Jaume Aulet: «El conte: tot un gènere. Una aproximació al conte català del segle XX (de Víctor Català a Quim Monzó)» / 2024

 

Professor: Jaume Aulet

Tipus de curs: Presencial

Dates: 7 d'octubre a 9 de desembre de 2024

Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30h (20 hores en 10 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 160€ (110€ persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 130€ les jubilades)

Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/

També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

El conte: tot un gènere. 

Una aproximació al conte català del segle XX 

(de Víctor Català a Quim Monzó)

El conte ha estat considerat sovint com un gènere narratiu menor o complementari. En realitat, però, té unes característiques pròpies que el fan del tot singular i permeten situar-lo al mateix nivell que qualsevol altre dels gèneres tradicionals. I si no —pensem-hi una mica—, per què hi ha tants poetes que escriuen contes i són incapaços de fer novel·la? Per què hi ha grans contistes que amb la novel·la no se’n surten? O grans novel·listes que són incapaços d’exercir també com a grans contistes?

Aquest curs vol ser, d’una banda, una introducció al conte com a gènere literari i, de   l’altra, una aproximació a la tradició del gènere en la  literatura catalana contemporània, cosa que permetrà de veure la seva evolució al llarg del segle XX (amb alguna incursió, fins i tot, en textos més actuals). Durant les deu sessions anirem resseguint aquesta evolució, sempre a partir de la lectura de contes concrets. 

Farem, doncs, un panorama cronològic centrat en aquests punts i autors:

1. El conte com a gènere. Consideracions generals i exemples concrets.

2. El conte modernista. De la crisi  de  la  narració a les noves propostes

innovadores. Amb atenció especial a Víctor Català i a Joaquim Ruyra.

3. El Noucentisme i el conte com a esquer per a la recuperació del públic

lector. El cas paradigmàtic de Josep Carner, però també les atzagaiades de

Carles Soldevila i alguna altra sorpresa.

4. Els anys trenta i algunes propostes incipients: de Jesús Ernest Martínez

Ferrando a Salvador Espriu, passant per les beceroles de Pere Calders.

5. Els anys quaranta, des de l’exili: Ramon Vinyes i Agustí Bartra.

6. Els anys cinquanta o la dècada prodigiosa. Quatre llibres emblemàtics: Vint-i-dos contes de Mercè Rodoreda, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders,  La ciutat i el tròpic de Lluís Ferran de Pol i Mites de Jordi Sarsanedas.

7. Els anys seixanta i el camí cap al realisme. Atenció a les propostes de Josep M. Espinàs, Joaquim Carbó i Víctor Mora.

8. L’esclat dels anys setanta i el fil inacabable. De Montserrat Roig a Jaume

Cabré, amb permís de n’Ofèlia Dracs.

9. Els anys posteriors. Una àmplia oferta, amb dos altres casos paradigmàtics: Quim Monzó i Sergi Pàmies.

Es facilitarà als alumnes un dossier amb els contes que es treballaran a classe.

Literatura de l'exili republicà / 2024

 Literatura de l'exili republicà / 2024

Professora: Esther Lázaro

Dates: 8, 15, 22 i 29 d'abril 2024 

Horari: Dilluns, de 19:00 a 20:30h (6 hores en 4 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 30€ (21€ les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 24€ les jubilades)

Descripció: En aquest seminari s’oferirà una aproximació a la literatura de l’exili republicà del 1939 des de l’estudi del seu context i la seva recepció, així com dels trets característics d’aquesta literatura, a partir de la lectura d’obres de diversos gèneres (narrativa, teatre, poesia, no ficció...) d’autores i autors representatius de l’èxode, com Max Aub o Mercè Rodoreda, i d’altres més desconegudes com Mercè Núñez Targa o Segundo Serrano Poncela, passant també per la segona generació de l’exili.

Programa (orientatiu): 

Sessió 1: Panoràmica històrica per abordar la literatura de l’exili republicà i les seves característiques.

Sessió 2: Narratives exiliades. Max Aub, autor global. 

Lectures: 

Antologia de narracions breus, AA. VV.

La verdadera historia de la muerte de Francisco Franco, Max Aub

Sessió 3: Teatre i poesia. La segona generació de l’exili.

Lectures: 

Antologia poètica, AA. VV.

Antologia de peces dramàtiques breus, AA. VV.

Sessió 4: Escriptures del jo i literatura concentracionària.

Lectures: 

Antologia epistolar inèdita, AA. VV.

