diumenge, 19 de juny del 2022

D'això que escriuen (o que escrivim), per què en diem poesia? (2022-2023)

 

D’això que escriuen (o que escrivim), per què en diem poesia? Escola de Literatura de Terrassa / 2022-2023


CURS DE REFLEXIÓ I DE PRÀCTICA POÈTICA – I

  • Instructor: Jaume Aulet.
  • Tipus de curs: presencial.
  • Dates: 3 octubre a 28 novembre, 2022 (Bloc 1 – 8 sessions) / 9 a 30 gener, 2023 (Bloc 2 – 4 sessions).
  • Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30 h (24 hores en 12 sessions).
  • Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa).
  • Preu Bloc 1: 160€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). 
  • Preu Bloc 1 + Bloc 2: 280€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). 

 

D’AIXÒ QUE ESCRIUEN (O QUE ESCRIVIM), PER QUÈ EN DIEM POESIA?

Vet aquí una de les grans preguntes de la literatura, especialment per a aquells que, a l’hora d’escriure o de llegir, són temptats per l’inefable.

Què és un vers? Quina importància té la mètrica a l’hora de parlar de poesia i per què no se n’acaba de prescindir mai del tot? Per què sempre parlem tant de ritme? I el tòpic de les “figures retòriques”? Són útils per a alguna cosa, a part d’exercitar la memòria amb una rècula infinita de noms? On és la veritable essència del llenguatge poètic? O és que potser no n’hi ha cap, d’essència?

Enmig de tantes preguntes hi ha, si més no, una gran certesa: els poetes saben captivar-nos amb allò que escriuen. L’efecte que proporcionen és extraordinari i no té res a veure amb el que pugui produir una altra mena de text escrit (o una altra forma artística, fins i tot). Hi fa molt que la seva principal eina de treball sigui la llengua. I una llengua que reconeixem perquè és la nostra.

Aquest curs vol ser un camí per a introduir-nos en tot aquest món, per adonar-nos que al darrere d’un poema hi ha un esforç per a la construcció d’un text (abans en dèiem un “artefacte”), que respon a uns recursos que són més tècnics que no pas màgics. Perquè un poema sempre té un punt d’artifici, de construcció artificiosa. I si aconseguim endinsar-nos en els mecanismes de composició ja tindrem molt de guanyat a l’hora d’entendre’l. I també de produir-ne, és clar, en cas que aquest sigui el nostre objectiu.

El curs està pensat tant per a lectors de poesia amb voluntat d’aprofundir en els mecanismes, tècniques i recursos de la creació poètica, com per a gent amb vocació poètica que vulgui dedicar-se a escriure’n, de poesia. Per això les dotze sessions previstes, queden repartides en dos blocs:

  1. Bloc 1: Vuit sessions de lectura i anàlisi de poemes.
  2. Bloc 2: Quatre sessions de pràctica creativa.

Hi ha la possibilitat d’inscriure’s només al primer bloc o bé a tots dos alhora. La programació definitiva es farà en funció del nombre d’assistents i dels interessos del grup, però ja d’entrada es defineixen, a grans trets, les característiques de cada un dels dos apartats.

PRIMER BLOC. QUÈ TÉ DE POESIA ALLÒ QUE ESCRIUEN ELS POETES? (8 sessions)

  1. El concepte de poesia. Reflexions generals i exemples il·lustradors: de les traduccions de Safo de Lesbos als recosits d’Antoni Clapés.
  2. Per què Ausiàs March mereixeria el Nobel de literatura i Ramon Llull, en canvi, s’hauria de conformar amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes?
  3. Aparteu-vos, Góngoras i Quevedos, que ve el Rector de Vallfogona! De la poesia en blanc i negre a la poesia en color.
  4. Jacint Verdaguer i la coca de Folgueroles. Un aliment per a insaciables.
  5. Amb què s’entreté Joan Maragall a l’hora que el sol es pon? Bevent aigua de la font? Baixant al santuari de Núria (en comptes de pujar-hi)?
  6. Hi ha un abans i un després de Josep Carner? I no serà que n’hi ha dos, de Carners?
  7. Diumenge de tertúlia poètica. O anem a la de Carles Riba i Clementina Arderiu o a la de J. V. Foix. És clar que sempre podem passar el cap de setmana a les vinyes verdes vora el mar.
  8. Oliver, Brossa i Vinyoli. Tres Joans i un Pere que fa el quart.
  9. Com podem endinsar-nos en la força tel·lúrica d’Agustí Bartra? Amb un bon coneixement del terreny? Amb maquinària pesada?
  10. Què fa que agradi a tanta gent la poesia de Miquel Martí Pol o de Joan Margarit? I per què, durant un temps, havia agradat tant la de Salvador Espriu i ara no se’n canta ni gall ni gallina?
  11. Altres poetes. Del tastet al menú de degustació, amb atenció especial per a Jordi Cervera, Miquel Desclot, Marta Pessarrodona, Gemma Gorga, Bel Granya, Laia Noguera, Núria Martínez Vernis, Marc Rovira… i algú altre que ens vingui de gust.

