dilluns, 13 de juny del 2022

Curs de guió cinematogràfic (2022)

Curs de guió cinematogràfic / 2022

CURS DE GUIÓ CINEMATOGRÀFIC

Instructor: Luis Ortubia
Tipus de curs: presencial.
Dates: 22 setembre, 2022 – 29 desembre, 2022
Horari: Dijous, de 19:00 a 22:00h (42 hores en 14 sessions).
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa).
Preu: 500€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). Es podrà pagar en dos terminis.

PROGRAMA

Tema 1

Fonaments de la narrativa clàssica.
Fonaments i forma del guió.

Tema 2

Estructura de la narrativa.
Anàlisi d’obres pel que fa a l’estructura de la narrativa clàssica.

Tema 3

Gèneres.
– Construcció dels gèneres.
– Recursos dels diversos gèneres.
Arquetips.

Tema 4

Desenvolupament dels curtmetratges.
Sessions crítiques amb els companys i companyes en taula rodona i lectures de taula italiana (lecctures conjuntes d’un guió).

Tema 5

Nocions de com dur a terme un projecte:
– Estructura financera clàssica.
– Ajuts.
– Productores.
– Elements de la producció.
– Recursos humans necessaris.

Tema 6

Inici del desenvolupament d’una pel·lícula:
– Idea.
– Estructura.
– Tractament.
– Elements de la producció.
– Recursos humans necessaris.

Tema 7

Elaboració d’un dossier de venda.

Funcionament general del curs

La idea és desenvolupar el curs segons aquest temari que coincideix amb el desenvolupament de l’aprenentatge de l’ofici de guionista des que es fan els primers passos fins que fins que s’arriba a la plena professionalització.

La durada del curs pot semblar breu, però si cada alumne treballa a casa d’una manera activa —i a més intercanvia opinions, crítiques i consells amb la resta de companys— podrà avançar a un bon ritme en l’assoliment dels seus objectius particulars.

* * *

Luis Ortubia Arnó (Terrassa, 1992)

Trajectòria com a guionista

Curtmetratge: “El pantano” (Produït per Escac Films).
Llargmetratge: “Obra Maestra, historias de un autoengaño” (Produït per Escac Films).
Curtmetratge: “Verde que te quiero verde” (Produït per PlayTime movies).
Curtmetratge: “La caida del vencejo” (Produït per Escac Films).
– Guanyador: Queer Palm Cannes
– Nominat: Cinéfondation Cannes
– Candidat a: Premi Goya a millor curtmetratge de ficció
– Guanyador: Premi Avisual Pro Mecal

Formació

ITES (2011-2013)
Grau superior de Producció de cinema, ràdio i espectacles
ESCAC (2014-2019)
Grau en Cinema i mitjans audiovisuals
Especialitat en guió.
ESCAC (2019-2020)
Màster en guió

Us podeu matricular

en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/

o trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria

d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h

Carrer de Sant Pere, 46, 1r pis).

Podeu sol·licitar més informació sobre els cursos escrivint a:

escolaliteraturaterrassa@gmail.com

dimecres, 8 de juny del 2022

Teoria i pràctica de la narrativa - Nivell avançat (2022-2023)

PROSA – II: TEORIA I PRÀCTICA DE LA NARRATIVA

Instructor: Toritaka Tokumei
Tipus de curs: presencial.
Dates: 22 setembre, 2022 – 26 gener, 2023
Horari: Dijous, de 19:00 a 21:00h (36 hores en 18 sessions).
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa).
Preu: 550€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). Es podrà pagar en dos terminis.
Si alguna persona volgués matricular-se directament al segon nivell sense haver cursat el primer, caldrà realitzar una entrevista prèvia.

* * *

Aquest taller està adreçat a desenvolupar un projecte d’escriptura narrativa, sia relat sia novel·la (i tots els gèneres/subgèneres que hi ha entremig, abans i després), des de l’espurna fins el punt i final.

Sigui a partir del no res, d’una idea o escena, fins un manuscrit inacabat, tractarem cada obra en la seva individualitat grupalment. És a dir, organitzarem l’espai del taller de tal manera que puguem participar d’un diàleg crític sobre les obres de les altres persones així com sobre la pròpia.

