«La novel·la policíaca africana», xerrada a càrrec de Toritaka Tokumei / 2024

Divendres  15 de març a les 18:30h

«La novel·la policíaca africana»,

xerrada a càrrec de Toritaka Tokumei

Biblioteca Districte 2 

Sant Cosme, 157 – Terrassa

 

Col·laboració amb el Festival de Novel·la Negra de Terrassa 

BLACK VALLPARADÍS TSA

«Digueu-me Ismael». Seminari intensiu d’escriptura enfocat en el narrador / 2024

 

Professor: Toritaka Tokumei

Dates: 29 de febrer de 2024 a 20 de juny de 2024

Horari: Dijous, de 18:30 a 20:30h (16 hores en 8 sessions quinzenals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 180€ (30% de descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20% per a les jubilades)

Descripció

La figura de qui narra té una importància fonamental en la literatura i vincla l’essència del que anomenem pacte ficcional i la suspensió de la incredulitat: mentre llegim convenim que algú explica una història a algú altre i, de la mateixa manera que qui fa un cafè amb una amistat per posar-se al dia, esperem que allò que aquest algú explica sigui creïble sense haver de comprovar cada detall. La versemblança es teixeix, doncs, des d’una veu que parla i, a partir d’aquesta, la resta dels constituents de totes les històries, de tota narració.

Aquest és un taller d’escriptura que es centra en la veu narrativa, un dels pilars de la narratologia per la que, malgrat la seva importància, s’acostuma a passar de puntetes. Per això, ens dedicarem a estudiar els diferents tipus de narrador, tenint present que es tracta del responsable de la resta d’elements de l’obra, i després els desplegarem en exercicis d’escriptura per veure com s’articulen a la pràctica.

Programa:

1. L’acte de narrar, qui parla i des d’on.

2. Entre l’autor i el lector: autor implícit, narrador, narratari i lector implícit.

3. Tipus de narrador des de l’extraheterodiègesi fins a l’intrahomodiègesi, des de

l’omnisciència fins a la narradora poc fiable.

4. Focalització i personatge.

5. Decòrum: Llenguatge, adequació i estil.

Dates exactes: 29 febrer - 14 març - 11 i 25 abril - 9 i 23 maig - 6 i 20 juny  

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

Bibliografia orientativa recomanada:

Bajtín, M. (1989). Teoría y estética de la novela. Madrid: Taurus.

Bal, M. (2001). Teoría de la narrativa. Madrid: Cátedra.

Baudrillard, J. (1988). El otro por sí mismo. Barcelona: Anagrama.

Beltrán Almería, L. (1992). Palabras transparentes (la configuración del discurso del personaje en la novela). Barcelona: Cátedra.

Booth, W. C. (1974). Retórica de la ficción. Barcelona: Bosch.

Breuer, R. (1988). «La autorreflexividad en la literatura ejemplificada en la trilogía novelística de Samuel Beckett». En La realidad inventada. Barcelona: Gedisa.

Catelli, N. (1997). «El punto de vista en la novela», La novela del siglo xx y su mundo. Escuela de Letras, n. 11 i 12, pp. 183-196.

Chatman, S. (1990). Historia y discurso (La estructura narrativa en la novela y en el cine). Barcelona: Taurus Humanidades.

Derrida, J. (1977). Posiciones. Valencia: Pre-Textos.

Ducrot, O. (1984). El decir y lo dicho. Polifonía de la enunciación. Barcelona: Paidós.

Friedman, F. (1955). «Point of view in fiction. The development of a critical concept», P. Sterik (ed.), The theory of the novel. New York: The Free Press.

Friedman, N. (1955). «El punto de vista en la ficción: el desarrollo de un concepto crítico». En PMLA. pp. 1169-1184.

Garrido Domínguez, A. (1993). El texto narrativo. Madrid: Síntesis.

Genette, G. (1998). Nuevo discurso del relato. Madrid: Cátedra.

_________ (1989). Figuras III, Barcelona: Lumen.

_________ (1989). Palimpsestos. La literatura de segundo grado. Madrid: Taurus.

_________ (1992). Ficción y dicción. Barcelona: Lumen.

Gullón, R. (1983). La novela como acto imaginativo. Madrid: Taurus.