Treballarem els textos a partir d’un dossier que s’anirà facilitant a les persones inscrites. No hi ha una bibliografia obligatòria a llegir, però sí que és recomanable donar un cop d’ull a algun d’aquests quatre llibres:

  • Charles BAUDELAIRE, Consells als joves escriptors i altres escrits, selecció de Jordi Llovet i traducció de Lluís M. Todó, Barcelona, Columna, 1996, (“Biblioteca d’Idees Literàries”, 2).
  • Pere BALLART, El contorn del poema, Barcelona, Quaderns Crema, 1998, (“Assaig”, 21). N’hi ha traducció castellana del 2005 a Acantilado.
  • Terry EAGLETON, Cómo leer un poema, traducció de Mario Jurado, Madrid, Akal, 2010, (“Teoría Literaria”, 12).
  • Jaume MEDINA, L’art de la paraula. Tractat de retòrica i poètica, Barcelona, Proa, 2000, (“Biblioteca Literària”, estudis, 1).

Per a inscriure’s a aquest bloc no és necessari tenir cap formació prèvia. Només cal que a qui s’apunti li agradi la poesia i tingui ganes de llegir-ne.

SEGON BLOC. QUÈ TÉ DE POESIA ALLÒ QUE ESCRIVIM? (4 sessions)

  1. El món en vers i la possibilitat de poetitzar sobre qualsevol cosa: des del teorema de Pitàgoras fins a la nova T-10 per viatjar a Sabadell, passant pel preu de les mongetes tendres.
  2. De la imitació de models al pastitx com a pràctica creativa. Fins a quin punt puc ser foixós? O carnerívol? Si em ve de gust, soc capaç de martipolejar o de marçalejar?
  3. Anàlisi i comentari compartit de poemes de creació pròpia.

Per a inscriure’s a aquest bloc cal haver-se apuntat també al primer i haver-lo seguit amb regularitat. No cal dir que aquestes sessions estan pensades per a gent amb vocació creativa, amb ganes d’iniciar-se en la pràctica poètica o de millorar-ne els resultats.


Us podeu matricular
o trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria
d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h
Carrer de Sant Pere, 46, 1r pis).
Podeu sol·licitar més informació sobre els cursos escrivint a:

dimarts, 14 de juny del 2022

Curs de creació i escriptura dramàtica - Nivell avançat (2022-2023)

 

Curs de creació i escriptura dramàtica – 2 / 2022-2023

 Escola de Literatura de Terrassa


El teatro es poesía que sale del libro para hacerse humana.

Federico García Lorca

La dramatúrgia és l’art d’escriure peces per a la representació teatral. Essent el Teatre una disciplina de comunicació multi-vehicular per la seva pròpia naturalesa, la creació del text dramàtic ha de concebre’s seguint aquesta mateixa filosofia i atorgant a la paraula escrita una condició plural d’engranatge que existeix enmig d’un conjunt d’eines diverses per a la realització de l’obra desitjada. La dramatúrgia és la tècnica del present, de la versemblança, de la coherència poètica i de l’elegància a l’hora d’emmirallar la societat que representa. És la veu de l’autor però també la dels caràcters ficticis, és la metàfora ancorada en les experiències vivencials que compartim i que estableixen la connexió emocional entre el personatges i el públic. És la condensació de l’absolut universal en les misèries de la nostra quotidianitat.

2n Nivell

Instructor: Marcel Clement
Tipus de curs: presencial
Dates: 3 octubre 2022 – 27 març 2023
Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30h (48 hores en 24 sessions)
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
Preu: 740€ (20% descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). Es pot pagar en dos terminis.

En aquest curs, l’alumne explora els estils, jocs dramatúrgics, formes i estratègies per tal d’aconseguir l’eficàcia escènica, tant en l’exposició de l’argument i el tema com en el control del públic a través de l’energia i la línia de creixement de la pròpia obra.

Punts del temari:

– Trobant la història: metodologia de creació artística i de recerca conceptual per tal de concretar la història que es vol explicar.
– Energia: El control de la intensitat en la trama i de la mirada del públic
– Estructura
– El tema com a pilar fonamental
– Emmirallant estils: exercicis d’anàlisi i assimilació dels estils dramatúrgics d’autors i autores de diferents èpoques per tal d’assimilar-ne les estratègies i incorporar les tècniques desitjades al propi estil de l’alumne.
– Dramatúrgia de resistència: creació d’escenes inspirades en fets d’actualitat per revelar l’aspecte eminentment politico-social i revolucionari del teatre.
– Performance i nous llenguatges
Òpera prima: creació d’una obra de teatre completa utilitzant tots els recursos adquirits.

