dijous, 31 d’agost del 2023

Curs de reflexió poètica i de lectura: on s’amaga la poesia en allò que escriuen els poetes? / 2023


Professor: Jaume Aulet

Tipus de curs: Presencial

Dates: 25 de setembre a 18 de desembre de 2023

Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30 h (24 hores en 12 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 365€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals: 292€)

Aquest és un curs de lectura de poesia. De fet vol ser una continuació del que vam fer l’any passat i que es titulava «D’això que escriuen, per què en diem poesia?». Quedi clar que serà una continuació, però no un segon nivell. O sigui que s’hi pot apuntar qui estigui interessat pel tema, tant si ja va venir l’any passat com si no.

Tornarem, doncs, a fer-nos preguntes i més preguntes. Què és un vers? Quina importància té la mètrica a l’hora de parlar de poesia i per què no se n’acaba de prescindir mai del tot? Per què sempre parlem tant de ritme? I el tòpic de les «figures retòriques»? Són útils per a alguna cosa, a part d’exercitar la memòria amb una rècula infinita de noms? On és la veritable essència del llenguatge poètic? O és que potser no n’hi ha cap, d’essència?

I continuarem veient per què els poetes saben captivar-nos amb allò que escriuen. L’efecte que proporcionen és extraordinari i no té res a veure amb el que pugui produir una altra mena de text escrit (o una altra forma artística, fins i tot). Hi fa molt que la seva principal eina de treball sigui la llengua. I una llengua que reconeixem perquè és la nostra.

Les diferents sessions volen forjar un camí (com en la «Cançoneta incerta» de Josep Carner) per a introduir-nos en tot aquest món, per adonar-nos que al darrere d’un poema hi ha un esforç per a la construcció d’un text, que respon a uns recursos que són més tècnics que no pas màgics. Perquè un poema sempre té un punt d’artifici, de construcció artificiosa. I si aconseguim endinsar-nos en els mecanismes de composició ja tindrem molt de guanyat a l’hora d’entendre’l.

El curs passat vam fixar-nos bàsicament en la tradició poètica catalana (des de l’època medieval fins als anys 30 del segle XX) i aquest cop arrencarem amb la poesia de postguerra i arribarem fins a la creació més estrictament actual. No treballarem amb un temari tancat perquè l’anirem adaptant a les circumstàncies i al ritme de les classes, però aquests punts poden servir d’orientació:
      1. Noves remarques sobre el concepte de poesia. Reflexions generals i exemples il·lustradors: entre les ametistes de Guerau de Liost i la bijuteria de na Juana Dolores Romero Casanova.
      2. L’any 1939 és l’any zero per a la literatura catalana, com s’ha dit més d’un cop? I un nap! O és que no sabem que la poesia, com l’au fènix, sempre té cendres a punt per poder renéixer?
      3. Com podem endinsar-nos en la força tel·lúrica d’Agustí Bartra? Amb un bon coneixement del terreny? Amb maquinària pesada?
      4. Oliver, Brossa i Vinyoli. Tres Joans i un Pere que fa el quart.
      5. Què fa que agradi a tanta gent la poesia de Miquel Martí Pol o de Joan Margarit? I per què, durant un temps, havia agradat tant la de Salvador Espriu i ara sembla que no se’n canti ni gall ni gallina?
      6. Gabriel Ferrater i la multitud infinita i inacable de poetes ferraterians. On s’acaba l’experiència i comença la intel·ligència?
      7. L’Esclat dels anys 70. I el Bonpreu.
      8. Altres poetes. Del tastet al menú de degustació, amb atenció especial per a Jordi Cervera, Miquel Desclot, Marta Pessarrodona, Gemma Gorga, Bel Granya, Laia Noguera, Núria Martínez Vernis, Marc Rovira… i uns quants més que ens vinguin de gust a l’hora de les postres.
Treballarem els textos a partir d’un dossier que s’anirà facilitant a les persones inscrites. No cal haver fet lectures prèvies ni remenar gaire bibliografia, tot i que aniran sortint recomanacions concretes. S’han de tenir ganes de llegir, això sí. I és que… si no llegim, no som res!



Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com


Jaume Aulet i Amela (Terrassa, 1959). Historiador de la literatura, escriptor i professor universitari català. Estudià Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà el 1989 i exercí la docència, com a professor de literatura catalana. S'ha dedicat, sobretot, a l'estudi del Noucentisme i de la poesia catalana contemporània, temes sobre els quals ha publicat diversos llibres, com L'obra de Josep Carner (1991) o Josep Carner i els orígens del Noucentisme (1992), treball que va merèixer dos premis, el Jordi Rubió i Balaguer (1989), d'història de la literatura catalana, i el Manuel Milà i Fontanals (1991), a la millor tesi doctoral. També és autor de l'Antologia de la poesia noucentista (1997). També ha publicat nombroses edicions de textos i estudis diversos, especialment sobre la poesia dels anys seixanta, la d'exili, el conte de postguerra o la poesia més estrictament coetània. Des de l'any 2005 és membre del consell de redacció de la revista Estudis Romànics de l'Institut d'Estudis Catalans.