Lukács, G. (1960). Teoría de la novela. México: Siglo XXI.

_________ (1977). «¿Narrar o describir?». En: Altamirano, Carlos/Sarlo, Beatriz (eds.): Literatura y sociedad. Buenos Aires: Cedal, pp. 37-49.

Martin-Gaite, C. (1973). La búsqueda de interlocutor y otras búsquedas. Madrid: Nostromo.

Martínez Bonati, F. (1983). La estructura de la obra literaria. Barcelona: Editorial Ariel.

Paz, O. (1990). La otra voz. Barcelona: Seix Barral.

Perdomo, A. (2002). «Un constructo: el narratario». Contexto: revista anual de estudios literarios. Vol. 6, n. 8.

Perera San Martín, N. (2002): «Bueno, como te íbamos diciendo... (El aparato formal de la interlocución en Glosa)». En: Ezquerro, Milagros (ed.): El lugar de Juan José Saer. Actes 10. Montpellier: Éditions du CERS, pp. 323-333.

Pozuelo I. , J. M. (1992). Teoría del lenguaje literario. Barcelona: Cátedra.

Prada O., R et al (1989). La narratología hoy. Ciudad de La Habana: Editorial Arte y Literatura.

Roa Bastos, A. (1978). Yo El Supremo, Madrid: Cátedra.

Spang, K. (2009). El arte de la literatura. Otra teoría de la literatura. Pamplona: Eunsa.

Tacca, O. (1987). Las voces de la novela. Madrid: Taurus.

Todorov, T. (1982). Análisis estructural del relato. Barcelona: Ediciones Barcelona.

Van Rossum-Guyon, F.. (1974). «Punto de vista o perspectiva narrativa. Teorías y conceptos teóricos». En Eco. Bogotá: T:XXVIII/1. Mayo, n. 163.

Literatura de l'exili republicà / 2024

 Literatura de l'exili republicà / 2024

Professora: Esther Lázaro

Dates: 8, 15, 22 i 29 d'abril 2024 

Horari: Dilluns, de 19:00 a 20:30h (6 hores en 4 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 30€ (21€ les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 24€ les jubilades)

Descripció: En aquest seminari s’oferirà una aproximació a la literatura de l’exili republicà del 1939 des de l’estudi del seu context i la seva recepció, així com dels trets característics d’aquesta literatura, a partir de la lectura d’obres de diversos gèneres (narrativa, teatre, poesia, no ficció...) d’autores i autors representatius de l’èxode, com Max Aub o Mercè Rodoreda, i d’altres més desconegudes com Mercè Núñez Targa o Segundo Serrano Poncela, passant també per la segona generació de l’exili.

Programa (orientatiu): 

Sessió 1: Panoràmica històrica per abordar la literatura de l’exili republicà i les seves característiques.

Sessió 2: Narratives exiliades. Max Aub, autor global. 

Lectures: 

Antologia de narracions breus, AA. VV.

La verdadera historia de la muerte de Francisco Franco, Max Aub

Sessió 3: Teatre i poesia. La segona generació de l’exili.

Lectures: 

Antologia poètica, AA. VV.

Antologia de peces dramàtiques breus, AA. VV.

Sessió 4: Escriptures del jo i literatura concentracionària.

Lectures: 

Antologia epistolar inèdita, AA. VV.

Cartes a l’Anna Murià, Mercè Rodoreda

El carretó dels gossos, Mercè Núñez Targa

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

***

Esther Lázaro Sanz (Terrassa, 1991) és investigadora, dramaturga, actriu, documentalista i editora literària. Treballa en línies de recerca i creació sobre memòria històrica. És doctora en Filologia, especialitzada en literatura dramàtica contemporània i en la literatura i el teatre de l'exili republicà de 1939. Compagina la investigació acadèmica amb la creació artística i la gestió de projectes culturals i editorials.

Graduada en Llengua i Literatura espanyoles per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), cursa el Màster en Estudis Teatrals de l'Institut del Teatre i la UAB. Doctora Internacional en Filologia Espanyola per la UAB, amb la tesi «Nací para escribir teatro. Presentación y estudio de la obra dramática inédita de Max Aub», ha estat guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat 2019. Artísticament, es forma també en interpretació i en dramatúrgia, amb autors com José Sanchis Sinisterra, i en Cant líric al Conservatori de Terrassa.