Especialment important serà determinar què es vol dir per arribar al com, a genere un determinat efecte en la lectura tant a nivell concret (determinat passatge, escena o capítol) com a nivell general, oferint el sentit de l’obra.

Tot plegat desenvolupant les eines estudiades al taller de Prosa I, però acompanyades també d’una sèrie de lectures per analitzar com altres persones s’han encarat a les problemàtiques que la seva obra oferia i com les van resoldre en diferents gèneres tant formals com temàtics.

* * *

Lectures a efectuar durant el curs*

Borges, J. L. (1994). Ficciones.
Dai, S. (2000). Balzac et la petite tailleuse chinoise.
Iwasaki, F. (2004). Ajuar funerario.
Kawabata, Y. (1975). 美しさと哀しみと [Utsukushisa to kanashimi to].

*S’ofereixen el títol i any de publicació originals, pot llegir-se qualsevol edició i en qualsevol llengua, tot i que, en el seu moment, es recomanarà una edició en català o castellà.

Aquesta llista és provisional, depenent dels interessos del grup s’ajustarà incloent o excloent algunes obres.

A banda de les obres llistades es proveïrà d’un o més dossiers de textos breus.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Adam, J. (1984). Le récit. PUF, París.
————— (1985). Le texte narratif. Fernand Nathan, París.
Aguiar e Silva, V. M. de (1972). Teoría de la literatura. Gredos, Madrid.
Albadalejo, T. (1986). Teoría de los mundos posibles y macroestructura narrativa. Universidad de Alicante.
————— (1992). Semántica de la narración: la ficción realista. Taurus, Madrid.
Anderson, E. (1992). Teoría y técnica del cuento. Ariel, Barcelona.
Aristòtil (1985). Poètica. Laia, Barcelona.
————— (1953). Retórica. Instituto de Estudios Políticos, Madrid.
Auerbach, E. (1950). Mímesis. La realidad en la literatura. FCE, México.
Austin, J. (1971). Cómo hacer cosas con palabras. Paidós, Buenos Aires.
Ayala, F. (1984). La estructura narrativa. Crítica, Barcelona.
Bachelard, G. (1957). La poétique de l’espace. PUF, París.
Bajtín, M. (1982). Estética de la creación verbal. Siglo XXI, Madrid.
————— (1988). Problemas de la poética de Dostoievsky. FCE, México.
————— (1989). Teoría y estética de la novela. Taurus, Madrid.
Bal, M. (1985). Teoría de la narrativa. Cátedra, Madrid.
Baquero Goyanes, M. (1963). Perspectivismo y contraste. Gredos, Madrid.
————— (1970). Estructuras de la novela actual. Planeta, Barcelona.
————— (1988). ¿Qué es la novela? ¿Qué es el cuento? Universidad de Murcia.
Barthes, R. (1969). Crítica i veritat. Llibres de Sinera, Barcelona.
————— (1970). Análisis estructural del relato. Tiempo Contemporáneo, Buenos Aires.
Beltrán Almería, L. (1992). Palabras transparentes. Cátedra, Madrid.
Benveniste, E. (1974). Problemas de lingüística general. Siglo XXI, México.
————— (1987). Problemas de lingüística general II. Siglo XXI, México.
Bobes Naves, M. (1993). La novela. Síntesis, Madrid.
Booth, W. C. (1974). La retórica de la ficción. A. Bosch, Barcelona.
Bourneuf, R. et Oullet, R. (1975). La novela. Ariel, Barcelona.
Bronzwaer, W. J. M. (1970). Tense in the Novel. Wolters-Noordhoff, Groningen.
Brooks, C. et warren, R. P. (1943). Understanding Fiction. F. S. Crofts, New York.
Butor, M. (1964). Essais sur le roman. Gallimard, París.
Cercle de Praga (1971). «Las tesis de 1929», a J. Argente (ed.) El Círculo de Praga. Anagrama, Barcelona, pp. 30-63.
Chatman, S. (1990). Historia y discurso. La estructura narrativa en la novela y el cine. Taurus, Madrid.
Chico Rico, F. (1988). Pragmática y construcción literaria. discurso retórico y discurso narrativo. Universidad de Alicante.