BIBLIOGRAFIA GENERAL RECOMANADA

Antígona, Sòfocles
Macbeth, William Shakespeare
Casa de nines, Henrik Ibsen
Qui a casa torna, Harold Pinter
Ansia, Sarah Kane


Marcel Clement neix a Andorra la Vella. Obté la titulació en solfeig i harmonia al conservatori d’Andorra. Inicia la seva formació com a músic primer amb el clarinet, però finalment es decantà pel piano. La seva carrera com a cantant comença de molt jove amb el Cor Nacional d’Andorra fent gires nacionals i internacionals. És Llicenciat per l’Escola Memory de Teatre Musical l’any 2004 i tres anys més tard pel Col·legi del Teatre de Barcelona. Ha fet cursos d’especialització en Shakespeare i Txèkhov amb Ferran Audí i Raimon Molins. És professor d’interpretació i de cant tant per a nens com per a joves i adults en diferents escoles de Barcelona com Eòlia o l’escola Memory.

Ha treballat amb directors com Joan Font (Comediants), Joan Lluís Bozzo (Dagoll Dagom), Carles Porta o Joaquim Oristrell. Destaquen en la seva carrera professional papers principals a El somni d’una nit d’estiu1714: crònica d’un setge o en rol secundari a Scaramouche de Dagoll Dagom.

També ha col·laborat com a adjunt a la direcció amb Pere Arquillué en l’obra Audiència i vernissatge, estrenada en el Festival Grec. Ha treballat també com a regidor a l’espectacle Carmen la Cubana produït al Teatre Delamar d’Amsterdam i a La plaça del diamant, dirigida per Paco Mir. Es llicencia, l’any 2020, en Direcció i Dramatúrgia a ESAD. A més, ha realitzat cursos de dramatúrgia a la sala Beckett. És, també, guanyador, durant dos anys consecutius, de la beca SGAE d’estudis de direcció i dramatúrgia.

Obres estrenades
Compta ja amb dues dramatúrgies estrenades i una tercera programada a la Sala Atrium.
2020 – Jo sóc la Fúria, al Teatre Eòlia
2017 – Només 3 dies: el musical, al Versus teatre, amb direcció de Victòria Boixadera

Experiència docent
Professor d’escriptura a l’Escola de Literatura de Terrassa
Professor d’interpretació a l’aula de teatre de la UB
Professor d’interpretació per a joves al planter d’Eòlia



Us podeu matricular
o trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria
d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h
Carrer de Sant Pere, 46, 1r pis).
Podeu sol·licitar més informació sobre els cursos escrivint a:

dilluns, 13 de juny del 2022

Curs de guió cinematogràfic (2022)

 

Curs de guió cinematogràfic / 2022 


 

CURS DE GUIÓ CINEMATOGRÀFIC

  • Instructor: Luis Ortubia
  • Tipus de curs: presencial.
  • Dates: 22 setembre, 2022 – 29 desembre, 2022
  • Horari: Dijous, de 19:00 a 22:00h (42 hores en 14 sessions).
  • Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa).
  • Preu: 500€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). Es podrà pagar en dos terminis.

PROGRAMA

Tema 1

  • Fonaments de la narrativa clàssica.
  • Fonaments i forma del guió.

Tema 2

  • Estructura de la narrativa.
  • Anàlisi d’obres pel que fa a l’estructura de la narrativa clàssica.

Tema 3

  • Gèneres.
    – Construcció dels gèneres.
    – Recursos dels diversos gèneres.
  • Arquetips.

Tema 4

  • Desenvolupament dels curtmetratges.
  • Sessions crítiques amb els companys i companyes en taula rodona i lectures de taula italiana (lecctures conjuntes d’un guió).

Tema 5

  • Nocions de com dur a terme un projecte:
    – Estructura financera clàssica.
    – Ajuts.
    – Productores.
    – Elements de la producció.
    – Recursos humans necessaris.

Tema 6

  • Inici del desenvolupament d’una pel·lícula:
    – Idea.
    – Estructura.
    – Tractament.
    – Elements de la producció.
    – Recursos humans necessaris.

Tema 7

  • Elaboració d’un dossier de venda.

Funcionament general del curs

La idea és desenvolupar el curs segons aquest temari que coincideix amb el desenvolupament de l’aprenentatge de l’ofici de guionista des que es fan els primers passos fins que fins que s’arriba a la plena professionalització.

La durada del curs pot semblar breu, però si cada alumne treballa a casa d’una manera activa —i a més intercanvia opinions, crítiques i consells amb la resta de companys— podrà avançar a un bon ritme en l’assoliment dels seus objectius particulars.

* * *

Luis Ortubia Arnó (Terrassa, 1992)

Trajectòria com a guionista

  • Curtmetratge: “El pantano” (Produït per Escac Films).
  • Llargmetratge: “Obra Maestra, historias de un autoengaño” (Produït per Escac Films).
  • Curtmetratge: “Verde que te quiero verde” (Produït per PlayTime movies).
  • Curtmetratge: “La caida del vencejo” (Produït per Escac Films).
    – Guanyador: Queer Palm Cannes
    – Nominat: Cinéfondation Cannes
    – Candidat a: Premi Goya a millor curtmetratge de ficció
    – Guanyador: Premi Avisual Pro Mecal

Formació

  • ITES (2011-2013)
    Grau superior de Producció de cinema, ràdio i espectacles
  • ESCAC (2014-2019)
    Grau en Cinema i mitjans audiovisuals
    Especialitat en guió.
  • ESCAC (2019-2020)
    Màster en guió