En l'àmbit de la recerca, ha estat investigadora postdoctoral al laboratori ICTT de l'Avignon Université i a la UAB. Des del 2013 és membre del Grup d'Estudis de l'Exili Literari (GEXEL) i del Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) de la UAB. Les seves línies d'investigació principals, a les que ha dedicat nombrosos treballs en revistes especialitzades i obres col·lectives, són el teatre i la literatura de l'exili republicà de 1939, amb autors i autores com Max Aub (de qui n'és especialista), María Casares o Anna Murià, entre d'altres; el teatre contemporani; i també els epistolaris, la literatura concentracionària o el periodisme cultural, on ha prestat especial atenció a la figura de María Luz Morales. Ha participat en la redacció del Diccionario biobibliográfico de los escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939 i en el Diccionari Històric de Periodistes Catalans.

Ha publicat diverses edicions literàries com la del monòleg De algún tiempo a esta parte, de Max Aub, El texto insumiso, de José Sanchis Sinisterra i Dos años entre los bolcheviques y otros textos sobre la URSS, d'Helios Gómez, entre d'altres. Des del 2020 dirigeix la col·lecció de textos dramàtics Teatro Moderno de l'editorial Espuela de Plata. Ha col·laborat també com a periodista cultural i crítica literària i teatral a mitjans com Núvol o La Huella Digital, entre d'altres. Forma part del Consell de Redacció de la revista Primer Acto.

L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte Les traces del silenci.

Com a dramaturga un dels seus eixos principals és el teatre de la memòria que recupera per a l'escena textos d'autors exiliats protagonistes dels fets que van marcar el transcurs del segle xx, com per exemple l'obra Cançons de guerra i exili que aplega cançons de l’època com «Si me quieres escribir», «Ay Carmela», «A las barricadas»,«Jarama Valley» o «Corrandes d’exili» entre d’altres, en què les peces musicals s’entrellacen amb diferents fragments literaris d'Albert Camus, Max Aub i la Passionaria que donen context al moment històric; va ser estrenada a París, a finals d’agost de 2017 I després a Ciutat de Mèxic.

És fundadora, directora artística i productora de Therkas Teatre, companyia amb què ha produït i estrenat diversos muntatges, com per exemple Les traces del silenci, obra que és el resultat de la seva recerca sobre les peticions per adoptar infants que van perdre els pares en el context de les riuades de Terrassa de 1962. Més endavant, el 2022, es va estrenar el documental Els nens de la riuada, que també havia dirigit i escrit ella.

Un dels seus projectes teatrals se centra en l'actriu María Casares on utilitza extractes de les seves memòries i de la seva correspondència, per donar a conèixer aquesta actrius espanyola de la postguerra.

Això és un clàssic: seminari sobre el cànon literari occidental i l’anàlisi d’obres clàssiques / 2024

Professor: Toritaka Tokumei

Dates: 11 de gener de 2024 a 18 d’abril de 2024 

Horari: Dijous, de 18:30 a 20:30h (16 hores en 8 sessions quinzenals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 180€ (30% de descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20% per a les jubilades)

Descripció

Cicle de vuit sessions per apropar-nos a les obres «clàssiques» que formen part del cànon occidental: lectures que a tothom li sonen però sovint no es llegeixen. Les posarem sota anàlisi i debatrem sobre la seva vigència avui dia.

Programa

1. Sessió introductòria: Què és un clàssic, en quins períodes o tradicions literàries s’emmarca i, més important, encara funcionen?
2. Primera lectura: Els sofriments del jove Werther de Goethe i el Romanticisme.
3. Segona lectura: Madame Bovary de Flaubert i el Realisme.
4. Tercera lectura: El jugador de Dostoievski i l’aparició de la novel·la polifònica a Rússia.

Dates exactes: 11 i 25 gener - 8 i 22 febrer - 7 i 21 març - 4 i 18 abril

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

Toritaka Tokumei és un escriptor format en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. És membre del col·lectiu Visiones de lo Fantástico (UAB) i del Cercle d’Escriptura i Crítica (UB). Des de l’any 1998, ha publicat narrativa breu en diverses antologies a Catalunya, Espanya i Perú. Imparteix cursos d’escriptura i xerrades literàries a l’Escola Bloom i a l’Escola de Literatura de Terrassa.