Culler, J. (1989). «La littérarité», a M. Angenot et al (ed.), Théorie littéraire. PUF, París, pp. 31-43.
Dällenbach, L. (1991). El relato especular. Visor, Madrid.
Di Girolamo, C. (1982). Teoría crítica de la literatura. Crítica, Barcelona.
Dolezel, L. (1953). Narrative Modes in Czech Literature. University of Toronto Press, Toronto.
————— (1999). Estudios de poética y teoría de la ficción. Universidad de Murcia.
Durand, G. (1981). Estructuras antropológicas de lo imaginario. Taurus, Madrid.
Eco, U. (1965). Obra abierta. Seix-Barral, Barcelona.
————— (1981). Lector in fabula. La cooperación interpretativa en el texto narrativo. Lumen, Barcelona.
Erlich, V. (1969). El formalismo ruso. Seix-Barral, Barcelona.
Escarpit, R. (1974). Hacia una sociología del hecho literario. Edicusa, Madrid.
Ferreras, J. J. (1970). Teoría y praxis de la novela. Edic. Hispanoamericanas, París.
Florescu, V. (1971). La retorica nell suo sviluppo storico. Il Mulino, Bolonia.
Forster, E. M. (1983). Aspectos de la novela. Debate, Madrid.
Fowler, R. (1988). La literatura como discurso social. Marfil, Alcoi.
Friedman, M. (1955). Stream of Consciousness: a Study in Literary Method. Yale, U. P., New Haven.
Friedman, N. (1975). Form and Meaning in Fiction. University of Georgia Press, Athens.
Frye, N. (1977). Anatomía de la crítica. Monte Avila, Caracas.
García Berrido, A. (1973). Significado actual del formalismo ruso. Planeta, Barcelona.
————— (1988). Teoría de los géneros literarios. Arco/Libros, Madrid.
————— (1994). Teoría de la literatura. Cátedra, Madrid.
Garrido domínguez, A. (1993). El texto narrativo. Síntesis, Madrid.
Genette, G. (1969). Figures II. Seuil, París.
————— (1972). Figures III. Seuil, París.
————— (1983). Nouveau discours du récit. Seuil, París.
————— (1989). Palimpsestos. La literatura en segundo grado. Taurus, Madrid.
————— (1994). Ficción y dicción. Lumen, Barcelona.
Goldman, L. (1955). El hombre y lo absoluto. Península, Barcelona.
Goytisolo, J. (1959). Problemas de la novela. Ayuso, Madrid.
Greimas, A. J. (1966). Semántica estructural. Gredos, Madrid.
————— (1973). En torno al sentido. Fragua, Madrid.
Guillén, C. (1985). Entre lo uno y lo diverso. Crítica, Barcelona.
Gullón, G. et Gullón, A. (1974). Teoría de la novela (Aproximaciones hispánicas). Taurus, Madrid.
Gullón, R. (1980). Espacio y novela. A. Bosch, Barcelona.
Hamburger, K. (1986). Logique des genres littéraires. Seuil, París.
Harvey, W. J. (1965). Character and the Novel. Chatto & Windus, London.
Heindricks, W. O. (1976). Semiología del discurso literario. Cátedra, Madrid.
Hernadi, P. (ed.) (1978). What Is Literature? Indiana UP, Bloomington.
Hochman, B. (1985). Character in Literature. Cornell University Press, Ithaca.
Horacio, Q. (1987). Epistola ad Pisones. Taurus, Madrid.
Ingarden, R. (1983). L’oeuvre d’art littéraire. L’Age d’Homme, Lausana.
Iser, W. (1972). The Implied Rider: Patterns of Communications in Prose Fiction from Bunyan to Beckett. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
————— (1987). El acto de leer. Taurus, Madrid.
Jakobson, R. (1989). Lingüística i poètica i altres assaigs. Edicions 62, Barcelona.
Kayser, W. (1958). Interpretación y análisis de la obra literaria. Gredos, Madrid.
Kristeva, J. (1974). El texto de la novela. Lumen, Barcelona.
Landwehr, J. (1957). Text und Fiktion. Fink, Munich.
Lanser, S. S. (1981). The Narrative Acts: Point of View in Fiction. Princeton University Press, Princeton.
Lausberg, H. (1966). Manual de retórica literaria. Fundamento de una ciencia de la literatura. Gredos, Madrid.
Lázaro Carreter, F. (1976). Estudios de lingüística. Crítica, Barcelona.