Us podeu matricular
o trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria
d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h
Carrer de Sant Pere, 46, 1r pis).
Podeu sol·licitar més informació sobre els cursos escrivint a:

dimecres, 8 de juny del 2022

Teoria i pràctica de la narrativa - Nivell avançat (2022-2023)

 PROSA – II:  TEORIA I PRÀCTICA DE LA NARRATIVA

  • Instructor: Toritaka Tokumei
  • Tipus de curs: presencial.
  • Dates: 22 setembre, 2022 – 26 gener, 2023
  • Horari: Dijous, de 19:00 a 21:00h (36 hores en 18 sessions).
  • Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa).
  • Preu: 550€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). Es podrà pagar en dos terminis.
  • Si alguna persona volgués matricular-se directament al segon nivell sense haver cursat el primer, caldrà realitzar una entrevista prèvia.

* * *

Aquest taller està adreçat a desenvolupar un projecte d’escriptura narrativa, sia relat sia novel·la (i tots els gèneres/subgèneres que hi ha entremig, abans i després), des de l’espurna fins el punt i final.

Sigui a partir del no res, d’una idea o escena, fins un manuscrit inacabat, tractarem cada obra en la seva individualitat grupalment. És a dir, organitzarem l’espai del taller de tal manera que puguem participar d’un diàleg crític sobre les obres de les altres persones així com sobre la pròpia.

Especialment important serà determinar què es vol dir per arribar al com, a genere un determinat efecte en la lectura tant a nivell concret (determinat passatge, escena o capítol) com a nivell general, oferint el sentit de l’obra.

Tot plegat desenvolupant les eines estudiades al taller de Prosa I, però acompanyades també d’una sèrie de lectures per analitzar com altres persones s’han encarat a les problemàtiques que la seva obra oferia i com les van resoldre en diferents gèneres tant formals com temàtics.

* * *

Lectures a efectuar durant el curs*

  • Borges, J. L. (1994). Ficciones.
  • Dai, S. (2000). Balzac et la petite tailleuse chinoise.
  • Iwasaki, F. (2004). Ajuar funerario.
  • Kawabata, Y. (1975). 美しさと哀しみと [Utsukushisa to kanashimi to].

*S’ofereixen el títol i any de publicació originals, pot llegir-se qualsevol edició i en qualsevol llengua, tot i que, en el seu moment, es recomanarà una edició en català o castellà.

Aquesta llista és provisional, depenent dels interessos del grup s’ajustarà incloent o excloent algunes obres.

A banda de les obres llistades es proveïrà d’un o més dossiers de textos breus.