Curs de reflexió i de pràctica poètica: eines i habilitats per a l’escriptura creativa / 2024

Professor: Joan Manuel Homar

Tipus de curs: Presencial

Dates: 8 gener de 2024 a 11 de març de 2024

Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30h (20 hores en 10 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 300€ (30% de descompte per a persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20% per a les jubilades)

 

METODOLOGIA

Encara que s’hi exposaran continguts teòrics, les sessions seran eminentment pràctiques, la qual cosa demanarà la participació dels assistents. L’objectiu és crear un clima distès en què tothom s’expressi lliurement, sense autocensura ni temor a equivocar-se. Totes les opinions seran valorades i contrastades. Cal afegir que no hi ha cap requisit previ de coneixements mínims per participar-hi. Només calen ganes de passar-s’ho bé llegint, escrivint i compartint escrits, idees i experiències.

OBJECTIUS

A escriure bé s’hi arriba després d’haver llegit força i amb criteri, quan s’ha pogut aprendre dels grans escriptors. Per desenvolupar paulatinament la competència crítica i analítica un s’ha de convertir en un excel·lent lector que gaudeix amb el text i sap copsar com està construït. D’aquesta manera, un esdevé a poc a poc el millor crític dels propis escrits. Amb aquesta convicció, oferim aquest curs que es proposa aquests objectius:

• Adquirir les eines i les habilitats essencials per llegir, comprendre i analitzar poemes.
• Escriure poemes utilitzant els recursos estudiats al curs.
• Desenvolupar l’esperit crític aplicat tant a l’obra d’altres com a la pròpia producció.

CONTINGUTS

• Reflexions essencials sobre el fet poètic: debat sobre què entenem per poesia, sobre el gust i l’hàbit de llegir-ne, sobre allò que aporta la lectura poètica, sobre la innovació vs estereotip, sobre l’educació estètica…
• La lectura en veu alta del poema. Trets bàsics de l’oralització.
• Consideracions sobre alguns elements de la poesia: tema, recursos formals (mètrica i figures retòriques), veu, to i lèxic del poema.
• Possibles models: lectura i comentari de poemes de diferents tipologies i temàtiques.
• Anàlisi i comentari conjunt dels textos poètics dels participants.

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

Joan Manuel Homar (Barcelona, 1952). Ha estat més de trenta anys professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos estudis en el camp de la didàctica de la literatura. Actualment organitza i imparteix tallers de poesia, de narrativa i d’escriptura creativa. Ha publicat diversos llibres de poemes: On mai no fosqueja (2012), La lentitud de la mirada (2017, Premi Ciutat de Palma 2016), La pell recorda (2020) i Ningú (2022, Premi de la Vila de Martorell 2022).

Taller de fabulaciones. Seminari de escritura y lectura creativa sobre narrativa breve / 2023-2024

Professor: Carlos Robles Lucena

Tipus de curs: Presencial

Dates: 19 de setembre de 2023 – 6 de febrer de 2024

Horari: Dimarts de les 18:30 a 20:00h (15h en 10 sessions de periodicitat quinzenal)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 225€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

Descripción

Este taller quiere utilizar algunas de las piezas de la literatura universal, de todos los géneros y condición, como disparadoras de nuestra creatividad literaria y así acabar con la procrastinación, la pereza y la falta de originalidad. Así, daremos un repaso por la teoría y la práctica: los relatos, crónicas, decálogos y aforismos de maestros de la narrativa para escribir nuestros propios textos.

Cada sesión consta de una introducción teórica que propone un ejercicio textual. En la siguiente sesión se leen y comentan los textos y se introduce la nueva propuesta.

Programa

Sesión 1: Introducción a la narrativa breve y la escritura creativa
1.1 Introducción a la escritura creativa y al relato.
1.2 Teorías, decálogos, normas y su contraejemplo.
1.3 Casos de éxito.
1.4 Propuesta de escritura.