Lejeune, Ph. (1975). Le pacte autobiographique. Seuil, París.
————— (1980). Je est un autre. Seuil, París.
Lotman, I. (1970). Estructura del texto artístico. Istmo, Madrid.
Lukács, G. (1966). Problemas del realismo. FCE, México.
————— (1966). Sociología de la literatura. Península, Barcelon a.
<spanstyle=”font-family: verdana, geneva, sans-serif;”>————— (1971). Teoría de la novela. Edhasa, Barcelona.
Martínez Bonati, F. (1983). La estructura de la obra literaria. Ariel, barcelona.
————— (1992). La ficción narrativa. Universidad de Murcia.
Mayoral, J. (ed.) (1987). Pragmática de la comunicación literaria. Arco/Libros, Madrid.
Meletinski, E. (1972). Estudio estructural y tipológico del cuento. R. Alonso E. D., Buenos Aires.
Mendilow, A. A. (1965). Time and the Novel. Humanities Press, New York.
Meyerhoff, H. (1955). Time in Literature. University of California Press, Berkeley.
Mignolo, W. (1978). Elementos para una teoría del texto literario. Crítica, Barcelona.
Mukarovsky, J. (1967). Escritos de Estética. Gili, Barcelona.
Pacheco, C. et Barrera, L. (comp.) (1993). Del cuento y sus alrededores. Aproximaciones a la teoría del cuento. Monte Ávila, Caracas.
Parsons, T. (1980). Nonexistens Objects. Yale University Press, New Haven.
Pavel, T. (1988). Univers de la fiction. Seuil, París.
Plett, H. (ed.) (1977). Rhetorik, Kritische Positionen Zum Stand der Forschung. Fink, Munich.
Pouillon, J. (1970). Tiempo y novela. Paidós, Buenos Aires.
Pozuelo Yvancos, J. M. (1988). Del formalismo a la neorretórica. Taurus, Madrid.
————— (1988). Teoría del lenguaje literario. Cátedra, Madrid.
Reis, C. et Lopes, A. C. (1996). Diccionario de narratología. Ediciones Colegio de España, Salamanca.
Ricoeur, P. (1987). Tiempo y narración, I-II. Cristiandad, Madrid.
Roas, D. (2010). Poéticas del microrrelato. Arco/Libros, Madrid.
Robbe-griller, A. (1965). Por una novela nueva. Seix-Barral, Barcelona.
Scholes, R. et Kellog, R. (1970). La natura della narrativa. Il Mulino, Bolonia.
Segre, C. (1976). Las estructuras y el tiempo. Planeta, Barcelona.
————— (1985). Principios de análisis del texto literario. Crítica, Barcelona.
Spang, K. (1993). Géneros literarios. Síntesis, Madrid.
Stanzel, F. K. (1964). Typische Formen des Romans. Vanderhoeck-Ruprecht, Gotinga.
Sullà, E. (1985). Poètica de la narració. Empúries, Barcelona.
————— (1996). Teoría de la novela. Crítica, Barcelona.
Tacca, O. (1973). Las voces en la novela. Gredos, Madrid.
————— (1986). El estilo indirecto libre y las maneras de narrar. Kapelusz, Buenos Aires.
Todorov, T. (1971). Literatura y significación. Planeta, Barcelona.
————— (1979). «La noció de literatura» a Els Marges v. 15, pp. 27-36.
————— (ed.) (1965). Théorie de la littérature. Seuil, París.
————— (ed.) (1970). Teoría de la literatura de los formalistas rusos. Signos, Buenos Aires.
Tomachevski, B. (1982). Teoría de la literatura. Akal, Madrid.
Tuson, J. (1990). El llenguatge i el plaer. Empúries, Barcelona.
Van Dijk, T. A. (1980). Texto y contexto. Cátedra, Madrid.
Villanueva, D. (1992). Teorías del realismo literario. Instituto de España/Espasa-Calpe, Madrid.
————— (ed.) (1994). Curso de teoría de la literatura. Taurus, Madrid.
Volek, E. (1992). Antología del formalismo ruso y el grupo de Bajtín. Polémica, historia y teoría literaria. Fundamentos, Madrid.
Voloshinov, V. N. (1976). El signo ideológico y la filosofía del lenguaje. Nueva Visión, Buenos Aires.
Weinrich, H. (1968). Estructura y función de los tiempos en el lenguaje. Gredos, Madrid.
Welleck, R. et Warren, A. (1966). Teoría literaria. Gredos, Madrid.