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Adam, J. (1984). Le récit. PUF, París.
————— (1985). Le texte narratif. Fernand Nathan, París.
Aguiar e Silva, V. M. de (1972). Teoría de la literatura. Gredos, Madrid.
Albadalejo, T. (1986). Teoría de los mundos posibles y macroestructura narrativa. Universidad de Alicante.
————— (1992). Semántica de la narración: la ficción realista. Taurus, Madrid.
Anderson, E. (1992). Teoría y técnica del cuento. Ariel, Barcelona.
Aristòtil (1985). Poètica. Laia, Barcelona.
————— (1953). Retórica. Instituto de Estudios Políticos, Madrid.
Auerbach, E. (1950). Mímesis. La realidad en la literatura. FCE, México.
Austin, J. (1971). Cómo hacer cosas con palabras. Paidós, Buenos Aires.
Ayala, F. (1984). La estructura narrativa. Crítica, Barcelona.
Bachelard, G. (1957). La poétique de l’espace. PUF, París.
Bajtín, M. (1982). Estética de la creación verbal. Siglo XXI, Madrid.
————— (1988). Problemas de la poética de Dostoievsky. FCE, México.
————— (1989). Teoría y estética de la novela. Taurus, Madrid.
Bal, M. (1985). Teoría de la narrativa. Cátedra, Madrid.
Baquero Goyanes, M. (1963). Perspectivismo y contraste. Gredos, Madrid.
————— (1970). Estructuras de la novela actual. Planeta, Barcelona.
————— (1988). ¿Qué es la novela? ¿Qué es el cuento? Universidad de Murcia.
Barthes, R. (1969). Crítica i veritat. Llibres de Sinera, Barcelona.
————— (1970). Análisis estructural del relato. Tiempo Contemporáneo, Buenos Aires.
Beltrán Almería, L. (1992). Palabras transparentes. Cátedra, Madrid.
Benveniste, E. (1974). Problemas de lingüística general. Siglo XXI, México.
————— (1987). Problemas de lingüística general II. Siglo XXI, México.
Bobes Naves, M. (1993). La novela. Síntesis, Madrid.
Booth, W. C. (1974). La retórica de la ficción. A. Bosch, Barcelona.
Bourneuf, R. et Oullet, R. (1975). La novela. Ariel, Barcelona.
Bronzwaer, W. J. M. (1970). Tense in the Novel. Wolters-Noordhoff, Groningen.
Brooks, C. et warren, R. P. (1943). Understanding Fiction. F. S. Crofts, New York.
Butor, M. (1964). Essais sur le roman. Gallimard, París.
Cercle de Praga (1971). «Las tesis de 1929», a J. Argente (ed.) El Círculo de Praga. Anagrama, Barcelona, pp. 30-63.
Chatman, S. (1990). Historia y discurso. La estructura narrativa en la novela y el cine. Taurus, Madrid.
Chico Rico, F. (1988). Pragmática y construcción literaria. discurso retórico y discurso narrativo. Universidad de Alicante.
Culler, J. (1989). «La littérarité», a M. Angenot et al (ed.), Théorie littéraire. PUF, París, pp. 31-43.
Dällenbach, L. (1991). El relato especular. Visor, Madrid.
Di Girolamo, C. (1982). Teoría crítica de la literatura. Crítica, Barcelona.
Dolezel, L. (1953). Narrative Modes in Czech Literature. University of Toronto Press, Toronto.
————— (1999). Estudios de poética y teoría de la ficción. Universidad de Murcia.
Durand, G. (1981). Estructuras antropológicas de lo imaginario. Taurus, Madrid.
Eco, U. (1965). Obra abierta. Seix-Barral, Barcelona.
————— (1981). Lector in fabula. La cooperación interpretativa en el texto narrativo. Lumen, Barcelona.
Erlich, V. (1969). El formalismo ruso. Seix-Barral, Barcelona.
Escarpit, R. (1974). Hacia una sociología del hecho literario. Edicusa, Madrid.
Ferreras, J. J. (1970). Teoría y praxis de la novela. Edic. Hispanoamericanas, París.
Florescu, V. (1971). La retorica nell suo sviluppo storico. Il Mulino, Bolonia.
Forster, E. M. (1983). Aspectos de la novela. Debate, Madrid.
Fowler, R. (1988). La literatura como discurso social. Marfil, Alcoi.
Friedman, M. (1955). Stream of Consciousness: a Study in Literary Method. Yale, U. P., New Haven.
Friedman, N. (1975). Form and Meaning in Fiction. University of Georgia Press, Athens.
Frye, N. (1977). Anatomía de la crítica. Monte Avila, Caracas.
García Berrido, A. (1973). Significado actual del formalismo ruso. Planeta, Barcelona.
————— (1988). Teoría de los géneros literarios. Arco/Libros, Madrid.
————— (1994). Teoría de la literatura. Cátedra, Madrid.
Garrido domínguez, A. (1993). El texto narrativo. Síntesis, Madrid.
Genette, G. (1969). Figures II. Seuil, París.
————— (1972). Figures III. Seuil, París.
————— (1983). Nouveau discours du récit. Seuil, París.
————— (1989). Palimpsestos. La literatura en segundo grado. Taurus, Madrid.
————— (1994). Ficción y dicción. Lumen, Barcelona.
Goldman, L. (1955). El hombre y lo absoluto. Península, Barcelona.
Goytisolo, J. (1959). Problemas de la novela. Ayuso, Madrid.
Greimas, A. J. (1966). Semántica estructural. Gredos, Madrid.
————— (1973). En torno al sentido. Fragua, Madrid.
Guillén, C. (1985). Entre lo uno y lo diverso. Crítica, Barcelona.
Gullón, G. et Gullón, A. (1974). Teoría de la novela (Aproximaciones hispánicas). Taurus, Madrid.
Gullón, R. (1980). Espacio y novela. A. Bosch, Barcelona.