Sesión 2: Elementos fundamentales de la narrativa breve
2.1 Estructura básica de un relato breve
2.2 Desarrollo de personajes: creación de protagonistas memorables
2.3 El entorno narrativo: ambientación y descripción
2.4 Propuesta de escritura

Sesión 3: Las formas clásicas como inspiración contemporánea
3.1 Comentario de los textos de la sesión anterior y propuesta de reescritura
​3.2 Géneros y formas clásicas y sus mutaciones contemporáneas.
3.3 A hombros de gigantes.
3.4 Propuesta de escritura.

Sesión 4: El poder de la voz narrativa
4.1 Comentario de los textos de la sesión anterior
4.2 Identificación y elección del punto de vista adecuado
4.3 Exploración de diferentes estilos narrativos
4.4 La voz del narrador como elemento de estilo y personalidad

Sesión 5: La vanguardia como semillero.
5.1 Comentario de los textos de la sesión anterior y propuesta de reescritura
5.2 OULIPO.
5.3 Las cuestiones ludo-lingüísticas.
5.4 Propuesta de escritura

Sesión 6: Diálogos y desarrollo de personajes a través del lenguaje
6.1 Técnicas para escribir diálogos realistas y dinámicos
6.2 Uso del lenguaje como herramienta para definir y
desarrollar personajes
6.3 Ejercicios de escritura enfocados en la creación de diálogos efectivos
6.4 Revisión de los textos de la sesión anterior.

Sesión 7: Los otros géneros el género
7.1. Comentarios de la sesión anterior y propuesta de reescritura
7.2. La crónica, el diario y el falso diario, el aforismo, la entrevista, el autorretrato
​7.3. Propuesta de escritura

Sesión 8: La importancia de los detalles
8.1 El uso de la simbología y el subtexto en la narrativa breve
8.2 Técnicas para añadir detalles evocativos y sensoriales a la historia
8.3 Ejercicios de escritura centrados en la construcción de atmósferas
8.4 Revisión textos anteriores

Sesión 9: Edición y revisión de textos breves
9.1 Técnicas de edición y revisión para mejorar la claridad y fluidez del relato
9.2 La importancia del mercado y las redes
9.3 Revisión de ejemplos prácticos y retroalimentación grupal

Sesión 10: ¿Y ahora qué?
10.1 Lectura y comentario de los textos del curso.
10.2 La escritura y la publicación.
10.3 Revistas, revistas digitales, fanzines, redes sociales.
10.4 Cómo realizar una propuesta editorial

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

Carlos Robles Lucena (Terrassa, 1977) es escritor, profesor y crítico cultural. Es autor de Cerbantes Park (Navona, 2022) y No pregunten por Gagarin (Témenos Edicions, 2014). Algunos de sus relatos han formado parte de la antología Best European Fiction 2017 (Dalkey Archive Press) y de Uno más ocho (Reservoir Books). Fue galardonado con la beca Montserrat Roig de creación literaria, dentro del marco Barcelona Ciutat de Literatura Unesco. También ha sido cofundador, coeditor y fotocopiador en exclusiva de los fanzines difuntos Sedhante y Hebdomadario, así como lector profesional desde hace más de veinte años. Ha cuidado El paraíso imperfecto, una antología tímida de Augusto Monterroso. En la actualidad codirige la revista de literatura Kopek junto a Pablo Matilla.

Curs de reflexió poètica i de lectura: on s’amaga la poesia en allò que escriuen els poetes? / 2023

Curs de reflexió poètica i de lectura: on s’amaga la poesia en allò que escriuen els poetes? / 2023

Professor: Jaume Aulet

Tipus de curs: Presencial

Dates: 25 de setembre a 18 de desembre de 2023

Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30 h (24 hores en 12 sessions)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 365€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals: 292€)

Aquest és un curs de lectura de poesia. De fet vol ser una continuació del que vam fer l’any passat i que es titulava «D’això que escriuen, per què en diem poesia?». Quedi clar que serà una continuació, però no un segon nivell. O sigui que s’hi pot apuntar qui estigui interessat pel tema, tant si ja va venir l’any passat com si no.