* * *

Toritaka Tokumei és un escriptor format en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona.

És membre del col·lectiu Visiones de lo fantástico (LoFantastico.com) de la UAB, i del Cercle d’Escriptura i Crítica de la UB. Des de l’any 1998, ha publicat narrativa breu en diverses antologies a Catalunya, Espanya i Perú. Coordina i organitza diversos tallers d’escriptura i xerrades literàries.

http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

diumenge, 5 de juny del 2022

Teoria i pràctica de la narrativa - Nivell inicial (2022-2023)

PROSA – I: TEORIA I PRÀCTICA DE LA NARRATIVA

Instructor: Toritaka Tokumei
Tipus de curs: presencial.
Dates: 20 setembre, 2022 – 13 juny, 2023
Horari: Dimarts, de 18:30 a 20:30 h (72 hores en 36 sessions).
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa).
Preu: 1090€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). Es podrà pagar en tres terminis.

* * *

Aquest taller s’estructura al voltant de l’estudi dels diferents elements propis de la narratologia per tal d’aplicar-los a l’escriptura.

Així, al primer trimestre es combinarà una part principal teòrica amb l’anàlisi pràctica de diverses obres de narrativa breu, fragments de novel·la i altres disciplines artístiques com el cinema o la televisió, per recolzar uns primers exercicis d’escriptura creativa.

En el segon trimestre s’aprofundirà en l’escriptura dels anteriors exercicis vinculant els diversos elements narratològics examinats a qüestions d’estil, correcció i crítica literàries.

Finalment, el tercer trimestre es dedicarà a la creació d’una o més obres desmarcant-se dels anteriors exercicis i potenciant la creativitat de cada autor.

* * *

Temes:
• El concepte de literarietat en Jakobson
• La narratologia com a disciplina, introducció a Genette
• Ficció i narració
• Història i trama
• El temps
• L’espai
• Els personatges
• El narrador
• La focalització
• El tema
• Estil
• Lectura i interpretació
• Crítica i correcció textual i literària

Lectures: Es proveirà d’un dossier al principi del curs i/o de diversos textos a cada sessió.

Bibliografia complementària:
Antonio Garrido, El texto narrativo, Síntesis, Madrid, 1993.
Carlos Pacheco et Luis Barrera (comp.), Del cuento y sus alrededores. Aproximaciones a la teoría del cuento, Monte Ávila, Caracas, 1993.
Carlos Reis et Ana Cristina Lopes, Diccionario de narratología, Ediciones Colegio de España, Salamanca, 1996.
Cesare Segre, Principios y análisis del texto literario, Crítica, Barcelona, 1985.
David Roas, Poéticas del microrrelato, Arco/Libros, Madrid, 2010.
Enric Sullà (ed.), Poètica de la narració, Empúries, Barcelona, 1985.
Enrique Anderson, Teoría y técnica del cuento, Ariel, Barcelona, 1992.
Gerard Genette, Ficción y dicción, Lumen, Barcelona, 1994.
Gerard Genette, Figuras III, Lumen, Barcelona, 1991.
Lubomír Dolezel, Estudios de poética y teoría de la ficción, Universidad de Murcia, Murcia, 1999.
Luis Beltrán, Palabras transparentes. La configuración del discurso del personaje en la novela, Cátedra, Madrid, 1992.
Mieke Bal, Teoría de la narrativa. Introducción a la narratología, Cátedra, Madrid, 1990.
Paul Ricoeur, Tiempo y narración, Ediciones Cristiandad, Madrid, 1987.
Seymour Chatman, Historia y discurso, Taurus, Madrid, 1990.

