Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2021. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2021. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de setembre del 2021

Seminari: Ciencia ficción, filosofía y cine: de Mary Shelley a Blade Runner 2049 (2021)


Aquest seminari et permetrà gaudir, conèixer i analitzar les principals obres de la literatura i el cinema a través dels avenços de la ciència i la reflexió filosòfica. 

No només et (re) encantaràs, sinó a més descobriràs noves obres i films, el seu rerefons filosòfic i la interinfluència amb la ciència i la tecnologia. 

Així mateix, aprendràs com es duen a terme les anàlisis des de diferents perspectives, que eventualment podràs aplicar a altres productes culturals com videojocs, còmic, sèries de televisió, etc.




Instructor Susana Funes
Tipus Curs presencial
Data 7 oct., 2021 - 21 oct., 2021
Horari Dijous, de 18.00 a 20.00h
Preu 120 euros


CIENCIA FICCIÓN, FILOSOFÍA Y CINE: DE MARY SHELLEY A BLADE RUNNER 2049 


 Programa: 

1. De la Tierra a la Luna y los primeros pasos de la humanidad en el cine. 

• ¿Qué es la ciencia ficción? Origen en cultural, literario y fílmico.

 • Influencia de la literatura en las primeras películas. 

• Cine en blanco y negro: magia versus ciencia. 

• Cine de ciencia ficción americano, ruso, japonés y europeo. 

2. La filosofía en la ciencia ficción. 

• Transhumanismo y la ficción. 

• La Inteligencia Artificial: ética y moral de sus orígenes al futuro. 

• Progreso ideal o destrucción de la raza humana. 

• Extinción y apocalipsis humano. • Filosofía del viaje en el tiempo e interdimensional. 

3. Utopía, distopía y la nueva espiritualidad. 

• Teorías físicas de la ciencia ficción: de Newton a los multiversos. 

• Tecnología, transhumanismo y religión en la pantalla. 

• Distopía / utopía, hitos en las novelas y cine de ciencia ficción. 


Bibliografía básica 

Cinema: 

Gómez Martín, Mario. Soy leyenda. EOC. España. 1967 

Kubrick, Stanley. 2001: A Space Odyssey. Stanley Kubrick Productions. EUA, Reino Unido. 1968

Lang, Fritz. Metropolis. Universum Film (UFA). 1927 

Marker, Chris. La Jeteé. Argos Films. Francia. 1962 

Nolan, Christopher. Interstellar. Legendary Pictures Syncopy. EUA, Reino Unido. 2014 

Tarkovski, Andrei. Solaris. Mosfilm [distribuidora]. URSS. 1972 

Villeneuve, Denis. Blade Runner 2049. Alcon Entertainment, Columbia Pictures. 2017 

VVAA. Animatrix. Village Roadshow Pictures. EUA, Japón. 2003 

Literatura: 

Asimov, Isaac. «Círculo vicioso». En Yo, Robot (pp. 30-49). Ed. Edhasa. Barcelona, 2009

Shelley, Mary. Frankenstein o el prometeo moderno. Ed. Alianza. Madrid, 1998 

Vonnegut, Kurt. Matadero cinco. Ed. Anagrama. Barcelona, 2007 

Borges, Jorge Luis. «El jardín de los senderos que se bifurcant». En Ficciones (pp. 84-97). Emece. Buenos Aires, 1956

Orwell, George. 1984. Ed. Destino. Barcelona, 2008 

Gibson, William. Neuromante. Ed. Minotauro. Barcelona, 2007 

Lem, Stanislaw. Solaris. Ed. Minotauro. Barcelona, 2003


Matrícula: escolaliteraturaterrassa@gmail.com



Seminari «El monstre de les mil cares: transformacions del que ens espanta» (2021)

 SEMINARI «EL MONSTRE DE LES MIL CARES: TRANSFORMACIONS DEL QUE ENS ESPANTA»

Instructors: Toritaka Tokumei

Tipus de curs: presencial

Data: 7 oct., 2021 – 25 nov., 2021

Horari: Dijous, de 19:00 a 21:00 (16h en 8 sessions)

Preu: 165€ (20% descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)




El monstre té un paper fonamental en la cultura de l’ésser humà. El monstre, en totes les seves formes, les seves cares, és una necessitat a la que recorrem constantment, atès funcionen com
a custodi, com a eina que permet una focalització per mirar d’entendre, més aviat d’enfrontarse, les preocupacions humanes. Va servir com a projecció de les pors primigènies representant l’enemic invasor i les forces naturals. També de les pors de l’època clàssica en els seus relats mitològics per advertir del poder dels déus (figures reguladores de la mala praxi de l’ésser humà i les seves conseqüències), per servir de guardians fronterers al llindar del conegut i el desconegut, de la raó i de la màgia. Fins als temps moderns representant des d’epidèmies globals, crisis econòmiques, socials o fins i tot tecnològiques. Al llarg de la història del món, doncs, el monstre ha estat i és una via per expressar allò que afecta i preocupa la humanitat. Fonamental per posicionar-nos respecte el món en un intent d’entendre’l i entendre’ns a nosaltres mateixos.

En aquest primer seminari farem un recorregut diacrònic aturant-nos en una sèrie de monstres que han esdevingut clau a la tradició literària sota diferents formes per analitzar i participar de
l’articulació que ha anat prenent fins avui.

Programa:
• Introducció a la figura del monstre. Concepte i formes que ha adoptat el monstre des dels seus inicis fins a l’actualitat. Veurem una panoràmica de les diferents cares que ha tingut històricament i que han mutat fins a naturalitzar-se, esgotar-se o potenciar-se.
• El vampir. Des de Dràcula, el vampir de Bram Stoker, com a portador d’una de les cares més importants en la història del monstre fins a l’evolució de la figura del vampir en la tradició literària i artística, amb especial atenció al cinema, des dels seus inicis del fantàstic clàssic fins a la seva articulació a la postmodernitat.
• La criatura. En el dos-cents aniversari de la publicació de l’obra de Mary Shelley, veurem el rostre de la criatura artificial més rellevant que neix en la frontera del fantàstic i la ciència ficció. Després de l’anàlisi de Frankenstein passarem al recorregut de la tradició en les criatures artificials, des dels primers autòmats als darrers androides, ciborgs i altres formes.
• El revenant. La figura d’aquell qui torna després de la mort a la tradició literària occidental, sigui en forma d’esperit o de zombi, ha estat present com a eina per pensar què hi ha després de la vida, què és la mort i, per tant, què és la vida i quin valor li donem. Atenent a la importància antropològica d’aquesta figura, també farem una exploració a tradicions no occidentals per veure com s’ha pensat aquest monstre en altres cultures o societats, especialment la japonesa amb la seva important crítica feminista.

Lectures principals:
Stoker, Abraham (1993). Drácula. Madrid, Cátedra.
Ajvide Lindqvist, John (2009). Déjame entrar. Madrid, Espasa.
Shelley, Mary (1996). Frankenstein o el moderno Prometeo. Madrid, Cátedra.
Asimov, Isaac (2009). Yo, robot. Barcelona, Edhasa.
Potocki, Jan (2009). Manuscrito encontrado en Zaragoza. Barcelona, Acantilado.
Hearn, Lafcadio (2007). Kwaidan: cuentos fantásticos del Japón. Madrid, Alianza.

A banda, es proveirà d’un dossier a principi de curs i/o diverses fotocòpies a cada sessió, així com fragments d’obres audiovisuals.

Matrícula i informació: escolaliteraturaterrassa@gmail.com