Tornarem, doncs, a fer-nos preguntes i més preguntes. Què és un vers? Quina importància té la mètrica a l’hora de parlar de poesia i per què no se n’acaba de prescindir mai del tot? Per què sempre parlem tant de ritme? I el tòpic de les «figures retòriques»? Són útils per a alguna cosa, a part d’exercitar la memòria amb una rècula infinita de noms? On és la veritable essència del llenguatge poètic? O és que potser no n’hi ha cap, d’essència?

I continuarem veient per què els poetes saben captivar-nos amb allò que escriuen. L’efecte que proporcionen és extraordinari i no té res a veure amb el que pugui produir una altra mena de text escrit (o una altra forma artística, fins i tot). Hi fa molt que la seva principal eina de treball sigui la llengua. I una llengua que reconeixem perquè és la nostra.

Les diferents sessions volen forjar un camí (com en la «Cançoneta incerta» de Josep Carner) per a introduir-nos en tot aquest món, per adonar-nos que al darrere d’un poema hi ha un esforç per a la construcció d’un text, que respon a uns recursos que són més tècnics que no pas màgics. Perquè un poema sempre té un punt d’artifici, de construcció artificiosa. I si aconseguim endinsar-nos en els mecanismes de composició ja tindrem molt de guanyat a l’hora d’entendre’l.

El curs passat vam fixar-nos bàsicament en la tradició poètica catalana (des de l’època medieval fins als anys 30 del segle XX) i aquest cop arrencarem amb la poesia de postguerra i arribarem fins a la creació més estrictament actual. No treballarem amb un temari tancat perquè l’anirem adaptant a les circumstàncies i al ritme de les classes, però aquests punts poden servir d’orientació:

1. 1. 1. Noves remarques sobre el concepte de poesia. Reflexions generals i exemples il·lustradors: entre les ametistes de Guerau de Liost i la bijuteria de na Juana Dolores Romero Casanova.
      2. L’any 1939 és l’any zero per a la literatura catalana, com s’ha dit més d’un cop? I un nap! O és que no sabem que la poesia, com l’au fènix, sempre té cendres a punt per poder renéixer?
      3. Com podem endinsar-nos en la força tel·lúrica d’Agustí Bartra? Amb un bon coneixement del terreny? Amb maquinària pesada?
      4. Oliver, Brossa i Vinyoli. Tres Joans i un Pere que fa el quart.
      5. Què fa que agradi a tanta gent la poesia de Miquel Martí Pol o de Joan Margarit? I per què, durant un temps, havia agradat tant la de Salvador Espriu i ara sembla que no se’n canti ni gall ni gallina?
      6. Gabriel Ferrater i la multitud infinita i inacable de poetes ferraterians. On s’acaba l’experiència i comença la intel·ligència?
      7. L’Esclat dels anys 70. I el Bonpreu.
      8. Altres poetes. Del tastet al menú de degustació, amb atenció especial per a Jordi Cervera, Miquel Desclot, Marta Pessarrodona, Gemma Gorga, Bel Granya, Laia Noguera, Núria Martínez Vernis, Marc Rovira… i uns quants més que ens vinguin de gust a l’hora de les postres.

Treballarem els textos a partir d’un dossier que s’anirà facilitant a les persones inscrites. No cal haver fet lectures prèvies ni remenar gaire bibliografia, tot i que aniran sortint recomanacions concretes. S’han de tenir ganes de llegir, això sí. I és que… si no llegim, no som res!

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

Jaume Aulet i Amela (Terrassa, 1959). Historiador de la literatura, escriptor i professor universitari català. Estudià Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà el 1989 i exercí la docència, com a professor de literatura catalana. S'ha dedicat, sobretot, a l'estudi del Noucentisme i de la poesia catalana contemporània, temes sobre els quals ha publicat diversos llibres, com L'obra de Josep Carner (1991) o Josep Carner i els orígens del Noucentisme (1992), treball que va merèixer dos premis, el Jordi Rubió i Balaguer (1989), d'història de la literatura catalana, i el Manuel Milà i Fontanals (1991), a la millor tesi doctoral. També és autor de l'Antologia de la poesia noucentista (1997). També ha publicat nombroses edicions de textos i estudis diversos, especialment sobre la poesia dels anys seixanta, la d'exili, el conte de postguerra o la poesia més estrictament coetània. Des de l'any 2005 és membre del consell de redacció de la revista Estudis Romànics de l'Institut d'Estudis Catalans.