Hamburger, K. (1986). Logique des genres littéraires. Seuil, París.
Harvey, W. J. (1965). Character and the Novel. Chatto & Windus, London.
Heindricks, W. O. (1976). Semiología del discurso literario. Cátedra, Madrid.
Hernadi, P. (ed.) (1978). What Is Literature? Indiana UP, Bloomington.
Hochman, B. (1985). Character in Literature. Cornell University Press, Ithaca.
Horacio, Q. (1987). Epistola ad Pisones. Taurus, Madrid.
Ingarden, R. (1983). L’oeuvre d’art littéraire. L’Age d’Homme, Lausana.
Iser, W. (1972). The Implied Rider: Patterns of Communications in Prose Fiction from Bunyan to Beckett. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
————— (1987). El acto de leer. Taurus, Madrid.
Jakobson, R. (1989). Lingüística i poètica i altres assaigs. Edicions 62, Barcelona.
Kayser, W. (1958). Interpretación y análisis de la obra literaria. Gredos, Madrid.
Kristeva, J. (1974). El texto de la novela. Lumen, Barcelona.
Landwehr, J. (1957). Text und Fiktion. Fink, Munich.
Lanser, S. S. (1981). The Narrative Acts: Point of View in Fiction. Princeton University Press, Princeton.
Lausberg, H. (1966). Manual de retórica literaria. Fundamento de una ciencia de la literatura. Gredos, Madrid.
Lázaro Carreter, F. (1976). Estudios de lingüística. Crítica, Barcelona.
Lejeune, Ph. (1975). Le pacte autobiographique. Seuil, París.
————— (1980). Je est un autre. Seuil, París.
Lotman, I. (1970). Estructura del texto artístico. Istmo, Madrid.
Lukács, G. (1966). Problemas del realismo. FCE, México.
————— (1966). Sociología de la literatura. Península, Barcelon a.
<spanstyle=”font-family: verdana, geneva, sans-serif;”>————— (1971). Teoría de la novela. Edhasa, Barcelona.
Martínez Bonati, F. (1983). La estructura de la obra literaria. Ariel, barcelona.
————— (1992). La ficción narrativa. Universidad de Murcia.
Mayoral, J. (ed.) (1987). Pragmática de la comunicación literaria. Arco/Libros, Madrid.
Meletinski, E. (1972). Estudio estructural y tipológico del cuento. R. Alonso E. D., Buenos Aires.
Mendilow, A. A. (1965). Time and the Novel. Humanities Press, New York.
Meyerhoff, H. (1955). Time in Literature. University of California Press, Berkeley.
Mignolo, W. (1978). Elementos para una teoría del texto literario. Crítica, Barcelona.
Mukarovsky, J. (1967). Escritos de Estética. Gili, Barcelona.
Pacheco, C. et Barrera, L. (comp.) (1993). Del cuento y sus alrededores. Aproximaciones a la teoría del cuento. Monte Ávila, Caracas.
Parsons, T. (1980). Nonexistens Objects. Yale University Press, New Haven.
Pavel, T. (1988). Univers de la fiction. Seuil, París.
Plett, H. (ed.) (1977). Rhetorik, Kritische Positionen Zum Stand der Forschung. Fink, Munich.
Pouillon, J. (1970). Tiempo y novela. Paidós, Buenos Aires.
Pozuelo Yvancos, J. M. (1988). Del formalismo a la neorretórica. Taurus, Madrid.
————— (1988). Teoría del lenguaje literario. Cátedra, Madrid.
Reis, C. et Lopes, A. C. (1996). Diccionario de narratología. Ediciones Colegio de España, Salamanca.
Ricoeur, P. (1987). Tiempo y narración, I-II. Cristiandad, Madrid.
Roas, D. (2010). Poéticas del microrrelato. Arco/Libros, Madrid.
Robbe-griller, A. (1965). Por una novela nueva. Seix-Barral, Barcelona.
Scholes, R. et Kellog, R. (1970). La natura della narrativa. Il Mulino, Bolonia.
Segre, C. (1976). Las estructuras y el tiempo. Planeta, Barcelona.
—————  (1985). Principios de análisis del texto literario. Crítica, Barcelona.
Spang, K. (1993). Géneros literarios. Síntesis, Madrid.
Stanzel, F. K. (1964). Typische Formen des Romans. Vanderhoeck-Ruprecht, Gotinga.
Sullà, E. (1985). Poètica de la narració. Empúries, Barcelona.
————— (1996). Teoría de la novela. Crítica, Barcelona.
Tacca, O. (1973). Las voces en la novela. Gredos, Madrid.
————— (1986). El estilo indirecto libre y las maneras de narrar. Kapelusz, Buenos Aires.
Todorov, T. (1971). Literatura y significación. Planeta, Barcelona.
————— (1979). «La noció de literatura» a Els Marges v. 15, pp. 27-36.
————— (ed.) (1965). Théorie de la littérature. Seuil, París.
————— (ed.) (1970). Teoría de la literatura de los formalistas rusos. Signos, Buenos Aires.
Tomachevski, B. (1982). Teoría de la literatura. Akal, Madrid.
Tuson, J. (1990). El llenguatge i el plaer. Empúries, Barcelona.
Van Dijk, T. A. (1980). Texto y contexto. Cátedra, Madrid.
Villanueva, D. (1992). Teorías del realismo literario. Instituto de España/Espasa-Calpe, Madrid.
————— (ed.) (1994). Curso de teoría de la literatura. Taurus, Madrid.
Volek, E. (1992). Antología del formalismo ruso y el grupo de Bajtín. Polémica, historia y teoría literaria. Fundamentos, Madrid.
Voloshinov, V. N. (1976). El signo ideológico y la filosofía del lenguaje. Nueva Visión, Buenos Aires.
Weinrich, H. (1968). Estructura y función de los tiempos en el lenguaje. Gredos, Madrid.
Welleck, R. et Warren, A. (1966). Teoría literaria. Gredos, Madrid.