Cartes a l’Anna Murià, Mercè Rodoreda

El carretó dels gossos, Mercè Núñez Targa

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

***

Esther Lázaro Sanz (Terrassa, 1991) és investigadora, dramaturga, actriu, documentalista i editora literària. Treballa en línies de recerca i creació sobre memòria històrica. És doctora en Filologia, especialitzada en literatura dramàtica contemporània i en la literatura i el teatre de l'exili republicà de 1939. Compagina la investigació acadèmica amb la creació artística i la gestió de projectes culturals i editorials.

Graduada en Llengua i Literatura espanyoles per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), cursa el Màster en Estudis Teatrals de l'Institut del Teatre i la UAB. Doctora Internacional en Filologia Espanyola per la UAB, amb la tesi «Nací para escribir teatro. Presentación y estudio de la obra dramática inédita de Max Aub», ha estat guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat 2019. Artísticament, es forma també en interpretació i en dramatúrgia, amb autors com José Sanchis Sinisterra, i en Cant líric al Conservatori de Terrassa.

En l'àmbit de la recerca, ha estat investigadora postdoctoral al laboratori ICTT de l'Avignon Université i a la UAB. Des del 2013 és membre del Grup d'Estudis de l'Exili Literari (GEXEL) i del Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) de la UAB. Les seves línies d'investigació principals, a les que ha dedicat nombrosos treballs en revistes especialitzades i obres col·lectives, són el teatre i la literatura de l'exili republicà de 1939, amb autors i autores com Max Aub (de qui n'és especialista), María Casares o Anna Murià, entre d'altres; el teatre contemporani; i també els epistolaris, la literatura concentracionària o el periodisme cultural, on ha prestat especial atenció a la figura de María Luz Morales. Ha participat en la redacció del Diccionario biobibliográfico de los escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939 i en el Diccionari Històric de Periodistes Catalans.

Ha publicat diverses edicions literàries com la del monòleg De algún tiempo a esta parte, de Max Aub, El texto insumiso, de José Sanchis Sinisterra i Dos años entre los bolcheviques y otros textos sobre la URSS, d'Helios Gómez, entre d'altres. Des del 2020 dirigeix la col·lecció de textos dramàtics Teatro Moderno de l'editorial Espuela de Plata. Ha col·laborat també com a periodista cultural i crítica literària i teatral a mitjans com Núvol o La Huella Digital, entre d'altres. Forma part del Consell de Redacció de la revista Primer Acto.

L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte Les traces del silenci.

Com a dramaturga un dels seus eixos principals és el teatre de la memòria que recupera per a l'escena textos d'autors exiliats protagonistes dels fets que van marcar el transcurs del segle xx, com per exemple l'obra Cançons de guerra i exili que aplega cançons de l’època com «Si me quieres escribir», «Ay Carmela», «A las barricadas»,«Jarama Valley» o «Corrandes d’exili» entre d’altres, en què les peces musicals s’entrellacen amb diferents fragments literaris d'Albert Camus, Max Aub i la Passionaria que donen context al moment històric; va ser estrenada a París, a finals d’agost de 2017 I després a Ciutat de Mèxic.

És fundadora, directora artística i productora de Therkas Teatre, companyia amb què ha produït i estrenat diversos muntatges, com per exemple Les traces del silenci, obra que és el resultat de la seva recerca sobre les peticions per adoptar infants que van perdre els pares en el context de les riuades de Terrassa de 1962. Més endavant, el 2022, es va estrenar el documental Els nens de la riuada, que també havia dirigit i escrit ella.

Un dels seus projectes teatrals se centra en l'actriu María Casares on utilitza extractes de les seves memòries i de la seva correspondència, per donar a conèixer aquesta actrius espanyola de la postguerra.

Curs de reflexió poètica i de lectura: on s’amaga la poesia en allò que escriuen els poetes? / 2023

Curs de reflexió poètica i de lectura: on s’amaga la poesia en allò que escriuen els poetes? / 2023

Professor: Jaume Aulet

Tipus de curs: Presencial

Dates: 25 de setembre a 18 de desembre de 2023

Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30 h (24 hores en 12 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 365€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals: 292€)

Aquest és un curs de lectura de poesia. De fet vol ser una continuació del que vam fer l’any passat i que es titulava «D’això que escriuen, per què en diem poesia?». Quedi clar que serà una continuació, però no un segon nivell. O sigui que s’hi pot apuntar qui estigui interessat pel tema, tant si ja va venir l’any passat com si no.