* * *

Toritaka Tokumei és un escriptor format en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona.

http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

dimarts, 31 de maig del 2022

Curs de creació i escriptura dramàtiva - Nivell inicial (2022-2023)

Curs de creació i escriptura dramàtica – 1 / 2022-2023 Escola de Literatura de Terrassa

El teatro es poesía que sale del libro para hacerse humana.
Federico García Lorca

La dramatúrgia és l’art d’escriure peces per a la representació teatral. Essent el Teatre una disciplina de comunicació multi-vehicular per la seva pròpia naturalesa, la creació del text dramàtic ha de concebre’s seguint aquesta mateixa filosofia i atorgant a la paraula escrita una condició plural d’engranatge que existeix enmig d’un conjunt d’eines diverses per a la realització de l’obra desitjada. La dramatúrgia és la tècnica del present, de la versemblança, de la coherència poètica i de l’elegància a l’hora d’emmirallar la societat que representa. És la veu de l’autor però també la dels caràcters ficticis, és la metàfora ancorada en les experiències vivencials que compartim i que estableixen la connexió emocional entre el personatges i el públic. És la condensació de l’absolut universal en les misèries de la nostra quotidianitat.

1r nivell

Instructor: Marcel Clement
Tipus de curs: presencial
Dates: 30 setembre 2022 – 31 març 2023
Horari: Divendres, de 17:00 a 19:00h (48 hores en 24 sessions)

Preu: 740€ (20% descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). Es pot pagar en dos terminis.

En aquest curs, l’alumne descobreix la dramatúrgia com a vehicle narratiu amb les seves particularitats i comença a separar-lo de les narratives més predominants com la novel·la o el cine. A través d’exercicis pràctics, anirà afinant la seva veu dramatúrgica, explorant la poètica i estil que li són propis i que caracteritzaran la seva veu teatral.

Punts del temari:
– La llengua parlada: diferències entre narrativa i teatre.
– La veu del personatge: Trobar el to i la versemblança en l’expressió escrita.
– Escriptura quintaessencial: La reducció a l’essència de la necessitat textual.

– El teatre i els seus vehicles: Els diferents canals semiòtics dins la representació escènica.
– La destrucció aristotèlica: La renúncia a la trama, als personatges i a l’estructura d’unitat aristotèlica de temps, espai i acció.
– Actuant els textos: Introducció a la interpretació teatral i a la direcció escènica per entendre el mitjà natural de divulgació del text dramàtic.
– Noves tendències i post-dramatisme: Anàlisi i experimentació amb les noves formes de dramatúrgia.
– Trobant la pròpia veu: Recerca mitjançant els exemples bibliogràfics i l’experimentació del propi gust i estil, desembocant en la comprensió de la identitat dramatúrgica de l’autor.
L’alumne, al final del primer nivell, crearà una peça curta de micro-teatre (15 minuts).

BIBLIOGRAFIA GENERAL RECOMANADA

Antígona, Sòfocles
Macbeth, William Shakespeare
Casa de nines, Henrik Ibsen
Qui a casa torna, Harold Pinter
Ansia, Sarah Kane

Marcel Clement neix a Andorra la Vella. Obté la titulació en solfeig i harmonia al conservatori d’Andorra. Inicia la seva formació com a músic primer amb el clarinet, però finalment es decantà pel piano. La seva carrera com a cantant comença de molt jove amb el Cor Nacional d’Andorra fent gires nacionals i internacionals. És Llicenciat per l’Escola Memory de Teatre Musical l’any 2004 i tres anys més tard pel Col·legi del Teatre de Barcelona. Ha fet cursos d’especialització en Shakespeare i Txèkhov amb Ferran Audí i Raimon Molins. És professor d’interpretació i de cant tant per a nens com per a joves i adults en diferents escoles de Barcelona com Eòlia o l’escola Memory.

Ha treballat amb directors com Joan Font (Comediants), Joan Lluís Bozzo (Dagoll Dagom), Carles Porta o Joaquim Oristrell. Destaquen en la seva carrera professional papers principals a El somni d’una nit d’estiu, 1714: crònica d’un setge o en rol secundari a Scaramouche de Dagoll Dagom.

També ha col·laborat com a adjunt a la direcció amb Pere Arquillué en l’obra Audiència i vernissatge, estrenada en el Festival Grec. Ha treballat també com a regidor a l’espectacle Carmen la Cubana produït al Teatre Delamar d’Amsterdam i a La plaça del diamant, dirigida per Paco Mir. Es llicencia, l’any 2020, en Direcció i Dramatúrgia a ESAD. A més, ha realitzat cursos de dramatúrgia a la sala Beckett. És, també, guanyador, durant dos anys consecutius, de la beca SGAE d’estudis de direcció i dramatúrgia.

