gènere i, especialment, per la llengua. Ens basarem en textos de la poesia catalana de tots els temps i també en algunes traduccions al català de grans poetes foranis. L’interès se centra a mirar de descobrir, no només per què els poetes escriuen el que escriuen, sinó també per què nosaltres els llegim d’una o d’una altra manera.

Iniciarem el seminari amb una primera sessió introductòria per a posar en solfa els aspectes bàsics ja assenyalats. El contingut específic de les cinc següents s’adaptarà a les necessitats i preferències dels inscrits, si més no pel que fa a la tria dels textos a analitzar. Al llarg de les tres primeres repassarem els grans noms d’allò que podem considerar com a “tradició” (des de Jacint Verdaguer fins a Maria-Mercè Marçal o Miquel Martí i Pol, amb atenció preferent per a Joan Maragall, Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit i Bartomeu Rosselló-Pòrcel). En la quarta ens centrarem en poetes més estrictament actuals i en llibres d’aparició recent, que triarem prèviament en funció dels gustos i interessos de tots plegats. I la darrera serà, bàsicament, una incursió en les traduccions catalanes de poetes foranis, fent especial menció a les nombroses versions dels sonets de Shakespeare i amb una ràpida incursió en poetes com Wilfred Owen o Walt Whitman i en traductors com Miquel Desclot o Agustí Bartra.

Al final de cada sessió es facilitarà als inscrits un petit dossier amb els textos que es treballaran el dia següent. Aniria bé que tothom se’ls hagués mirat una mica durant la setmana perquè segur que així podrem treure més rendiment de la classe i aprendrem a collar una mica més la rosca.

Jaume Aulet

 


http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com