Tornarem, doncs, a fer-nos preguntes i més preguntes. Què és un vers? Quina importància té la mètrica a l’hora de parlar de poesia i per què no se n’acaba de prescindir mai del tot? Per què sempre parlem tant de ritme? I el tòpic de les «figures retòriques»? Són útils per a alguna cosa, a part d’exercitar la memòria amb una rècula infinita de noms? On és la veritable essència del llenguatge poètic? O és que potser no n’hi ha cap, d’essència?

I continuarem veient per què els poetes saben captivar-nos amb allò que escriuen. L’efecte que proporcionen és extraordinari i no té res a veure amb el que pugui produir una altra mena de text escrit (o una altra forma artística, fins i tot). Hi fa molt que la seva principal eina de treball sigui la llengua. I una llengua que reconeixem perquè és la nostra.

Les diferents sessions volen forjar un camí (com en la «Cançoneta incerta» de Josep Carner) per a introduir-nos en tot aquest món, per adonar-nos que al darrere d’un poema hi ha un esforç per a la construcció d’un text, que respon a uns recursos que són més tècnics que no pas màgics. Perquè un poema sempre té un punt d’artifici, de construcció artificiosa. I si aconseguim endinsar-nos en els mecanismes de composició ja tindrem molt de guanyat a l’hora d’entendre’l.

El curs passat vam fixar-nos bàsicament en la tradició poètica catalana (des de l’època medieval fins als anys 30 del segle XX) i aquest cop arrencarem amb la poesia de postguerra i arribarem fins a la creació més estrictament actual. No treballarem amb un temari tancat perquè l’anirem adaptant a les circumstàncies i al ritme de les classes, però aquests punts poden servir d’orientació:

1. 1. 1. Noves remarques sobre el concepte de poesia. Reflexions generals i exemples il·lustradors: entre les ametistes de Guerau de Liost i la bijuteria de na Juana Dolores Romero Casanova.
      2. L’any 1939 és l’any zero per a la literatura catalana, com s’ha dit més d’un cop? I un nap! O és que no sabem que la poesia, com l’au fènix, sempre té cendres a punt per poder renéixer?
      3. Com podem endinsar-nos en la força tel·lúrica d’Agustí Bartra? Amb un bon coneixement del terreny? Amb maquinària pesada?
      4. Oliver, Brossa i Vinyoli. Tres Joans i un Pere que fa el quart.
      5. Què fa que agradi a tanta gent la poesia de Miquel Martí Pol o de Joan Margarit? I per què, durant un temps, havia agradat tant la de Salvador Espriu i ara sembla que no se’n canti ni gall ni gallina?
      6. Gabriel Ferrater i la multitud infinita i inacable de poetes ferraterians. On s’acaba l’experiència i comença la intel·ligència?
      7. L’Esclat dels anys 70. I el Bonpreu.
      8. Altres poetes. Del tastet al menú de degustació, amb atenció especial per a Jordi Cervera, Miquel Desclot, Marta Pessarrodona, Gemma Gorga, Bel Granya, Laia Noguera, Núria Martínez Vernis, Marc Rovira… i uns quants més que ens vinguin de gust a l’hora de les postres.

Treballarem els textos a partir d’un dossier que s’anirà facilitant a les persones inscrites. No cal haver fet lectures prèvies ni remenar gaire bibliografia, tot i que aniran sortint recomanacions concretes. S’han de tenir ganes de llegir, això sí. I és que… si no llegim, no som res!

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

Jaume Aulet i Amela (Terrassa, 1959). Historiador de la literatura, escriptor i professor universitari català. Estudià Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà el 1989 i exercí la docència, com a professor de literatura catalana. S'ha dedicat, sobretot, a l'estudi del Noucentisme i de la poesia catalana contemporània, temes sobre els quals ha publicat diversos llibres, com L'obra de Josep Carner (1991) o Josep Carner i els orígens del Noucentisme (1992), treball que va merèixer dos premis, el Jordi Rubió i Balaguer (1989), d'història de la literatura catalana, i el Manuel Milà i Fontanals (1991), a la millor tesi doctoral. També és autor de l'Antologia de la poesia noucentista (1997). També ha publicat nombroses edicions de textos i estudis diversos, especialment sobre la poesia dels anys seixanta, la d'exili, el conte de postguerra o la poesia més estrictament coetània. Des de l'any 2005 és membre del consell de redacció de la revista Estudis Romànics de l'Institut d'Estudis Catalans.