Obres estrenades
Compta ja amb dues dramatúrgies estrenades i una tercera programada a la Sala Atrium.
2020 – Jo sóc la Fúria, al Teatre Eòlia
2017 – Només 3 dies: el musical, al Versus teatre, amb direcció de Victòria Boixadera

Experiència docent
Professor d’escriptura a l’Escola de Literatura de Terrassa
Professor d’interpretació a l’aula de teatre de la UB
Professor d’interpretació per a joves al planter d’Eòlia

Us podeu matricular

en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matricula-elt/

o trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria

d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h

Carrer de Sant Pere, 46, 1r pis).

Podeu sol·licitar més informació sobre els cursos escrivint a:

escolaliteraturaterrassa@gmail.com

dijous, 3 de març del 2022

La cuina de l'escriptura: Josep Lluís Badal - Antònia Carré-Pons - Jaume C. Pons Alorda - Blanca Llum Vidal (2022)

ESCOLA DE LITERATURA DE TERRASSA

Seminari: La cuina de l'escriptura

Instructors: Josep Lluís Badal, Antònia Carré-Pons, Jaume C. Pons Alorda i Blanca Llum Vidal
Dates: 26 d’abril i 3, 10 i 24 de maig
Horari: Dimarts, de 19:00 a 20:30 (6h en 4 sessions)
Preu: 50€ (20% descompte per a persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

LA CUINA DE L’ESCRIPTURA

Els autors i les autores que participaran al seminari ens explicaran la seva experiència personal a l’hora d’escriure: propòsits, maneres de fer, motivacions que empenyen a l’escriptura, el treball quotidià, canvis al llarg del temps, experiències viscudes... i qualsevol altre aspecte que pugui semblar interessant.

26 d'abril - Josep Lluís Badal
3 de maig - Jaume C. Pons Alorda
10 de maig - Antònia Carré-Pons
24 de maig - Blanca Llum Vidal

http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha a l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

dilluns, 14 de febrer del 2022

Taller de rapi improvisació (2022)

dilluns, 31 de gener del 2022

La filosofia de Blade Runner

Instructor: Susana Funes
Dates: 20 i 27 abril, 2022 – 11 i 18 maig, 2022
Horari: dimecres, de 18:30 a 20:30 (8h en 4 sessions)
Preu: 100€ (20% descompte per a persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

LA FILOSOFÍA DE BLADE RUNNER

De un fracaso de taquilla a un clásico y un film de culto, Blade Runner es una de las películas más influyentes de todos los tiempos. Precursora del ciberpunk, la obra de Ridley Scott ha dado pie a un sinfín de análisis, lecturas y reflexiones, así como a un interminable legado en imaginería, estéticas y narrativas que traspasa con creces lo cinematográfico.

En este seminario nos adentraremos en todo su universo, desde su germen en la novela de la Philip K Dick, ¿Sueñan los Androides con Ovejas Eléctricas?, hasta la continuación de Denis Villeneuve en Blade Runner 2049 y los cortos asociados: Blade Runner: Black Out 2022, 2036: Nexus Dawn y 2048: Nowhere to run.

Este monográfico te permitirá disfrutar, conocer y analizar cada uno de los aspectos clave del universo Blade Runner, a través de la reflexión filosófica, el análisis cinematográfico, los estudios literarios y culturales. Te reencantarás aún más con la película, sumergiéndote en el trasfondo filosófico de su visión de lo humano y la sociedad. También descubrirás nuevas obras, interconexiones e influencias, y aprenderás cómo interpretarlas desde diferentes perspectivas.

1. Ovejas eléctricas. Philip K Dick, la crisis de realidad y otras obsesiones.
2. Lágrimas en la lluvia. Replicantes, transhumanos y posthumanos, paradojas de la naturaleza y el destino del hombre.
3. Los Ángeles 2019. Cuando la distopía nos alcanzó.
4. Rick Deckard vs Roy Batty. El (retorcido) viaje del héroe y la autorrealización.
5. Ciberpunk y las colonias del mundo exterior. El retrato del capitalismo tardío.
6. Nexus, más humanos que los humanos. De Tyrell a Wallace, potencialidades y límites de la ciencia.