* * *



Toritaka Tokumei és un escriptor format en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona.

És membre del col·lectiu Visiones de lo fantástico (LoFantastico.com) de la UAB, i del Cercle d’Escriptura i Crítica de la UB. Des de l’any 1998, ha publicat narrativa breu en diverses antologies a Catalunya, Espanya i Perú. Coordina i organitza diversos tallers d’escriptura i xerrades literàries.

 

 


 http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

diumenge, 5 de juny del 2022

Teoria i pràctica de la narrativa - Nivell inicial (2022-2023)

 PROSA – I:  TEORIA I PRÀCTICA DE LA NARRATIVA

  • Instructor: Toritaka Tokumei
  • Tipus de curs: presencial.
  • Dates: 20 setembre, 2022 – 13 juny, 2023
  • Horari: Dimarts, de 18:30 a 20:30 h (72 hores en 36 sessions).
  • Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa).
  • Preu: 1090€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). Es podrà pagar en tres terminis.

* * *

Aquest taller s’estructura al voltant de l’estudi dels diferents elements propis de la narratologia per tal d’aplicar-los a l’escriptura.

Així, al primer trimestre es combinarà una part principal teòrica amb l’anàlisi pràctica de diverses obres de narrativa breu, fragments de novel·la i altres disciplines artístiques com el cinema o la televisió, per recolzar uns primers exercicis d’escriptura creativa. 

En el segon trimestre s’aprofundirà en l’escriptura dels anteriors exercicis vinculant els diversos elements narratològics examinats a qüestions d’estil, correcció i crítica literàries. 

Finalment, el tercer trimestre es dedicarà a la creació d’una o més obres desmarcant-se dels anteriors exercicis i potenciant la creativitat de cada autor. 

* * *

Temes:
• El concepte de literarietat en Jakobson
• La narratologia com a disciplina, introducció a Genette
• Ficció i narració
• Història i trama
• El temps
• L’espai 
• Els personatges
• El narrador
• La focalització
• El tema
• Estil
• Lectura i interpretació
• Crítica i correcció textual i literària 

Lectures: Es proveirà d’un dossier al principi del curs i/o de diversos textos a cada sessió. 

Bibliografia complementària: 
Antonio Garrido, El texto narrativo, Síntesis, Madrid, 1993. 
Carlos Pacheco et Luis Barrera (comp.), Del cuento y sus alrededores. Aproximaciones a la teoría del cuento, Monte Ávila, Caracas, 1993. 
Carlos Reis et Ana Cristina Lopes, Diccionario de narratología, Ediciones Colegio de España, Salamanca, 1996. 
Cesare Segre, Principios y análisis del texto literario, Crítica, Barcelona, 1985. 
David Roas, Poéticas del microrrelato, Arco/Libros, Madrid, 2010. 
Enric Sullà (ed.), Poètica de la narració, Empúries, Barcelona, 1985. 
Enrique Anderson, Teoría y técnica del cuento, Ariel, Barcelona, 1992. 
Gerard Genette, Ficción y dicción, Lumen, Barcelona, 1994. 
Gerard Genette, Figuras III, Lumen, Barcelona, 1991. 
Lubomír Dolezel, Estudios de poética y teoría de la ficción, Universidad de Murcia, Murcia, 1999. 
Luis Beltrán, Palabras transparentes. La configuración del discurso del personaje en la novela, Cátedra, Madrid, 1992. 
Mieke Bal, Teoría de la narrativa. Introducción a la narratología, Cátedra, Madrid, 1990. 
Paul Ricoeur, Tiempo y narración, Ediciones Cristiandad, Madrid, 1987. 
Seymour Chatman, Historia y discurso, Taurus, Madrid, 1990.  

* * *


Toritaka Tokumei és un escriptor format en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona.

És membre del col·lectiu Visiones de lo fantástico (LoFantastico.com) de la UAB, i del Cercle d’Escriptura i Crítica de la UB. Des de l’any 1998, ha publicat narrativa breu en diverses antologies a Catalunya, Espanya i Perú. Coordina i organitza diversos tallers d’escriptura i xerrades literàries.

 

 


 http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

dimarts, 31 de maig del 2022

Curs de creació i escriptura dramàtiva - Nivell inicial (2022-2023)

 

Curs de creació i escriptura dramàtica – 1 / 2022-2023  Escola de Literatura de Terrassa


 

El teatro es poesía que sale del libro para hacerse humana.
Federico García Lorca

La dramatúrgia és l’art d’escriure peces per a la representació teatral. Essent el Teatre una disciplina de comunicació multi-vehicular per la seva pròpia naturalesa, la creació del text dramàtic ha de concebre’s seguint aquesta mateixa filosofia i atorgant a la paraula escrita una condició plural d’engranatge que existeix enmig d’un conjunt d’eines diverses per a la realització de l’obra desitjada. La dramatúrgia és la tècnica del present, de la versemblança, de la coherència poètica i de l’elegància a l’hora d’emmirallar la societat que representa. És la veu de l’autor però també la dels caràcters ficticis, és la metàfora ancorada en les experiències vivencials que compartim i que estableixen la connexió emocional entre el personatges i el públic. És la condensació de l’absolut universal en les misèries de la nostra quotidianitat.

 

1r nivell

  • Instructor: Marcel Clement
  • Tipus de curs: presencial
  • Dates: 30 setembre 2022 – 31 març 2023
  • Horari: Divendres, de 17:00 a 19:00h (48 hores en 24 sessions)

Preu: 740€ (20% descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). Es pot pagar en dos terminis.