¿A quién está dirigido? Este seminario está dirigido a que deseen sumergirse en el universo de Blade Runner desde la reflexión filosófica y literaria sin ningún conocimiento previo. También está enfocado a quienes les interese profundizar, reflexionar o investigar en torno al género de ciencia ficción.

Metodología. Este seminario se desarrollará bajo el formato de discusión guiada. Durante las dos horas de sesión, se intercalará la exposición de conceptos clave con la proyección de extractos de películas, para dar paso a la discusión guiada y debate conjunto. Para cada sesión se deberán ver cierta cantidad de películas/cortos y realizar breves lecturas. Para quienes no puedan acceder a estos documentos por cualquier causa, se podrá facilitar una forma viable de acceso.

Duración. 1 mes (8h en 4 sesiones).

Cinematografía recomendada:
SCOTT, Ridley. Blade Runner. Warner BROS. 1982.
SCOTT, Luke. 2036: Nexus Dawn. Alcon Entertainment, Columbia Pictures, Thunderbird Entertainment, Scott Free Productions. 2017.
SCOTT, Luke. 2048: Nowhere to run. Alcon Entertainment, Columbia Pictures, Thunderbird Entertainment, Scott Free Productions. 2017.
SPIELBERG, Steven. Minority Report. Amblin Entertainment, Cruise/Wagner Productions. 2002.
VERHOEVEN, Paul. Total Recall. Carolco Pictures. 1990.
VILLENEUVE, Denis. Blade Runner 2049. Alcon Entertainment, Columbia Pictures. 2017.
WACHOWSKI, Lana y Lilly. The Matrix. Warner Bros. 1999.
WATANABE, Shinichiro. Blade Runner: Black Out 2022. Alcon Entertainment, CygamesPictures. 2017.

Bibliografía recomendada:
BAUMAN, Zygmunt. La sociedad individualizada. Cátedra. Madrid, 2001.
BORDWELL, David. El arte cinematográfico. Paidós. Barcelona, 1995.
CAMPBELL, Joseph. El héroe de las mil caras. Fondo de Cultura Económica. México, 2014.
CARAVALLADO, Dani. «La ciencia-ficción y el ciberpunk”». En D. Sanchez-Mesa (Comp.), Literatura y cibercultura (pp. 235-268). Arco. Madrid, 2004.
DICK, Philip K. ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? Austral. Barcelona, 2019.
DICK, Philip K. «El informe de la minoría». En Cuentos completos IV. Ediciones Minotauro: Barcelona, 2008.
GOROSTIZA, Jorge; Pérez, Ana. Ridley Scott. Blade Runner. Paidós. Barcelona, 2002.
JUNG, Carl Gustav. Arquetipos e inconsciente colectivo. Editorial Paidos. Barcelona, 1991.
PÉREZ RASETTI, Carlos. Epistemología para vigilar. A propósito de Blade Runner. Episteme. Valencia, 1985.
VON FRANZ, Marie-Louise. «El proceso de individuación» en El hombre y sus símbolos. Biblioteca Universal Contemporánea. Barcelona, 1984; pp.157-228.

Bibliografía complementaria:
BAUMAN, Zygmunt. Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Gedisa. Barcelona, 2003.
BOSTROM, Nick. «The Transhumanist FAQ. A General Introduction. Version 2.1». Transhumanist Association, 2003. Disponible en: https://www.nickbostrom.com/views/transhumanist.pdf
CARAVALADO, Dani. Cyberpunk and Cyberculture. The Atholone Press. New Jersey, 2000.
JUNG, Carl Gustav. El hombre y sus símbolos. Biblioteca Universal Contemporánea. Barcelona, 1976.
MARZAL FELICI, José; Rubio Marco, Salvador. Blade Runner. Ridley Scott (1982). Octaedro. Barcelona, 2002.
MUÑOZ GARCÍA, Juan José. Blade Runner. «Más humanos que los humanos». Rialp. Madrid, 2008.
ZWEIG, Connie; ABRAMS, J Jeremiah (ed). Encuentro con la Sombra. Editorial Kairós. Barcelona, 2007.

http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com