En aquest curs, l’alumne descobreix la dramatúrgia com a vehicle narratiu amb les seves particularitats i comença a separar-lo de les narratives més predominants com la novel·la o el cine. A través d’exercicis pràctics, anirà afinant la seva veu dramatúrgica, explorant la poètica i estil que li són propis i que caracteritzaran la seva veu teatral.

Punts del temari:
– La llengua parlada: diferències entre narrativa i teatre.
– La veu del personatge: Trobar el to i la versemblança en l’expressió escrita.
– Escriptura quintaessencial: La reducció a l’essència de la necessitat textual.

– El teatre i els seus vehicles: Els diferents canals semiòtics dins la representació escènica.
– La destrucció aristotèlica: La renúncia a la trama, als personatges i a l’estructura d’unitat aristotèlica de temps, espai i acció.
– Actuant els textos: Introducció a la interpretació teatral i a la direcció escènica per entendre el mitjà natural de divulgació del text dramàtic.
– Noves tendències i post-dramatisme: Anàlisi i experimentació amb les noves formes de dramatúrgia.
– Trobant la pròpia veu: Recerca mitjançant els exemples bibliogràfics i l’experimentació del propi gust i estil, desembocant en la comprensió de la identitat dramatúrgica de l’autor.
L’alumne, al final del primer nivell, crearà una peça curta de micro-teatre (15 minuts).

BIBLIOGRAFIA GENERAL RECOMANADA

Antígona, Sòfocles
Macbeth, William Shakespeare
Casa de nines, Henrik Ibsen
Qui a casa torna, Harold Pinter
Ansia, Sarah Kane


Marcel Clement neix a Andorra la Vella. Obté la titulació en solfeig i harmonia al conservatori d’Andorra. Inicia la seva formació com a músic primer amb el clarinet, però finalment es decantà pel piano. La seva carrera com a cantant comença de molt jove amb el Cor Nacional d’Andorra fent gires nacionals i internacionals. És Llicenciat per l’Escola Memory de Teatre Musical l’any 2004 i tres anys més tard pel Col·legi del Teatre de Barcelona. Ha fet cursos d’especialització en Shakespeare i Txèkhov amb Ferran Audí i Raimon Molins. És professor d’interpretació i de cant tant per a nens com per a joves i adults en diferents escoles de Barcelona com Eòlia o l’escola Memory.

Ha treballat amb directors com Joan Font (Comediants), Joan Lluís Bozzo (Dagoll Dagom), Carles Porta o Joaquim Oristrell. Destaquen en la seva carrera professional papers principals a El somni d’una nit d’estiu1714: crònica d’un setge o en rol secundari a Scaramouche de Dagoll Dagom.

També ha col·laborat com a adjunt a la direcció amb Pere Arquillué en l’obra Audiència i vernissatge, estrenada en el Festival Grec. Ha treballat també com a regidor a l’espectacle Carmen la Cubana produït al Teatre Delamar d’Amsterdam i a La plaça del diamant, dirigida per Paco Mir. Es llicencia, l’any 2020, en Direcció i Dramatúrgia a ESAD. A més, ha realitzat cursos de dramatúrgia a la sala Beckett. És, també, guanyador, durant dos anys consecutius, de la beca SGAE d’estudis de direcció i dramatúrgia.

Obres estrenades
Compta ja amb dues dramatúrgies estrenades i una tercera programada a la Sala Atrium.
2020 – Jo sóc la Fúria, al Teatre Eòlia
2017 – Només 3 dies: el musical, al Versus teatre, amb direcció de Victòria Boixadera

Experiència docent
Professor d’escriptura a l’Escola de Literatura de Terrassa
Professor d’interpretació a l’aula de teatre de la UB
Professor d’interpretació per a joves al planter d’Eòlia


 

Us podeu matricular
o trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria
d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h
Carrer de Sant Pere, 46, 1r pis).

 

Podeu sol·licitar més informació sobre els cursos escrivint a:

dijous, 3 de març del 2022

La cuina de l'escriptura: Josep Lluís Badal - Antònia Carré-Pons - Jaume C. Pons Alorda - Blanca Llum Vidal (2022)

 ESCOLA DE LITERATURA DE TERRASSA

Seminari: La cuina de l'escriptura

  • Instructors: Josep Lluís Badal, Antònia Carré-Pons, Jaume C. Pons Alorda i Blanca Llum Vidal
  • Dates: 26 d’abril i 3, 10 i 24 de maig
  • Horari: Dimarts, de 19:00 a 20:30 (6h en 4 sessions)
  • Preu: 50€ (20% descompte per a persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

 

 



LA CUINA DE L’ESCRIPTURA

Els autors i les autores que participaran al seminari ens explicaran la seva experiència personal a l’hora d’escriure: propòsits, maneres de fer, motivacions que empenyen a l’escriptura, el treball quotidià, canvis al llarg del temps, experiències viscudes... i qualsevol altre aspecte que pugui semblar interessant.

26 d'abril - Josep Lluís Badal

3 de maig - Jaume C. Pons Alorda

10 de maig - Antònia Carré-Pons

24 de maig - Blanca Llum Vidal

 


http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha a l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com